coses de la vida

quan et cau "la baba" ...

2012-01-24T19:04:00.000+01:00

Avui és un d'aquells dies que penses que es necessari dir les coses, que no és suficient pensar que ja s'ho imagina i per tant, no diem res. Cadascú te la seva personalitat, i tot i que poc a poc podem moldejar-la, la forma de ser de cadascú acaba sortint, i moltes vegades et penedeixes de no haver dit allò en aquell moment, o per contra, que no t'ho hagin dit a tu.
A l'Andrea ja li queda poc per a ser enginyera superior en mines, (no se si he escrit exactament el nom del títol), ... avui ha exposat el projecte i com no podia ser d'altra manera, ha tret una magnífica nota, si ha esforçat i treballat, per tant, com no pot ser d'una altra manera, tot esforç te la seva recompensa.
No et diré el contrari, em fa certa enveja, és jove, guapa, intel·ligent, amb potència que espero sàpiga desenvolupar, i tot el món a l'abast, que també espero sàpiga aprofitar, segur que te defectes, és humana, i com tots, no som perfectes.
Amb els anys, veus com moltes vegades deixes passar massa trens, i quan ten dones compte ja no pots pujar-hi, crec que això és un defecte de la espècie humana, sempre acabem pensant que podíem haver fet o no fet ... tampoc em queixo, dins les meves possibilitats estic contenta dels trens que he agafat, només espero que l'Andrea no desaprofiti tot allò que te.

detalls ...

2012-01-18T18:28:00.000+01:00

M'encanta quan mun pare te aquests detalls ...

bé, i a qui no li agraden!!!

"pànico en el aire" o més ben dit, "pànic dissabte a la tarda"

2012-01-17T19:59:00.000+01:00

Amb la informàtica ja se sap que pot passar de tot, ... una mica com amb les meves mans, com estaran el dia que més les necessites?
Quan m'aixeco al matí, ja veig que la mà, no respondrà quan la necessita, ... amb calma, ja aviso al David que és probable el necessiti, sobretot a l'última prova quan la càrrega del dia ja es comença a notar.
Són les 5, ho tinc tot preparat i no em deixa obrir l'aplicatiu, ja començo a alterar-me, se que necessito tota l'hora sencera i els minuts van corrent. Truco la Sandra per si sap on és el telèfon d'emergències informàtiques, truco al David per si sap el número, diuen que quatre ulls i veuen més que dos ... i així es consumeix l'hora, i després d'un "bé tranquil·la", me'n vaig a berenar i a esperar la següent hora i a veure que passaria.
Ja anava bé, o vaig ser jo qui no va anar al lloc adequat? ... sigui el que sigui, demà puc tornar a fer-la ... ara ja sé el telèfon d'emergències!!

"lo noto"

2012-01-10T19:46:00.000+01:00

Paro un rato de preparar les proves, avui estic sola aquí al menjador, només em falta el foc a terra, me posat el dvd d'Hombres G, i penso que aquest és bon moment per a fer el balanç del 2011 ...
Per aquest motiu, el títol del post, tot es nota, tant si estem parlant de la parella, família, amics, ... sigui el que sigui si coneixes una mica a aquella persona notes que alguna cosa està passant ... el problema és quan els altres no noten que potser a tu et passa algo ...
La qüestió era fer balanç de l'any. A nivell de salut no em puc queixar, hi ha hagut els seus més o menys però res que no sàpiga o que no sigui propi del fet de fer-se gran. Potser és molt més destacable, els tombs que dono sobre determinats temes, i que no estan sota el meu control ... aquest és el problema que no ho puc controlar! Sé que el dia que passi alguna cosa, el que sigui, me'n sortiré, sempre m'he ne sortit, tu ho saps, però no deixa de fer por ...
Tu, ets aquí, ho sé, ... podria ser millor però també pitjor ...
Encara hi ha coses que no t'he explica't, aquest any passat havia de ser el de major implicació social, o almenys la culminació després del calendari, però per contra d'això, ha estat el principi del final, tot el que ha passat conclourà amb dos adéus importants.
També s'ha donat un canvi en el sentit de l'amistat, i que m'ha fet canviar a mi, s'han acabat les oportunitats per sempre ...
Orgullosa de mi mateixa i tu també n'estaràs, al 2012 seré més "indomable" que mai ...

ja som al 2012!!

2012-01-09T20:28:00.000+01:00


les postres del súper menú, amb or,que no vaig notar el sabor!

Feia molt anys que no sortia per cap d'any, molts de molts ... Aquest any, una cosa va portar l'altra i vaig sortir, tot i que, amb certa pena de separar-me de l'Andrea i dels seus canapès ... A vegades, hi ha coses que costen i que sense voler nosaltres mateixos les arribem a fer traumàtiques, però si s'intenta mirar més enllà i no només en aquell moment veus que tampoc passa res ...
I allí estàvem, mudats i en un sopar car, d'aquesta manera sabia que m'ho menjaria tot, que la pela és la pela!
I això eren al mig de les festes ... aquest any ha estat una mica rar, per una banda la il·lusió de les festes i tot el que comporta, encara que en algun moment pugui semblar comercial, però m'agrada. I per l'altra, la tristesa i pena que et fa veure una persona estimada en el seu declivi final, encara que sigui gran. Vas veient com poc a poc, va perdent tot el seu si, la seva essència, el fet de ser persona, i com només queda un cos ...
Però, sigui perquè la vida continua, pels altres o per un mateix, intentava fer com si res i bona cara, encara que en algun moment només tenia ganes de plorar.

el Rei Mag que ens va dur els regals i gens de carbó!

I per últim, els Reis, aquest any vam retornar a la nostra infància, com que hi havia el Lisard vam pensar que podia ser diferent, fer passar els regals pel balcó, i d'aquesta manera conegués la tradició del nostre poble des de primera mà. Va ser divertit, o almenys jo m'ho vaig passar d'allò més bé.
I com sempre, no em puc queixar del regals, te'ls enumeraré, i que no me'n deixa cap: un pijama, molt xul·lo, suau i bonic, un jersey vermell - granata original i bonic, una bufanda amb molts de color, colonietes per la col·lecció, així com una nina també, el disc del Manolo Garcia, un anell i braçalet, ...
I per tancar les festes, i començar un nou any almenys "simbòlicament" el disc - llibre recopilatori de Hombres G acompanyat d'un sopar de pasta ... que bona és la pasta!!!!!!!!
ahhh i en queda un de pendent ...

remordiments ...

2011-12-19T15:26:00.000+01:00

Aquest cap de setmana ha estat uns dies de molta reflexió social, i el meu paper en el col·lectiu ...
Però ahir, durant tot el dia, i mentre veia les activitats que es realitzaven en tots els municipis, tenia remordiments de no haver-ne organitzat cap.
I va haver un moment, escoltant un dels testimonis, que em vaig enfadar amb mi mateixa, no m'havia d'haver deixat guanyar per la mandra, per la càrrega de la feina, pel que han dit o diran i per no se quantes coses més que vas pensant.
Vaig pensar i dir que, tirava la toballola ... però no, no en tornarà a passar, l'any vinent tornaré a ser-hi, convenceré l'Antonieta, el Jordi, el Robert, i qui faci falta ...
Ja sé que sembla que estic fent un mitinc, però ni res ni ningú ha de canviar les meves idees, lluites, somnis, ... ho he de fer, per mi, pels que ja no hi són, pels que encara han de nèixer!

amb retard foto de la manualitats exposades!

2011-12-09T15:44:00.000+01:00

Festa major agost 2011

tema pendent ...

2011-12-09T15:35:00.000+01:00

Hi ha un tema que tinc que explicar-te, ja queda poc per poder-ho fer i així tancar una altra porta ...

pensar en temes difícils ...

2011-12-09T15:32:00.000+01:00

Aquests dies, per diversos motius, penso en envellir, en la mort, en com envellir, fins on estic disposada ... tot això va apareixent a la meva ment sense cap resposta clara per a cap pregunta.
La majoria de converses sorgeixen per un parent que tenim, que la seva vida va degradant-se molt poc a poc, perdent cada facultat i només sent un cos que alimenten i cuiden. I el primer pensament que tinc en la ment, és que això no ho vull ni per cap dels meus familiars ni per mi.
A més, ahir amb el David parlàvem de la mort d'un home amic de la seva família després d'una llarga i dura malaltia, jo crec que és una de les més difícils que en aquest moment hi ha. L'home a donat el cos a la ciència i a més "el seu adéu" no el faran en una església sinó que tots faran un beure en un restaurant. I això et fa pensar, que més maco pot haver-hi després d'haver patit i lluitat que fer una despedida diferent!!
Ja fa temps que penso que he de fer el testament vitae, i perquè no, també deixat dit totes aquestes coses (l'Andrea sempre diu que farà el que voldrà que jo no ho veuré), però alguna cançó de SAU, Manolo Garcia, algo diferent ... perquè no ja començar a pensar-hi?

ECOM fa 40 anys!!

2011-11-28T20:29:00.001+01:00

www.quimbonaventura.com: ECOM, 40 anys:

Fins aquest any no els he conegut, i els vaig conèixer quan la Mª José ja no estava entre nosaltres ... aquest fet traumàtic es notava en l'ambient ... Els hi donaven la creu Sant Jordi i la seva precursora no ho podia veure, a més feien un curs que segons vaig poder saber, era un objectiu que feia molt de temps buscaven.
Aquest curs, potser no em va aportar molta cosa a nivell de coneixement, però si a nivell emocional i d'experiència. Primer, vaig descobrir aquesta entitat que és molt més que un agrupament d'associacions, segon vaig conèixer gent amb una força espectacular, la Marta, la Montse, l'Ismael, i tots els altres ... lluiten i lluiten, i no es cansen de lluitar ... la força que desprenen es espectacular! ... jo de gran vull ser com ells, sempre amb força i positiu! I tercer, van ser set sessions divertides, de passar el dia a Barcelona amb l'Andrea, la mare i el David.
Només queda desitjar-los moltes felicitats, i a lluitar 40 anys més el mínim!!

living a part togheter

2011-11-16T17:59:00.002+01:00

Ja està! Una altra etiqueta "living a part togheter" ...
Avui, mirant els matins de tv3, parlaven de nous models de família, ...
i he pensat, ja està ja tinc un nom en anglès per a posar-m'he una nova etiqueta, que m'agraden i a més en tinc poques!!
Bromes apart, parlaven de "just women", i ho escoltava atentament, sense acabar d'entendre res ... Hi havia discursos de la noia que em recordaven allò que a vegades les padrines deien, "és un amic per anar a ballar", quan es referien a una vídua o vidu que vivia a casa seva i quedaven a l'Amistat ...
Avui en dia, enlloc de ballar es poden fer moltes altres coses, però aquestes noies que viuen així no han fet ni inventat res d'especial ... només li han posat un nom amb anglès, que queda més modern.
Però, també s'ha d'entendre que quan una persona surt del convencional, en allò que sigui, tot és més complicat, tots els membres han de tenir-ho clar i voler el mateix ... tot i això, en moments baixos, quan et pots qüestionar on et porta allò, la pressió de la societat o entorn t'ho fa plantejar, però d'aquí dos minuts tot ja continua com un vol.

Tin-tin

2011-11-12T19:32:00.000+01:00

Jo no era súper fan dels còmics de tin-tin però quan vaig saber que feien la pel·lícula, vaig tenir clar que la volia anar a veure.
I així va ser! La vam anar a veure amb una sala plena de nens i no tant nens, però va valer la pena aguantar el soroll dels nens dient que ja estaven cansats.
Tot i els comentaris desfavorables que havia sentit, a mi em va agradar i m'ho vaig passar molt bé, crec que l'Spielberg es va mantenir fidel al còmic i al seu personatge, es veritat que potser el personatge tenia més tupe, però això tampoc es tant important, no?

"un camí de camins"

2011-11-12T19:25:00.000+01:00

Ahir vaig assistir a la presentació d'un llibre de poesia del Bisbe Deig, a aquest bisbe li tenia "simpatia" tal i com diria la mare, tant pel seu caràcter com per la seva ideologia ... es pot dir que el considerava un capellà simpàtic ...
Com en tot el que es fa en aquest poble, hi havia quatre gats, però l'acte va valer molt la pena, especialment sentir recitar algunes poesies al Mossèn Climent, autor del recopilatori.
També he pensat que, la revista del nostre poble, cultural i divulgadora de la nostra cultura, hauria d'estar present en aquests actes, simplement per ajudar a fomentar allò que fem ... hi ha tantes coses que haurien de canviar!!!

un record de Barcelona

2011-09-30T15:57:00.003+02:00

Ja tinc el meu records de Barcelona, em va fer molta gràcia perquè aquests dies que hi he anat tot sovint, quan passàvem per davant de llocs on en venien pensava en que podria comprar-ne un, però llavors jo mateixa pensava: "no siguis tant friky!", que comprar alguna cosa de la ciutat veïna és una mica rar.
Un dia que me'ls vaig mirar, només hi havia les mides grans tant del drac com del banc, i l'Andrea al fer-li el comentari em va mirar amb cara de costar-li creure que era en serio que en volia un ...
A vegades els records de les ciutats són, no se com dir-ho, ... poden fer més nosa que servei, ja que només serveixen per decoració i perquè la pols s'hi posi al damunt ...
Bé, ara ja el tinc, i no me l'he comprat jo sinó que me l'ha dut el David de les seves vacances ... és aquest drac tant ple de color!

al circ tot es possible ...

2011-09-27T20:29:00.000+02:00

Diuen que al circ, tot es possible ... i deu ser així!
Diumenge vam anar amb l'Andrea a veure el Circ Cric, i resulta que per arribar a on teníem les nostres entrades havíem de fer un recorregut una mica complicat ... El primer esglaó amb una mica d'ajut era fàcilment superable, però el segon s'havia de baixar el que era l'escenari i era molt alt.
L'Andrea i jo que tenim una certa tendència a tenir dubtes i pors, vam dir als nois que ens acompanyaven que no ho vèiem clar, i ells després d'una estoneta de debatre que si, si o que si no, m'agafen i em baixen al meu lloc, tot això, davant la carpa ja plena de gent, i jo tancant el ulls per no veure-ho ...
i ens van dir, dones poc confiades!!
Per tant, tot es possible al circ ...
L'actuació, ... divertidíssima, genials els pallassos, potser una mica curta ... mai en tens prou de riure i passar una bona estona.
I al repetir l'operació per la sortida, el Tortell Poltrona ens va fer la broma que potser encara se'ns quedarien ... no crec que siga una bona pallassa!

vacances: típics i tòpics I

2011-09-09T20:36:00.000+02:00

Imagino que si vas a Sevilla has d'anar a veure un tablao, i més a mi que m'agrada, sempre m'ha agradat. Tot i que em van recomanar un de determinat, no el vam trobar i vam acabar a un completament turístic. No em va desagradar gens, almenys a mi, en canvi a l'Andrea no li va agradar gens, ni el sopar a base de tapes ...
Aquesta és una de les altres coses típiques, les tapes. Vaig acabar farta de les tapes, total ja saps com sóc amb el menjar ...
Tornant al tablao, vam escollir un que hi havia l'opció de sopar, tapes o una copa, i posats a fer vam agafar tapes. En fi, que m'ho vaig passar d'allò més bé.
Un altre típic, les places de toros. L'Andrea va voler visitar la Maestranza. Diu que havia vist una plaça de toros i que havia de veure com era aquesta, jo mi negava, entrar en una plaça de toros?? vam anar-hi, i tant tant horrible tampoc va ser ... això si no hi tornaré!

Després va venir la meva venjança, fer un tomb amb una de les barques pel riu Gualdaquivir ... va estar força bé, ... i allí vaig descobrir que tant preparar el viatge i m'havia descuidat La Cartuja per visitar, en fi que diuen que sempre t'has de deixar alguna cosa per veure i així poder-hi tornar ...
I per últim, la visita a l'estadi Sánchez Pijuan, ... i ja tenim un Locco a casa!!

converses filosòfiques!

2011-09-09T19:39:00.000+02:00

Fa pocs dies amb el David ens va entrar per xerrar sobre aquelles coses que moltes vegades li donem voltes i que la veritat tampoc treu sentit a res ...
Vam començar a parlar sobre el passat, el futur, i vist ara des de la perspectiva ens vam oblidar el més important el present: l'aquí i l'ara! Una cosa que és destacable de la conversa, es que vaig reconèixer la sensació i així ho vaig evidenciar, que m'he despertat cinc anys tard.
A vegades tinc aquesta sensació, però torno a pensar que l'important és aquí i ara!

Tot i que, no té molta relació amb l'escrit m'agrada l'estrofa de la publicitat de tv3 que diu alguna cosa així com "és estany com després de tants anys encara continuem tirant endavant"

vacances: que té Sevilla d'especial?

2011-09-09T19:16:00.000+02:00

Aquesta és una bona pregunta, perquè Sevilla te alguna cosa diferent que no te Barcelona o Lleida, passeges pels seus carrers i és respira una forma de vida diferent.
La gent no corra, no va estressada, no s'aglomera ... i durs 3 hores en aquella ciutat i l'angoixa que podies dur ja se n'ha anat.
I la seva gent? amb el seu accent, tot i que puguin dir les coses enfadats sembla tot el contrari ... quan preguntes alguna cosa fins i tot, són capaços d'acompanyar-te fins allà on vols, ... són simpàtics, amables, es preocupen de tu, tot i que segur que algun defecte també deuen tenir, per passar-hi les vacances és genial ...
Però, també hi ha coses que et fan pensar ... i no és a nivell de tracte sinó a nivell més general, ... passeges pel carrer i no hi veus immigrants, ni locutoris, ni basars xinos, ni carnisseries, ....

Per un altre costat, la ciutat està més adaptada del que jo em pensava, hi ha coses diferents del que es pot trobar aquí. El carril bici a més a més, trobes dibuixat la cadira, és a dir, també es transforma en un carril cadira, és pràctic, així no trobes ni gent ni les rajoletes pesades que poden haver-hi a la vorera. Pel que fa als edificis, està prou adaptat, així com l'entrada als edificis on a tot arreu apliquen descomptes o entrades gratuïtes per mi i pels acompanyants.
A més, a tot arreu veus cartells sobre que aquell edifici està subvencionat per l'estat ... i així van vivint, i en canvi aquí, ens estressem, tenim problemes de convivència, de falta de diners, ... però en fi, com Catalunya res i per anar de vacances Sevilla!!

una cita molt especial

2011-09-05T21:05:00.002+02:00

És la primera vegada a la meva vida que tinc una cita tant especial. Es tracta del Sr. Antoni, un senyor de 75 anys, cult, molt educat, i amb una conversa exquisida i que mai s’acaba. Tot i ser de Golmés, l’he conegut a través de la revista ...

Si aquella revista que tant te ne parlat, i que al final no he deixat!

A ell havia de fer-li la entrevista, que preguntar a algú que no coneixes? Com començar? De que parlar? ... quants interrogants!!

La entrevista va anar bé. El Sr. Antoni, no necessita preparatius, per a que una entrevista surti perfecta.

Més tard, d’aquí uns dies vam tornar a quedar, per parlar, de la filosofia, de la vida, per conèixer-nos i passar una estona també.

I aquí va ser on em va regalar una poesia molt especial, i de la qual et passo només un petit fragment:

No et rendeixis,el temps es infinit

per arribar i començar de bell nou.

D`acceptar el teu mòn,

de fugir de les pors,

d`alliberar llast,

de retornar a volar.

No et rendeixis que la vida ès això,

continuar el camì,

lluitar pels teus somnis,

destravar el temps,

còrrer entre els nuvols,

i destapar el cel.

...

vacances: el viatge, petit comentari i alguna foto

2011-09-05T20:57:00.000+02:00

Amb retard començaré a escriure els post sobre les vacances, i n’hi haurà diversos, per tant, durarà i molt!!

Aquest any em va agafar així, anar a algun lloc diferent, i l’escollit va ser Sevilla. No se perquè aquest any vaig voler marxar, potser perquè penso que serà de les últimes oportunitats que tindré amb l’Andrea ... També, perquè ho necessitava, havia de cansar-me, esbargir-me i desconnectar de l’entorn ...

I així va ser, vaig tornar com nova ...

un altre cop contradiccions

2011-08-16T20:13:00.001+02:00

Ahir mirant el telenotícies, vaig veure la notícia de la mort de tres nens discapacitats en un centre d'acollida. La mort ha estat a mans de la cuidadora del centre, ves a saber perquè i quins pensaments van passar pel seu cap ...
http://www.elnortedecastilla.es/20110816/local/valladolid/boecillo-recuerda-tres-ninos-201108161433.html

Aquest matí, diversos diaris i informatius explicaven el succés considerant, el que amb psicologia s'anomena "trastorn de pena o de compassió", i un altre cop sem desperta el dilema entre la professió i els sentiments ...
Els nens no han tingut la meva sort de tenir una família i un entorn que m'estimen, em cuiden i em respecten, aquests nens no tenen família ... però per aquest mateix motiu els hi neguem el dret a viure? qui és qualsevol persona per a decidir això?
No vull entrar en dilemes religiosos, la cosa no va per aquí ... només em se trenca el cor pensar que si jo no hagués tingut una bona família em podia haver passat això!!
gràcies família

pensaments del juliol

2011-08-10T14:41:00.000+02:00

L'Andrea ja arriba! Ara ja puc escriure't amb total llibertat ... hi havia coses que no cal que un sàpiga a la distància.
Ha estat un juliol de nervis, agobiant, ... Hi va haver una setmana que vam estar pendents del padrí, es mareixa, no respira bé, que si l'estómac, etc etc Això significa que la mare i jo estàvem engoixades, que els nervis poc a poc s'apoderaven de nosaltres, i per tant, l'entorn patia aquests nervis.
Realment, jo moltes de les vegades tinc la sensació que tothom paga els seus humors amb mi ... i jo amb qui? ...
Moltes vegades penso que ja poc sentit te la vida, la meva vida, ... tot s'està tornant una monotonia i rutina, i poca cosa per a què o qui lluitar.
Hauria de fer alguna cosa, però que?
Se que no faré res, que tot continuarà igual, que no sóc prou valenta per a afrontar-me a tot allò que en aquest moment no m'agrada ni m'ajuda ... i penso en la soledat, em sento sola encara que hi ha molta gent al meu entorn, però realment m'afronto a la soledat? ...
No espero trobar el camí, només espero continuar essent una mica feliç amb allò que tinc! ... però també que l'entorn sàpiga que te amb mi, algun dia no hi seré i aquell dia enyoraran el que podia haver estat i en el seu dia va ser.

... i és festa major!!

2011-08-09T19:44:00.000+02:00

Parlar de festa major sempre és anomenar molts actes, de molts tipus i amb molta gent que hi te relació!
La festa major va començar amb una pel·lícula, en aquestes dates sempre s'escullen films no gaire bons, però que entretenen la canalla, en aquest cas l'escollit va ser "piratas del caribe".
Divendres, el primer dia, es pot considerar una mica tranquil. Jo havia planejat tenir unes persones com a invitades però, a vegades no tot es compleix (però bé ara no ho explicarem, no es aquest el tema). A la nit, hi havia la "nova trinca" i per sopar truitada popular, però abans la meva amiga Antonieta em va trucar per anar a fer-la petar una estona. I així va ser, cap a treure les cabòries abans de continuar amb la festa!
Tot i que a mi no m'agrada la truitada, vam anar a la truitada popular, ple a vessar (el fet de ser gratuït sempre ajuda), vam xerrar i sobretot mirar com la gent menjava (també t'he de dir que després em va passar factura el fet de no haver sopat) ... I per fi comença la nova trinca, cançons i més cançons sense gaire més a comentar, poc espectacle i poc lluïment de les expressions i qualitats dels artistes.
A l’acabar l’espectacle, quan ens acomiadàvem no se’ns va acudir res més que anar-nos-en a fer fotos amb els protagonistes. Va ser el moment més divertit de tot l’espectacle ... així per exemple, quan jo dic “tu vine cap aquí” dirigint-me a la Sandra, contesta el que fa de Toni, “ja vinc, ja vinc” i després el Miquel Àngel amb el seu gos discutint sobre si era més maco ell o el gos ... en fi, a una nit d’espectacle, tot està permès!

El dia següent, era dissabte, dia de Sant Salvador, tal i com va dir el bisbe dia de la transformació ... Si vaig anar a missa i si hi havia el bisbe ... Jo sempre vaig a missa, i no tenia perquè canviar perquè havien invitat el bisbe, crec jo! El seu sermó va ser normal, només en el moment que va considerar adequat destacar que tenim un alcalde practicant va deixar d'agradar-me tot el que estava dient, perquè sempre es barreja política i religió?? serà més o menys bon alcalde per la seva religió?? ...
bé, tornem al tema ... després ja ven venir "les nenes", aquest any els va tocar fer la processó, que estic segura feia molts anys cap d'elles en feia cap, la Montse va recordar que l'últim cop també devia ser a Golmés, això és el que te el meu poble, fa fer aquestes coses!
Es va continuar amb el bermut, divertit i ple de gent, aquí si que van seguir amb la tradició d'anar a ballar sardanes ...
Dinar, com sempre molt bo, i sense gaire descans cap a Mollerussa a fer un vol, i fer de pretty woman, tot i que, vaig acabar fent del xòfer que dur les bosses ... totes van comprar menys jo, que rar en mi, no creus?

I a la nit el concert, aquest any el pla fort era Teràpia de Shock, i com no podia ser menys en nosaltres, vam adoptar el paper d'adolescent fans, cridant i demanant la cançó "sense tu", aquella que tothom es sap, i la única crec! Però el nostre plat fort, van ser els Kalos Mayalos, un grup ska que "les nenes" havien vist un cop i que es sabien tot el seu repertori, amb el moment estrella, amb una cançó de la patum de Berga, la qual la Montse i la Cristina van embogir i tothom va assabentar-se de la nostra existència ... la nit va ser llarga ... quan temps feia que no anava a dormir a les 6?? va ser llarga però divertida, molt divertida!
I l'últim dia, el dia de no existir, el dia d'estar exhaust. Va ser tranquil, (a excepció d'una bronca immerescuda, sempre rebo els cops de tothom, però això és un altre post), dinar i despedida i a dormir molt aviat ...
I tal i com diria la Trinca, "adéu siau i fins l'any vinent"

qüestionaments!

2011-08-01T21:05:00.000+02:00

" i si hagués fet allò"
" i si volia que ..."
" i si esperava que ..."
Així es pot resumir el llibre "Quan cau la nit", el protagonista es planteja en tot moment que hauria d'haver fet o dit, o que esperaven que fessin o diguessin, a més de qüestionar-se la perfecció de la bellesa, ja no solament la física sinó aquella bellesa que implica l'art.
En algun moment del llibre, arribes a pensar que el protagonista es força pesat ... però a altres penses que constantment ens estem qüestionant que fem i que diem.
Tot i això, un llibre molt recomanable, si no oblidem que parla d'una família benestant americana.

molta sort!!!

2011-07-26T18:55:00.000+02:00

A vegades la vida passa males jugades, o com deia un amic, la vida possa a tothom al seu lloc ... Ara fa just un any, el protagonisme d'aquest post també ho era de les nostres vides.
Ell era algú important en la meva vida, i que sempre m'havia tractat d'una forma molt especial, però fent-me sentir sempre d'allò més bé. Ara fa un any, els actes es van tergiversar, i els sentiments d'empatia que em despertava es van transformar en ràbia, majoritàriament. Especialment tot això es va remoure, pel trastorn que a casa va comportar, i les nits sense dormir del meu pare.
La cosa està en que aquest any, a la nostra casa es torna a parlar del protagonista, aquest cop perquè no es troba bé. En el moment que vaig saber-ho, em van venir els records de tots aquells anys de la meva infància ... quan la malaltia es fa present les emocions i les rancúnies es transformen ...
En fi, que li desitjo el millor, de tot cor, i perquè se que ell també m'ho desitja a mi ...

fantasmes

2011-07-22T21:08:00.000+02:00

Avui he conegut la mare d'un nen amb la mateixa malaltia que jo, això et genera un sentiment de tristesa.
Un altre nen, no diré que tindrà una vida difícil, perquè no serà així! però si que haurà de lluitar molt per defensar i aconseguir allò que voldrà ...
Cada vegada que sento que neix un nen amb la meva discapacitat també penso que potser cada lluita, cada esforç i victòria aconseguida te més sentit, ja no tant per mi sinó per ells, ...
Pel Pau!!!!!!!!!

saber-ne o no saber-ne, aquesta és la qüestió! VII

2011-07-15T13:13:00.000+02:00

No em sento orgullosa de mi mateixa, ho sé que no ho fet bé!
Cada vegada que anomeno la revista a algú, em pregunten "però no ho havies deixat?" i també em diuen altres coses com "no t'entenc! Després de queixar-te tant i hi continues ..."
Jo tampoc ho entenc, m'he deixat guiar per no saber dir que no o no voler dir que no. Espero almenys haver aprés alguna cosa encara que no n'estic molt convençuda.
També, em van dir "confio en que no ens tornarà a passar", que vols que et digui! jo no hi confio tant doncs. Em conec, se que es pot tornar a donar l'ocasió i tornar a succeir, perquè la llibertat d'expressió és un eix a defensar, i perquè continuo pensant que no va ser correcte censurar ... El que espero i confio no torni a passar-me, és la forma de gestionar-ho, principalment no caure en el nivell dels altres i se més valenta davant les meves conviccions.
En fi, em sap molt greu haver decebut a algunes persones no sent ferma en les meves decisions però segur que ho enteneu!!!!!!!!!!!!

un petit pecat ...

2011-07-15T12:45:00.001+02:00

que maca que està .....

"mirades"

2011-07-13T20:02:00.001+02:00

"Parles amb algú qualsevol, quan en un determinat, notes les seves mirades. Miren l'escot generós que portes i veus com la mirada va baixant més enllà d'allò que es veu.
Tu no pots evitar mirar la seva mirada, i en aquell moment penses en els seus pensaments. Els teus pensaments i els seus es creuen mentre continueu parlant de coses banals.
En cap moment et desagrada tenir aquelles idees, saps que només estan en la teva ment, potser ell no està pensant res, potser només ha estat un flaix difícil de controlar. Tot i això, t'enorgulleix saber que encara pots provocar moments d'esbarjo, sense que aquest moment vagi més enllà.
Continues la conversa, ara encara et trobes més endinsada al teu somni, i quasi per inèrcia, continues aquella conversa que en el fons t'interessa ben poc.
Després d'una estona, te'n vas. Notes la seva mirada mentre t'allunyes, però no et gires, no t'atreveixes a girar-t'he, no fos cas, que aquell moment, aquell núvol imaginatiu que t'havies format es transformes en alguna cosa real.
Tots dos camineu, torneu amb la vostra realitat, i demà res d'allò serà recordat."

contradiccions

2011-07-08T19:41:00.000+02:00

Com sempre a l'estiu es quan menys cas et faig però, ja se que tu tot m'ho perdones i no m'ho tens en comte ...
Aquests dies per diversos motius he tingut, tal i com es diria el cor dividit alhora de posicionar-me, per sort, en tots els casos, són temes que no m'afecten a mi directament ... podríem dir, "temes de tertúlia" ...
El primer d'ells, és sobre un jove del meu poble que ha fet un acte delictiu, i parlant sobre el tema, jo que sóc del ram social, vaig acabar concloent que passi el que passi, vaig on vagi, el futur d'aquest noi és molt incert ... i jo mateixa dono una resposta negativa a la pregunta, la presó reinsereix??
Un altre dels temes encara es troba més lluny del meu abast personal, es tracta dels toros i corrides de bous, és contradictori prohibir una cosa i acceptar l'altra? es ser menys català estar en contra dels bous? s'ha de ser d'aquelles terres per entendre que significa? ... jo sincerament no m'agraden cap de les dues coses ...
Ah!!!!!!!! i ara menjo cavall!!!
I per últim, una altra de les contradiccions del cor, es tracta de l'ESCLAT, com es que no he marxat? m'he deixat convèncer o no feia falta? m'enganyo a mi mateixa dient que així no ha guanyat qui és creia guanyador? o si que ha guanyat ell? ... Per una part, no estic orgullosa de mi mateixa, ... he faltat als meus principis, allò que segons jo mateixa dic, és tant important!
AIiisss a vegades amb la boca tancada estic més guapa!

records

2011-06-21T21:01:00.000+02:00

Aquests dies he pensat molt en la Maria i en la Gemma ...
Al Lisard li ha tocat viure una experiència que mai oblidarà, la mort d'un company, un amic, en unes edats on la paraula mort encara no forma part del vocabulari.
I això, m'ha fet pensar en aquestes dos companyes d'universitat.
La Maria, una noia alegre, plena de vida, d'iniciatives, maca, amb molt de futur com tots nosaltres, la qual el destí, un accident se la va endur quan tot just havíem acabat la carrera ... només 21 anys, i d'això ja en fa molts, i en determinades situacions encara la recordo. Recordar es bonic, almenys vol dir que la duc en la memòria i que una petita part de la Maria viu en mi. ... Al Lisard també li passarà, quan el dolor i la tristesa s'hauran calmat, el record en situacions es farà present ...
La Maria sempre cantava!
La Gemma, era una noia més seria, callada, sabies que hi podies confiar, ... va donar moltes voltes abans de decidir que volia ser de gran, ... ho va decidir, treballadora social, li costava estudiar i va tardar més que la resta de companys en acabar la carrera ... El mateix li va succeir amb els nois, tal i com es diria, anava de flor en flor (i qui no en aquella edat!) ... Finalment, quan havia trobat l'estabilitat en tots els sentits, el destí la visita amb un càncer, que tot i la seva energia no va superar ...
Sigueu on sigueu, una forta abraçada

ja són 35!!!!!!! ... 35 primaveres, en honor a la Núria

2011-06-21T20:50:00.000+02:00

Ja són 35! I cada vegada té menys sentit allò que un dia vaig dir, que la veritat no cal recordar. No m’expressa’t bé, si que te sentit, però dir-ho cada vegada fa més por ... i per tant, millor no dir-ho!

Aquest any per fer una cosa diferent, vaig emportar-me a la tropa a Ripoll, el dia va estar bé, però entre tu i jo, no calia anar a no se quans kilòmetres per a caminar, al costat de casa també es pot fer ...

I com sempre, t’he d’explicar la llista de regals, un netbook per a poder treballar o divertir-me sense estar en aquestes quatre parets, una funda i ratolí per al netbook, ... una kimmidoll, i un top, les colonietes per no trencar la tradició, i crec no em deixo res, ah si, la jaqueta de la boda ... I un altre top, la Rosa, i el súper vol de pasta de la Sílvia, que per cert, és xul·líssim ...

Com sempre, com cada any, no em puc pas queixar!

un dia molt emotiu ...

2011-06-16T20:48:00.000+02:00

Aquest any per primera vegada va coincidir la festa major petita del poble, amb l’aniversari de boda dels pares, i vam pensar que alguna cosa s’havia de fer, sobretot per dos motius: perquè s’ho mereixen i per l’angoixa viscuda per la mare aquests últims mesos.

Quan penses que alguna cosa has de fer, et venen al cap el nom de: Josep, Paquita i Magda, i així va ser, els vam invitar sense que els pares en sabessin res.

I com ho podíem fer?

Aquí, va entrar en joc el Lisard, i es va oferir (o va estar obligat per l’Andrea, això ja no ho sé), a cuinar una paella valenciana, dels seus orígens. La cosa no era fàcil, cuinar una paella de dotze? ... uff

Jo, igual que la meva mare també tenia remordiments d’haver proposat aquella idea, però ara ja estava fet i es pot dir que ja no es podia tirar enrere.

Jo era l'encarregada de distreure la meva mare, i t'he de confessar que em pensava costaria més. Primer tal com mana la tradició, i aprofitant que teníem dames i pubilla als nostres barris, vam anar a guarnir el carrer i de pas esmerçar.
Després missa i sardanes ... d'allò més típic, mentrestant a casa els nois cuinaven ...
Quan vam arribar a casa l'emoció es va fer evident, la felicitat es va reflectir a la cara de la meva mare i del Josep, i de tots en general, i l'agraïment més sincer que la mare va fer al Lisard, també fruit de l'augment del remordiment per haver deixat el noi amb tota la feina.
I ja vam dinar, una paella valenciana, que fins i tot jo que no m'agrada l'arrós, quasi m'ho vaig acabar tot ...

saber-ne o no saber-ne, aquesta és la qüestió! VI

2011-06-16T20:26:00.000+02:00

Ja fa dies que va ser la reunió, per una cosa o altra no t'havia explicat la reunió de l'altre dia ... ja han passat uns dies i m'he tranquil·litzat, res ja no és com era ...
Que t'he de dir d'aquell dia?
Les coses se'n van anar de mares, la cosa es va descontrolar en el moment que un diu que no li agrada que el cridin, i ell està cridant ... després d'això, jo no volia entrar en aquest joc, i molt menys quan es donen insinuacions que no tothom pot dur la revista, en fi, jo se que sóc capaç d'això i de molt més, i sobretot que no ho he de demostrar a ningú.
Sincerament, em faig ràbia a mi mateixa quan encara en algun moment dubto de la meva capacitat, simplement viure, i viure en segons quin entorn, ja és una lluita constant.
No sé que faré, de moment desconnectar, sempre que em deixin, però si convé no pararé de repetir "parlem en un altre moment" ... i d'aquí tres mesos o a l'octubre, més o menys, ja es veurà ...
de moment l'ESCLAT ja forma part del passat!

saber-ne o no saber-ne, aquesta és la qüestió! V

2011-06-09T17:42:00.000+02:00

Demà capítol final ...
avui reunió, i m'han preguntat, "ja saps que faràs?" i dic: "ni idea!!!"

diverses fotos d'aquests dies!

2011-06-07T15:03:00.000+02:00

primera vegada que veig les fonts engegades!

La Núria Feliu al seu barri

A classe, i jo la professora!!! no se si m'escoltaven gaire

Que maca és! hi he de tornar amb la mare ...

saber-ne o no saber-ne, aquesta és la qüestió! IV

2011-06-03T18:28:00.000+02:00

Volia penjar l'entrevista aquí, ja havia obert el document, havia seleccionat el text i clicat l'opció de copiar, ... però m'he repensat, es veritat jo no firmo l'entrevista i per tant, potser no seria del tot legítim que ho pengés i d'aquesta manera augmentar la polèmica.

saber-ne o no saber-ne, aquesta és la qüestió! III

2011-06-03T18:05:00.001+02:00

La revista ja ha sortit, i efectivament la "frase de la discòrdia" no hi surt per enlloc. Com que ja han passat dies des de que me'n vaig assabentar, la ràbia, indignació i enrabiada del moment ja va passar. Ara freda i calculadora ja podia dir tot allò a dir, a la persona que presideix la revista.
Abans de tot això, havia de disculpar-me amb la persona entrevista, em vaig adelantar perquè en tot moment volia que quedés clar que jo no havia estat autora d'aquell fet. Vaig escriure un mail de disculpa, i no va tardar gaire a fer el seu efecte ... em truca indignada, i deixa ben clar que parlarà de forma clara, és sindicalista, no ho oblidem, i tots sabem que de parlar, parlen!
Va arribar el moment de parlar amb el president, expressant les dos coses importants per mi que havia passat en aquella acció: s'havia produït censura i s'havia donat una falta de respecte a la meva feina!
Em vaig quedar molt sorpresa, quan em vaig donar comte que aquesta persona no s'havia perquè era allí, no tenia consciència que a mi m'hagués molestat aquell fet o que sigués tant atrevida de protestar ... hi ha persones que es creuen que sempre has d'estar d'acord amb tot!
He de reconèixer que va acceptar que havia d'haver parlat amb mi abans, però en el moment de parlar de la censura a la frase, el seu to i forma van començar a canviar, i a dir que jo ha no ho havia d'haver escrit "com es pot tirar un mateix pedres sobre la teulada" va dir!. En aquest sentit, no ens vam posar d'acord, la crítica és crítica, i si està ben dita i sense ofendre, s'ha d'acceptar, sobretot la crítica constructiva.
No pretenia fer-lo canviar d'idea, no sé si ell a mi si, cosa que no va aconseguir ...
En aquest moment, va ser quan vaig preguntar com funcionava el relleu, ja que ell ha de deixar-ho essent incompatible amb ser alcalde ... la resposta va ser que tot queda igual, el mandat no s'acabat i per tant, el vicepresident passa a president! En fi, tot quedarà igual ... i jo, ho deixaré ... ja no se si per orgull, per no haver comtat amb mi, perquè no m'agrada com es treballa, ... o per un conjunt de tot plegat ... només se que en un lloc voluntari l'energia que hi disposes ha de repercutir-te amb coses positives i no angoixes!
Em sap greu, m'agradava i volia estar-hi una temporada més ...
Després la cosa va continuar, no va quedar aquí, ja que la persona afectada també va parlar amb el president .... però bé, això ja es qüestió d'ells ...
Ara ja només queda la reunió amb l'equip ...

p.d.: la frase de la polèmica és:

"Cal innovar la revista de “l’Esclat”, crec que està caient en una rutina que molts cops no atrau a llegir-la." ...

tant soroll per tant poc ...

saber-ne o no saber-ne, aquesta és la qüestió! II

2011-05-19T19:52:00.000+02:00

No m'havia imaginat que aquest post tindria fascicles, i en tindrà, aquest no serà l'últim.
Ahir em vaig assabentar d'un fet (no vull explicar-ho encara amb cada paraula pel seu nom fins que tingui la revista en mà), que m'ha indignat, ha atacat contra dos principis per mi importants: la llibertat d'expressió i el respecte a la feina feta.
La decisió ja està presa, però jugaré la última carta, sabent i tenint molt assumit que la perdre, i que aquest serà un adéu precipitat i no volgut a una entitat que m'agradava.

Només em queda dir ... continuarà ...

fragment de conversa

2011-05-16T15:38:00.000+02:00

L: és normal que el meu ordinador tardi 10 minuts en poder treballar-hi bé?
D: no, pensa en canviar-lo
L: uff
D: quants anys té?
L: uns 5, no és tant no? L'altre dia vaig veure que la memòria del disc dur estava casi plena i vaig buidar-ho
D: (mira amb cara de, com vols que vagi pobre ordinador), dona!! Ja et passaré un programa que ajuda a rendibilitzar el disc dur
L: i sabré fer-ho?
D: si, només es apretar un botó

... aquest és un petit fragment sobre la conversa sobre l'ordinador, es veu clarament com no en se treure el seu màxim profit, ... ho reconec, sóc una incompetent informàtica, no se si existia aquest terme però jo ja l'he inventat ... ah!! no està literalment ben transcrit ja que ja no recordo exactament que fa aquest programa, ... en fi, paciència!

saber-ne o no saber-ne, aquesta és la qüestió!

2011-05-10T21:05:00.000+02:00

Potser sóc jo, m'ho hauria de plantejar! A vegades si el món gira al contrari teu potser es que tu vas en contra el món, no ho sé!
Les paraules a vegades provoquen mal entesos, i sobretot si són paraules escrites. Resulta, que es pot considerar s'ha donat una interpretació diferent a les paraules d'una altra persona. Potser jo no ho vec tant greu com les altres persones perquè vaig estar en la conversa sencera, o també potser perquè encara que em diguin alguna cosa que no m'agrada se acceptar el criteri dels altres i potser, fins i tot, poder acceptar que tenen raó!
M'han dit, que la veritat no és absoluta, no! es cert, no ho és. Però s'ha de tenir present, que no es absoluta per cap de les bandes, i a vegades això s'oblida.
M'ha dolgut la forma de dir algunes coses i sobretot qui ho ha dit, quan hi ha amistat, es pot dir tot, això es cert, però després de força temps sense saber de l'altra, potser primer un "hola, que tal?" abans de saltar a la jugular, no?!
La veritat es que no se de que em sorprèn, ni se perquè em dol, ja hi hauria d'escar acostumada.
La qüestió, es que l'inici de tot això, es aliè a mi, però me posicionat, i pel que es pot veure això no es bo. Vivim en un poble on, no pots opinar, no pots queixar-te, no pots fer coses, no pots destacar, les coses no et poden anar bé ... i tal i com un home gran crec que ja difunt, li va dir al meu pare quan era jove "com més desgraciat et veuran més contents estan" ...
és molt trist!

un edifici del passat

2011-05-03T19:20:00.001+02:00

Demà tornaré a un edifici que jo diria, és un dels que ha marcat més la meva vida, crec que és el segon. En aquest edifici vaig estudiar-hi, però allí em vaig fer tal com sóc ara ...
Començà a la universitat és un gran canvi per tothom, però per mi encara ho va ser més, allí vaig deixar de ser nena en tots els sentits i també vaig a prendre a viure.
Segur que demà recordaré moments i persones que em van marcar ... Potser et pot costar entendre-ho, a tu mai t'ho he explicat, encara no t'escrivia en aquella etapa!
Allí, en aquella època, vaig fer el primer cigarret, la primera borratxera, descobrir l'amor, començar a entendre que era la lluita i que era perdre batalles ... Aquelles quatre parets van viure la discussió més sentida i feridora que mai he tingut, en aquell moment, vaig aprendre a viure amb la discapacitat, tot i que també et diré que m'ha costat molt de temps perdonar-lo ... i moltes coses més, les megaxerrades amb la Núria assegudes a les escales, ...
I demà, tornaré allí amb un altre rol, seré aquella nena que aquelles parets van formar!

carta als alcaldables de Golmés

2011-04-27T18:45:00.000+02:00

Us escric aquest e-mail com a alcaldable que ets. Bé, aquest correu va dirigit a tot el teu equip.

Avui he tingut que anar a l’ajuntament a comunicar que el banc col·locat davant el consultori mèdic m’obstaculitzava el pas, a mi i a altra gent amb mobilitat reduïda, així com si es donés el cas que una ambulància hagués de recollir a algú de dins el consultori. El banc ja està retirat.

Però el cas es que s’ha comés l’error de no pensar en alguns dels habitants de Golmés que tenim certa dificultat per a desplaçar-nos, i això no es agradable. Com et pots imaginar la vida ja te moments de prouta dificultat, per a què encara els dirigents del poble que vius ho compliquin més. I també, et diré que no ha estat gens agradable anar a l’alcalde i exposar-li la queixa. No s’hi havia d’haver arribat!

Com a alcaldable, et demanaria a tu i al teu equip, que davant qualsevol dubte que puguis tenir sobre la realització d’una rampa, posar un banc, arbre, o qualsevol objecte d’ornamentació en qualsevol lloc del poble, la construcció d’un nou edifici, o el que sigui, no dubtis en fer una trucada a mi o qualsevol persona amb mobilitat reduïda, per a saber si allò podrà molestar o ser totalment accessible.

Pensa que, una trucada per a consultar mai em molestarà, en canvi haver de comunicar que allò obstaculitza si que molesta i dol!

Podríem dir aquella frase feta que diu “millor prevenir que curar”.

Espero que tu i el teu equip ho tingueu en compte en el moment que estigueu dirigint Golmés.

Atentament,

sóc un habitant més de Golmés?

2011-04-27T18:26:00.000+02:00

Ahir em va tocar de viure una cosa que no m’agrada gens!

L’ajuntament del meu municipi, havia col·locat un banc davant el consultori mèdic, dificultant-ne l’accés o més ben dit no deixant-me entrar a mi, i a altra gent. Jo he anat a l'Ajuntament per a poder parlar amb l'alcalde i la regidora de jardins i parcs, l'alcalde era allí, però no la regidora, que amb una excusa qualsevol no va venir!
Jo enfadada, i amb l'intent que es notés, vaig explicar el motiu d'aquella visita. L'alcalde em va començar a explicar que ell no ho havia vist, que al costat hi ha les portes del diposit de calefacció, que la gent pressionava per voler un banc allí, que no saps com pot arribar a ser la gent, que no se que i que no se quantos .... en fi, una sèrie d'excuses per a justificar el que no es justificable! Jo continuava amb el meu paper d'enfadada i indignada, i clar al final vam concloure que seria retirat ... només faltaria!!!!
La veritat es que sem va passar moltes coses pel cap, com poden fer aquestes coses sense pensar en tots els habitants del poble? es que no tots tenim el mateix dret?
Aquí van actuar amb una clara separació de ciutadans de primera i de segona, i clar, ja sabem en quina categoria estem!
Crec que gestionar un poble és molt més que cobrar un diners a final de mes, i que probablement, moltes vegades se'ls pot criticar de forma injusta o sense tenir fonaments en allò que es critica, però, aquí s'ha negat uns drets a unes persones i això no es pot passar així com així.
No se si han entès la meva indignació, sincerament, crec que no! que si van ser capaços de posar un banc allà on els va venir de gust, no han entès les meves protestes, ni ho entendran ...
Ho vaig escriure al facebook, i al final de dia em van fer sentir bé tots els comentaris que em van arribar, donant-me ànims i recordant que sempre s'ha de lluitar, però és necessari al segle que vivint exigir aquesta mena de coses a la gent que coneixes? s'està perdent l'ànima del poble o solament cadascú mira pels seus interessos?
No ho sé, no sé res! Només sé que vaig tenir que fer allò que més odio fer: fer evident la meva discapacitat!!!! Potser hauria de donar les gràcies al senyor alcalde.

gent rara

2011-04-11T20:22:00.000+02:00

Tot i que ja se que hi ha gent que te comportaments rars, a vegades no em deixa de sorprendre. Últimament n'he tingut varies experiències ...
Fa pocs dies a Barcelona, quan tornava cap al bar després de parlar per telèfon, una noia (que presumptament anava passada d'alcohol o alguna altra substància) em diu: (cridant)
- tu si que vives bien, así quiero vivir yo ... que me cuiden ... la madre que te pario
Jo no vaig ni mirar-la, i vaig continuar el meu camí, que havia de dir-li? que val més anar en cadira que ser "tonta" com ella? ... Si em vaig fixar en un home gran que passejava i va observar l'escena, em va mirar i va fer una mitja ganyota, volen dir "hi ha gent que no tenen coneixement", o "ves pobra noia que li diu, prouta pena té", ... jo vaig tornar-li mitja rialla, volen dir "hi ha gent per tot en aquest món", o "tant desgraciada tampoc sóc" ... no ho sé, si les mitjes ganyotes i rialles eren amb significat de companyerisme o de pena, però el que si sé, és que hi ha especialitzada en fer passar males estones a la gent.
Però no acaba aquí ...
Ahir, quan ja retiràvem amb el David, primer vam trobar un parell de nois immigrants que a mi, em van dir "salamemaricon" (o alguna cosa per l'estil), evidentment vam passar d'ells i també de fer cap mena d'anàlisi de que anava allò.
Tot seguit, un noi també immigrant, es dirigeix cap a ell amb la intenció de xocar-li la mà, cosa que el David va ignorar ... Aquí si que el meu cap va començar a interpretar, (sense expressar-ho en veu alta, a vegades no val la pena), perquè aquell noi havia fet allò? era en sentit de pobre noi, acompanya amb algú amb cadira, o l'alcohol que devia dur el va fer actuar així ...
La veritat, igual que en el cas de Barcelona, casi que no valia la pena ni escriure aquest post, però sóc com sóc, i aquestes coses em couen!

Desigual

2011-04-11T19:56:00.000+02:00

Ahir duia un vestit "desigual", no era aquest de la imatge perquè era amb màniga llarga però per reflectir allò que vull ja fa el fet.
El vestit porta un escot, similar al d'aquest! No se si em queda bé o no, i realment tant em fa, a mi m'agrada! Potser si que quan no tens un cos deu, hi ha coses que no acaben de quedar bé, però la pregunta és, i que? Els que em coneixeu ja sabeu que jo a l'estiu m'agraden els jerseis escotats, et seré sincera, puc ensenyar alguna cosa més? com que la resposta es que no, doncs faig l'únic que puc i que a més no em desagradava ... i ara faltaria acabar dient allò tant típic que és diu de: i a qui no li agradi que no miri! que jo de moment, continuaré portant-ho.

nova pantalla

2011-04-06T16:54:00.000+02:00

Quin dia el d'ahir!!! La veritat es que ja em costava fer l'assignatura, això vol dir que es deixa la feina per l'últim dia.
I l'últim dia, la pantalla va dir que ja s'havia cansat de treballar! Primer confirma que realment s'ha espatllat, després ves a comprar-ne una, ... fet i fet les vuit sense temps a entregar la feina.
Potser és que aquest màster no va amb mi? o simplement com diu la mare, "aquest any és any de trencar coses", no se d'on treu aquesta frase, i tampoc crec en aquestes supersticions, però alguna cosa hi ha ...
La qüestió es que he hagut de fer una nova despesa, i ara tinc una pantalla nova i gran davant meu, i l'assignatura? la tornaré a fer, quin remei!

el tren

2011-04-04T21:05:00.000+02:00

No t'enganyaré, viatjar a l'AVE a preu d'AVANT està súper bé!
Quina diferència entre els dos trens, quasi puc girar allí al mig.
És el que hi ha, tot i que amb l'AVANT si va molt bé, quin remei!

la història de l'ascensor

2011-04-04T20:59:00.000+02:00

A vegades et planteges com la humanitat pot ser tant egoista ... m'explico: dissabte érem al nou centre comercial "las Arenas", anàvem fent les plantes tranquil·lament com totes les persones que hi havia al centre, amb la petita diferència que cada vegada que volíem anar d'una planta a l'altre s'havia d'agafar l'ascensor. Fins aquí tot sembla normal, i ho és! El problema va estar en que havies d'esperar-te aproximadament mitja hora per poder agafar l'ascensor ....
i aquí és on entra l'inici de la història, l'ascensor anava sempre ple, ningú volia baixar ni esperar-se, i això que les escales eren mecàniques, cosa que significa que tampoc has de fer molt d'esforç per pujar-les, bé segueixo ... cada vegada s'atansava més l'hora d'agafar el tren, i els nervis començaven a estar a flor de pell. No hi havia manera que tinguéssim accés a l'ascensor. L'Andrea, ja cansada d'explicar a la gent que era la meva única opció per a deixar aquella planta, va anar a buscar un guàrdia que en aquell moment, devia estar regulant el trànsit a l'ascensor en una altra planta, i mentrestant el temps anava passant. La presència del guàrdia tampoc va ser suficient per a convèncer a la gent, tot i que el noi si esforçava, i es notava com li sabia greu aquella situació.
Finalment, i potser gràcies a que ja devíem fer pena al propi ascensor, vam poder baixar. Realment ens vam enfadar amb tothom, com es possible que gent jove i de mitjana edat no entenguin que una cadira de rodes no pot anar per les escales mecàniques? perquè quan algú t'ho demana o contestaven agressiu o no s'atrevien a mirar-te a la cara? eren tantes les preguntes ...
La qüestió es que el pericle no s'acaba aquí, vam arribar just a l'estació però ja no podíem pujar. A l'estació tothom va ser amable, per sort nostra, ja que no se si estàvem preparades per aguantar més hipocresia. Però, aquí va ser al revés, al revisor li sabia greu, el noi per canviar el bitllet i el seu supervisor van entendre la situació, i gràcies a la seva bona voluntat vam poder tornar a casa!!! Renfe no sempre tracta malament als usuaris!

coses que fan fer ...

2011-03-30T16:40:00.000+02:00

perquè els porquets estiguin ben calents!!!
Quines vajanades que fan fer!!
però com es diria popularment, "a callar i a creure"

"cisne negro"

2011-03-28T20:51:00.002+02:00

És una de les pel·lícules que m’ha mantingut amb tensió, de les últimes que he vist. “El cisne negro”, també crec que és una de les millors que he vist últimament. Psicològicament, aquesta pel·lícula és impressionant, i no vaig parar de pensar “que te la noia?”, sense arribar a cap resposta a la pregunta.

Podria fer una llista sobre els diversos trastorns que se’m passava pel cap, potser simplement el director va escollir un símptoma de cada trastorn, o la noia patia un d’aquells que no s’acaben mai els qualificatius que si van afegint. Potser, si es veritat que alguna de les coses que ficaven no acabava de ser real, o pensaves que allò podia estar dibuixat d’una altra manera.

Però transmetia patiment!! I molt, una angoixa increïble per aconseguir una cosa, la fama i el reconeixement màxim, amb un final probablement esperat però no per això menys interessant.

barcelona ... un dia dona per molt!

2011-03-28T20:48:00.001+02:00

temps ...

2011-03-28T20:08:00.000+02:00

Fa molts dies que no t'escric, no se com m'ho faig però les setmanes passen que volen i no tinc temps de res, i clar primer són unes determinades coses i després l'oci.
Tenia diverses post pensats, i ja no recordo sobre que havia de parlar, però bé aquí torno a estar.
Ja fa dies que ha passat el "baixòn" i des de llavors que em sento molt bé, i això és genial!!!

a la deriva i un altre cop amunt!

2011-03-14T21:06:00.000+01:00

No vaig ser el suficientment forta, vaig desmoralitzar-me totalment! Realment, no se perquè em va agafar el baixón, bé, si que ho sé! Hi havia una distància insalvable entre jo i poder consolar la meva mare. Ella estava a baix, plorant desconsoladament, i jo a dalt volia abraçar-la, t'ho creuràs si et dic, que mai havia sentit aquesta frustració?
Suposo que tot va ser de cop i volta, sense imaginar-nos que allò podia passar en aquell moment, i mai estem preparats per això.
I a més, quan una mare s'esfonça el vaixell va a la deriva, és així!
I no podia parar de plorar, la Sílvia tenia el mòbil tancat o fora de cobertura, tal i com t'anuncia la companyia orange, i vaig trucar al David, havia de plorar amb algú que em comprengués el plor, o que no digués res, simplement m'escoltés plorar.
Després d'unes hores em vaig calmar, i con no podia ser d'una altra manera, vaig començar a organitzar el meu dilluns, qui m'ajudaria, qui faria el dinar ... tal i com em van dir, la logística és el meu.
Només són necessaris diners!! si tingués diners, molts diners, m'arreglaria la casa, totalment robòtica, tindria algú les hores que fessin falta i seria totalment independent ...
de somnis també es viu!!!!!!!
Però, ens em vam sortir, i la meva mare ja torna a ser la capitana del vaixell i jo la seva navegant.

tristesa ...

2011-03-08T19:26:00.000+01:00

Tristesa, aquesta és la paraula que més reflecteix com em sento. El miro i em sento trista, tinc pena de veure que ja no és aquell home que era. Ningú tornem a ser aquells que havíem estat, però a vegades necessitem un temps per a assimilar que això ha succeït.
Es dur veure aquell ésser estimat, que d'un dia per l'altre ja no pot fer res del que feia. Fins aquell moment pensava que valia la pena arribar a certa edat amb les seves bones condicions, ara penso, si cal allargar amb unes condicions que ja no són les òptimes.
No puc deixar de pensar en les paraules de la doctora, "no sabia que fer, si dur-lo a l'hospital o passar els moments a casa, perquè segons quines condicions potser ...". Al primer moment després de sentir aquesta frase, vaig pensar que no tenia lògica, però ara ja no se que penso. Potser és egoista o potser és una barreja d'egoisme i també pensar en l'altre.
La qüestió es que per sort, actuem de forma inconscient sense pensar en tantes coses, i per continuar tenint la seva presència entre nosaltres.

"polseres vermelles"

2011-02-21T20:53:00.000+01:00

Encara no havia parlat d'aquesta sèrie ... hi ha moltes coses de la sèrie que penso fallen una mica. Com per exemple, una noia anorèxica poden moure's tranquil·lament per l'hospital, dir els resultats de les biòpsies a nens sense cap adult, i alguna que altra cosa.
Però, en el seu conjunt la sèrie és molt tendra, i destaca els principals valors que qualsevol nen o adolescent busca en un hospital: divertir-se i l'amistat.
Quan estàs aïllat del món extern, només et queda els companys i la imaginació, és ben cert que sense cap d'aquestes dues coses no sobreviuries tant de temps en un hospital.
Aquesta sèrie m'ha fet pensar que ja fa molt de temps jo també vaig ser una polsera vermella!!!!!!!!!!!

al cap i a la fi ... tot és comercial!

2011-02-15T20:55:00.000+01:00

Continuant amb el dia del musical, primer vam anar a dinar en un lloc bé, ... bé, anem al gra ...
que al demanar les postres, el couland era en forma de cor, motiu? el dilluns era sant Valentí!

No passa res, simplement era una curiositat ...

"hoy no me puedo levantar"

2011-02-15T20:40:00.000+01:00

Va ser un regal de Nadal, tenia ganes d'anar a la Llotja, i a més de veure aquest musical, per tant, tal i com es diria vam matar dos pardals d'un tret.
Anava predisposada a passar-m'ho bé, i també estava mentalitzada que no calia esperar gaire de l'argument, simplement era una "pijada" que de tant en tant, venen de gust. Però, em vaig endur una sorpresa, tot i tenir una durada de 3 hores i mitja, va ser molt divertida.
L'argument, no es pot dir que fos bo, però tampoc va ser dolent, ... he vist coses pitjor! I el muntatge, el més interessant, realment veure una obra a la Llotja és com estar en una altra dimensió, potser la única cosa que no està a l'alçada és el sonido, hi havia moments que l'orella es cansava de sentir algun soroll.

Però, en definitiva, va ser un dia genial!

un robot aspirador

2011-01-28T20:19:00.000+01:00

Aquesta setmana la meva mare i jo em estrenat joguina nova!
Pel seu aniversari li vam regalar un robot aspirador, i els primers dies que l'hem fet funcionar miràvem com ho feia, que feia, que no feia, ... i acabàvem amb un "ohhhhhhhhh que nét o deixa"

En fi, que d'aquí uns dies ja no ens hi encantarem

tradicions

2011-01-28T20:09:00.000+01:00

Aquest dilluns vaig assistir a un funeral, pots pensar que no te res d'estrany o anormal, i és així! Però aquest si va tenir alguna cosa diferent, no perquè es tractés d'una persona jove o molt estimada per mi, sinó per l'acte litúrgic en si.
Era la primera vegada que assistia a un funeral on realitzaven la cerimònia sencera, com si es tractés de la missa dels diumenges o d'un dia especial, fins i tot l'orfeó del poble va amenitzar l'acte, això si les cançons escollides van estar molt encertades, i no hi havia música en excés. L'església estava plena de gom a gom, però la zona on jo i la meva mare estàvem situades, el silenci era evident. Fins i tot, en un moment determinat, quan la neta de la persona difunta va llegir les pregàries, i en va llegir una de pròpia, el silenci encara es va fer més evident i acompanyava els ulls plorosos que es va poder veure en la majoria de cares.
Quan la cerimònia va acabar, va ser el moment de donar el condol, i aquí es va evidenciar la gran quantitat de gent que érem a l'església. Aproximadament, vam estar mitja hora fent cua, i aquest va ser el moment per aprofitar i analitzar detalladament les pintures, figures i altres elements que es poden trobar en l'església, així com també fer petar la xerrada amb el company provisional d'aquella cua.

cine

2011-01-28T19:52:00.000+01:00

Aquest cap de setmana, es pot dir que va ser de cine! Primer dissabte vaig anar a veure amb la meva mare, "pa negre", la veritat es que m'imaginava una història diferent, o no se ben bé que m'imaginava, tot i això, no em va decepcionar gaire, va ser entretinguda i amb un bon rerefons, clar, no es te que oblidar que és de l'Emili Teixidor.
Després diumenge, vaig anar amb el David a veure "más allà de la vida", el seu comentari després que s'acabés la pel·lícula va ser "que curta, no?", i no durava les dos hores i una miqueta més, que passen molt ràpid i també fan pensar ... però clar, és Clean Eastwood, i no n'esperàvem menys! És una pel·lícula que fa pensar en el destí, en tots "aquells farsants" que s'aprofiten de gent que estan en moments difícils, per suposat també fa pensar en el més enllà, en que hi ha, i com no podia ser d'una altra manera té un final feliç, després d'haver vist diversos moments infeliços, ...
us la recomano!

i un altre regal de reix

2011-01-10T20:55:00.000+01:00

en faltava un, va arribar amb retard, aquest és del Lisard, "diccionari per a ociosos" de Joan Fusté ... bona lectura!

reixos ...

2011-01-07T19:44:00.001+01:00

Ja han passat els reixos, i si he de jutjar pel nombre de regals t'hauré de dir que he sigui molt bona nena durant tot l'any :)
Per Cap d'any, l'Andrea i el Lisard em van dur paté, del seu viatge a rio Tinto, paté de jabugo que està molt bo!
L'Andrea m'ha regalat un conjunt de samarreta, calces i sostenidors, molt xul·lo. M'agrada molt i estic segura que també agradarà ... Després, la mare un ponxo, que segons els de casa meva en tinc un per cada dia de la setmana, però jo crec que no, i en buscava un per substituir el que duc ara.
I tornant amb la tati, un collaret, molt bonic, d'aquests artesans amb plata i ceràmica ... la pregunta és, quan em durarà sense trencar-lo?? Un llibre, de l'Ana Maria Matute "la puerta de la luna", segur que passaré una bona estona.
I em sembla que ja està tot ... ahh no!!! i el David, unes entrades per veure el musical "hoy no me puedo levantar" de Nacho Cano, segur que disfrutaré com una adolescent, bé això ja t'ho contaré al seu dia, que encara queda força dies per anar-hi!
ui que m'he n'oblidava ... un full amb mòbils enganxats, segons l'Andrea per mirar no per comprar!!

2011!

2011-01-07T19:15:00.000+01:00

Ja som a un nou any, s'ha acabat el 2010, i que vols que et digui, no ha estat un any massa bo. Només és salva en un aspecte, bé, tampoc dramatitzaré ara i potser és en més d'un que tampoc ha anat tant malament, el que passa és, que tenim certa tendència a recordar i sobredimensionar tot allò que no ha anat tant bé, i oblidar i minimitzar aquelles coses bones que ens han anat succeint durant l'any.
Potser el més fluix ha estat a nivell de salut, i crec que comença a ser hora que mi acostumi, crec que ja serà com abans, per un simple fet que passen els anys i l'edat no perdona! La resta, seria qüestió de dir dies de totes maneres, però en general no em puc queixar: m'estimen, que vull més!
Aquest cap d'any, va ser diferent, i quan diem diferent, és això, ni millor ni pitjor diferent, a la nit ja no vam ser l'Andrea i jo, sinó que també hi havia el noi de l'Andrea. Reconec que al principi, estava una mica tallada, quan un vol causar bona impressió, es comporta de forma diferent, i oblidem que fent això encara ens poden sortir més malament les coses. Però, amb el pas dels minuts, vaig començar a ser jo, pel bo i pel dolent, és com sóc, jo i tota la resta! i diria que tampoc va anar tant malament ...
Van cuinar, els canapès, menú habitual de cada any, els hi van quedar molt bé, vam mirar la tele, jugar al "bocamoll" (tot i que no se si és el cap d'any ideal per a joves de 23 anys, no van protestat la veritat :) ).
I a dormir ... bé, vaig acabar i començar l'any seguint la tònica del que havia estat el 2010, no trobant-me bé, tot i que vaig intentar dissimular, sobretot el dia 1, em va costar. No se que tenia, també seguint la tònica del 2010 però ara ja està ... i que duri!
p.d,: una cosa a fer aquest 2011, (una entre moltes, és clar) ensenyar al Lisard l'estany d'Ivars

dissabte 18 de desembre: "la rebequeria"

2010-12-27T20:41:00.000+01:00

Que és una rebequeria? La podríem definir com la situació en que nens petits s'enfaden quan no han aconseguit allò que volien o pretenen cridar l'atenció, quan han aconseguit allò que volien ja deixen de fer la rebequeria. Això, que tots n'hem viscut en nens i també n'hem protagonitzat, és un bon resum del que va succeir aquell dissabte. La principal diferència va ser que la protagonista, no era una nena petita sinó una noia ja gran!!
Aquell dissabte, totes estàvem amb les nostres tasques, les nostres feina, i tot d'un plegat algú ja no hi era ... la veritat sigui dita, no em vaig assabentar que no hi era, prouta feina teníem!
Diumenge, al matí, tenia que treballar ... abans de començar vaig mirar el correu i en vaig poder llegir un que transcrivia un mail d'aquesta persona, dient que es desvinculava del projecte i que no faria la feina que havia dit ... la sorpresa va ser gran, que havia passat? perquè d'aquell canvi? ... Jo inclús, vaig preguntar-li a la meva germana si el seu noi havia parlat amb ella i dit alguna inoportuna, que coneixen a la protagonista tampoc seria molt estrany que això hagués succeït ... però no va ser així, cap comentari!!
I vàrem donar voltes, fins que ella mateix va explicar que no es va sentir bé, quan es va anomenar a un noi per la feina feta des de la seva empresa, i se'n va anar, així ... plegant trastets i adéu siau!!! ...
Doncs a mi aquesta rebequeria m'ha molestat, i molt, i més encara quan després de passar-me una tarda fent feina que ella havia d'haver fet, va i escolleixen regalar una fotografia seva, tot perquè no s'enfadi més.
És a dir, ja ho sabeu, sempre guanya les rebequeries per damunt de la feina feta ... però jo continuaré fent feina!!

el "bo i millor" de la organització de les activitats per la Marató

2010-12-23T21:05:00.000+01:00

dissabte 18 de desembre

2010-12-23T21:01:00.000+01:00

Encara no havia tingut temps d'escriure res sobre dissabte ... realment va ser un dia que donarà per diverses post, ja que hi ha coses separades a tractar i que alguna d'elles en podria aigualir d'altres, i per tant, cada cosa amb cada cosa, només faltaria!!!
Va ser un dia fantàstic, no t'enganyaré ple de nervis i de cansament! Ja vam començar al matí amb el entrenaments i acabar d'enllestir totes les coses, i després ben aviat torna cap al Casal!
També vaig coneixer el Lisard, i com no podria ser d'altra manera, el vaig fer treballar, es que qui em coneix sap que mano i mano, també vaig saltar-me les oficialitats en les presentacions, sóc així! o es que encara no ho saps amb tot el temps que fa que em coneixes??
Va arribar l'hora, i l'expectació de la rebuda que tindríem va començar, es pot dir que no vam arrasar! tampoc es cap novetat, sabem amb quin poble estem i com reaccionen, però estem contents, tot l'esforç realitzat a valgut la pena i segur que tots ho tornaríem a fer.
Els nens, la desfilada, la música, la Raquel, ... tot va sortir de meravella, fins i tot l'Èlia que sempre plorava no va plorar, i va desfilar com tota una senyoreta, i l'Oleguer no es va ficar el dit a la boca, que es pot demanar més?
... Però com que tot no pot ser així de bonic, hi ha hagut la cirereta negra, però és un altre post, com també serà un altre post la declaració de la meva jubilació ...

un altre cop ...

2010-11-30T20:29:00.000+01:00

Avui porto tot el dia amb mal de cama.
La vermelló, crosteta o diguem-li com vulguem m'ha fet mal tot el dia, comença a ser com si tingués vida pròpia, no para de bategar. Sé el que és, una altra llaga (paraula maleïda) i a la cama bona.
Com més la noto, més mal em fa i com més mal més la noto, i més batega. Ja no sé si és l'espant que duc o realment el dolor que em fa, que no puc deixar-hi de pensar.
Tinc por, un altre cop no!

després del 28-N

2010-11-30T20:23:00.000+01:00

Diumenge van ser les eleccions, no se per quin motiu aquest any m'he interessat pels debats, entrevistes, tertúlies, ... estava bastant informada de que deien, les campanyes, les contracampanyes, en fi, els moviments. També, tenia clar que faria el que es considera "un vot útil", tot i que ara, ja després del 28-N si m'hagués imaginat el resultat hauria votat a un altre.
Doncs, això per promoure un canvi, i tot i que solament fos un vot havia decidit votar a CiU, sobretot amb aquella por de "no fos el cas que els altres sumin", amenaça que també havia fet a la meva germana, però ella com es evident no em va fer cas.
Quan van començar el recompte estava a Mollerussa, i va ser increïble l'espant que vam tenir, David i jo, al veure que PxC començava amb 3 diputats, com podia ser? acabaria així la cosa? i el més important, que ens està passant en aquesta societat? sí, ho sé, cada vegada més tot el que està passant es culpabilitza als immigrants, però d'aquí a acceptar el discurs xenòfoba hi ha molt camí pel mig. També, ens vam esperançar (i parlo amb plural) quan els sondejos indicaven 0 o 1 diputat a Reagrupament. aquesta era la meva alternativa si no m'hagués entussedit en que era necessari un vot útil.
Al final no van aconseguir-ho, i Reagrupament no ha aconseguit cap diputat, tot el contrari de l'amic Laporta, que inexplicablement seran 4 al parlament ... no m'ho explico! Per sort, l'ensurt que vam tenir amb PxC al principi, només es va quedar amb això, un ensurt! Tot i que, continuo pensant que alguna cosa està passant i que tant polítics com tècnics que treballen el dia a dia, es parin a pensar que està succeint i el més important que es pot fer produir un canvi en els catalans i també als immigrants.
Al final, CiU va arrasar, i els socis del tripartit van patir una derrota extremadament dura, sobretot ERC la qual també li tinc certa simpatia. Imagino que després d'un avís quan no actues bé, la següent fase ja es un càstig més sever, es recuperaran o almenys això espero. I també espero que el govern actual no ens defraudi, sobretot amb els aspectes que a mi m'afecten més directament, com la pagesia, la llei de la dependència, els bons, l'associacionisme, ...

El Pla, al Segre

2010-11-24T14:50:00.000+01:00

vilaweb

2010-11-23T15:21:00.000+01:00

http://www.vilaweb.cat/mollerussa

segona xerrada!

2010-11-23T15:17:00.000+01:00

Ja em realitzat la segona xerrada, aquest cop la afluència de públic ha estat més notòria i això agrada més. Ja s'ha acabat i em sembla que la decisió ja està presa, no crec que torni a parlar amb públic, almenys de moment! Avui ha sortit publicat el meu discurs al vilaweb i m'agrada com queda, és a dir escrit em queda bé, en canvi parlat per la força que hauria de tenir ... en fi, que ho pensaré!

la historieta ...

2010-11-17T18:25:00.000+01:00

El Joan Pere, ens va dur una historieta que passen als EE.UU.
on ensenyen quins són els primers símptomes del ictus, i així
poder actuar de forma ràpida.
Eren divertits i imaginatius ...

primer xerrada per la Marató de TV3

2010-11-17T17:41:00.000+01:00

Tinc la sensació que tant esforç no va valer la pena, i sobretot si penso que aquest dissabte em de tornar-hi. Però be, ho farem perquè no es pot dir que no, tres dies abans ... Hi posaré ganes com sempre, entusiasme, ... la veritat es que em fa certa il·lusió perquè hi tindré a dos persones que conec, i això sempre es més ratificant. No tinc confiança amb l'assistència de públic però no passa res, ja hi ha una decisió pressa!

activitats Marató TV3 2010

2010-11-06T20:05:00.002+01:00

S’aproxima el fred, això significa que s’apropen les festes de Nadal, les compres, les reunions en família, ... i també com cada any la Marató de TV3. Aquest any la Marató tracta sobre lesions medul·lars i dany cerebral adquirit, qui no coneix algú que va en cadira de rodes? O una lesió cerebral li ha deixat danys difícilment irreversibles? O aquella història que ens va fer posar els ulls tristos de les conseqüències que ha sofert? Seria difícil trobar algú que ens digués que no a aquesta sèrie de preguntes.

En aquesta edició, ens em agrupat un grup de persones amb l’objectiu de mobilitzar i sensibilitzar la població de Golmés. Aquests són els dos principals objectius que ens plantegem, primer i seguint les línees de la Marató de tv3, recollir diners per a la investigació d’aquestes malalties. I segon, informants una miqueta més sobre elles.

Per aquests motius, em pensat organitzar diverses activitats, en podreu trobar dirigides a divertir-nos, passar una bona estona, gaudir mirant els nens i nenes d’aquest poble, ... Això es durà a terme a partir d’una desfilada de roba infantil que realitzaran els nens i nenes del col·legi Francesc Arenes de Golmés, desfilant la roba de moltes botigues de Mollerussa que ens col·laboren en aquesta bona causa. També, ens ho passarem molt bé amb un concert de rock, on grans i joves ballarem i cantarem fins que les cordes vocals ens ho permetin.

En un altre bloc de les activitats que realitzarem, estan més dirigides a conscienciar, informar, emocionar-nos, escoltar i comprendre, deixar parlar el silenci, aprendre una mica amb les històries que ens explicaran professionals del tema i afectats per aquestes malalties.

Només ens queda demanar-vos que sigueu còmplices en totes aquestes activitats, que acompanyem a aquells que un dia es van sentir sols i sobretot, que siguem SOLIDARIS en aquests temps difícils que estem vivint, perquè amb el nostre granet de sorra podrem fer possible la investigació per aquestes malalties!

Moltes gràcies i us esperem

passat i present

2010-11-06T20:02:00.003+01:00

Avui fa un any de la presentació del calendari, ja fa un any d'aquell dia en que els nervis podien més que jo, de que m'havia passat tota la tarda de divendres assajant amb la Sílvia el discurs, de que el meu afonisme podia més que jo, de la por de com aniria tot plegat ... de tot això ja fa un any!
Va anar perfecte, més be impossible, tot i que tot sempre es pot millorar. No ho oblidaré mai, perquè hi éreu tots, tots els que havíeu de ser-hi!
Però això ja ha passat, ara estem endinsats en un altre projecte igual de maco. Igual que l'anterior tampoc l'oblidaré. Com oblidar les estones amb l'Antonieta? les "persecucions" pel carrer? els problemes sorgits? les estones de riure? l'amistat? ... per tot això està valent la pena. Igual que l'any passat, també hi ha les pors de com anirà, però sense aquestes pors res seria igual, sense les pors voldria dir que l'interès per fer-ho es nul. També se que hi sereu tots, com sempre! sempre hi sou i per això sóc com sóc i faig el que faig!

família

2010-10-28T15:39:00.000+02:00

La setmana passada vam tenir una celebració familiar, a vegades és d'aquelles coses que poden fer-se feixugues, però en aquest cas és d'aquelles coses que venen de gust fer.
En certa mesura, hi havia un punt d'enveja, una part de la família són nombrosos, ben avinguts, animats, divertits, bona gent ... en canvi, la nostra banda és diferent! no es pot dir que no estem avinguts però ... com es no hi havia cap fotografia d'ells quan eren petits? que es sent quan veus que no formes part?

Moltes vegades tenim la por a que faríem sense la família ... tot i que es un tema apart a mi m'està succeint. Els sentiments són contradictoris, per una bada estic contenta de que la meva germana hagi trobat "el seu amor" (bé es una forma de dir, perquè això mai es sap), però per l'altra em fa por, em deixarà de banda? ja no farem res amb ella? com canvia la situació? ... totes aquestes preguntes simplement són pors a la sol·litud.
A més en aquest moment, un pressentiment, una sensació, alguna cosa, que tampoc ser definir em fa pensar que el meu cos està gran, i per tant tot plegat em fa sentir inseguretat ...
Però la qüestió familiar no s'acaba aquí ... els adults no es parlen, ja fa molt que la cosa dura, i a mi m'afecta, clar que m'afecta ... primer perquè crec que no es just després dels sacrificis i esforç físics que ha fet, i segon perquè no se que fer, deixo la cosa com si res? o dic alguna cosa? però és millor no posar-se entre els adults, no? ...
m'agobio, m'angoixo, ...
la veritat es que hi ha dies que només tinc ganes de plorar i de posar punt i final! ... sort en tinc d'algunes persones ....

el meu record

2010-10-11T19:30:00.000+02:00

Faig una parara en la meva feina, ...
avui se n'ha anat la MªJosé, era jove, plena de vida i amb nens que segur la necessitaran. Un cop més la vida és injusta!!!!!!
També ha nascut en Sergi, aquestes coincidències et fan pensar, avui no se si estic per posar-m'he intranscendent, crec que no puc, perquè no vull plorar. Aquestes situacions em fan por, si por, por a la mort o al patiment, no ho se, només se que si hi ha algú allà dalt i que ha fet aquesta coincidència, que sigui per un bon senyal al Sergi.
A més la mare m'ha dit que va trobar gran el Josep, i això encara m'ha entristit més. Se que la vida és així, i que no vivim per sempre, però el meu Josep, el "gran" Josep, l'home més bo que he conegut ... be, no se perquè penso això, potser perquè ha estat un dia de massa emocions!
Descansa en pau

"Tres dies de camí"

2010-09-17T20:14:00.000+02:00

Aquest és l'últim llibre que he llegit, i és un llibre que t'enganxa. Explica tota una sèrie de vivències de diversos personatges, entrellaçats entre si. Històries personals, de guerra, de llinatges, d'amor i passió, però sobretot d'amistat i de supervivència i lluita davant les dificultats que suposa una guerra.
També, remarca el trastorn que una guerra pot fer, com afecta a un individu, i com aquest pot embogir.
Un llibre que no el deixes fins al final, i quan s'acaba penses que podia haver durat una mica més.

moments

2010-09-03T20:48:00.000+02:00

Aquests dies estan essent rars, per definir-ho d'alguna manera. La veritat es que no puc explicar-te que és el que em passa, només se que no em trobo bé, ho pateixo i ho noto.
Primer va ser el dolor fort, intens, insuportable, costa tant d'explicar i sobretot de viure'l ... crec que és el primer cop que fins i tot les carícies em feien mal!
Després han estat un seguit d'accions difícils de definir, només que no et fan estar bé i l'angoixa de no saber que passa. Aquest és un dels temors, a més que em fan pensar en quin serà el meu envelliment, com pot ser, si tot això hi te relació ...
Sempre ens fa por tot allò desconegut i en aquest cas, es pot considerar que el meu cas ho és molt més ...
Espero que aviat tot això se'm passi, espero que quedi en un no res, ... això si, intento viure el dia a dia en el seu moment, gaudint de totes aquelles coses que em venen de gust fer i amb la gent que m'envolta!!

com una novel·la negra

2010-09-03T19:56:00.000+02:00

La vida sempre sorprèn, i quan menys t'ho esperes algo fa canviar allò que pensaves o reafirma el que havies descobert.
Ha estat complicat, en un moment determinat has de prendre una decisió, i ho fas! Mogut per l'interès econòmic, per la continuïtat, pel futur, per no perdre allò que fa tant de temps que hi estàs dedicant temps, ben bé no se per quin motiu desideixes continuar i insitir als altres per a que ho facin. Primer, ves que els altres no ho tenen clar, i tot i això continues amb la teva postura inicial, fins que finalment segueixen el que tu creus ha estat un bon consell!
I de cop i volta entres en una novel·la negra que et costa assimilar. Es fan present un seguit de preguntes sense resposta. Van passant els dies i la trama es més i més gran, fins al punt que no veus on pot tenir el seu final.
Les persones no són el mateix, aquell qui tu confiaves i respectaves no saps qui és, aquell qui creus et donarà suport i t'entendrà et fa retrets, i només penses que està passant i quin serà el final d'aquest tràiler.
A més, comencen a haver-hi els propis retrets, és inevitable pensar en que si fos per la pròpia insistència no seriem uns personatges centrals de la novel·la. En cap moment hi ha hagut cap comentari envers aquesta decisió, tot el contrari, crec que tothom pensa ha estat el millor, però és inevitable pensar que no era necessari estar en aquests embolics, però també, i pot semblar una mica contradictori és totalment necessari lluitar per allò que un creu!!!

quan de temps!!!!!!!!

2010-08-25T15:23:00.000+02:00

M'he passat l'estiu sense escriure't, i això que sempre tinc coses a explicar, tal i com diu un amic meu "tu sempre xerres molt!!"
En algun moment ho faré, recuperaré les meves explicacions, idees, pensament, somnis, ...
de moment t'ensenyo alguna foto d'aquest estiu que podria qualificar de diferent però divertit!

bloquejos

2010-06-08T20:57:00.000+02:00

Està clar que si una cosa em costa, em costa!!
Estic bloquejada, saturada, en blanc ... digueu-ho com vulguis, tot significa el mateix, he posat la banya en un lloc i ves a saber com me'n sortiré. No es ni més difícil, ni fora de l'abast, ni res que no sàpiga fer, res d'això, només es tracta que faig un enfocament diferent al que els objectius diuen.
Tot i això, estic en aquell punt que ja tinc pocs dies per a fer una elecció: posar-m'hi, fer-ho i ja veure com em surt o abandonar, i em pregunto: un altre cop abandonar-ho?? no, no!
Demà serà un altre dia i alguna cosa farem

pensaments

2010-06-07T15:45:00.000+02:00

Quants dies feia que no t'escrivia, i ho faig avui que tot i tenir molta feina, no se per on començar a fer-la!
Com es que quan una cosa no et motiva trobes qualsevol cosa a fer menys això? No ho sé, però si puc dir-te que avui ja no ho faré ...
Durant aquest temps que no t'he escrit, han passat moltes coses, com sempre. Últimament estic aprofitant cada moment com si fos l'últim, no se perquè, no hi ha cap motiu aparent que em faci actuar així, només crec que amb els anys aprens a valorar i viure cada petit moment.
Canviant de tema, dissabte vaig estar "a les Espanyes", i com més estic allí més orgullosa estic de ser catalana i tal com sóc. Sem fa difícil entendre determinats comentaris, un d'ells és "ahora la niña ha dejado de ser morita", i jo que em pregunto "què??????", ho faig amb un to i expressió d'ignorància i no de rebuig, i em responen "hasta que no se bautiza un niño es moro", uff així el % de "moros" (tal i com ho anomenen) augmenta i força en el nostre país. Aquest comentari em va semblar provinent d'una època que creia ja teníem superat.
Però la cosa no va quedar aquí, també s'enfaden amb un nen petit, perquè juga a posar-se pinses o gomes al cabell, no fos el cas que el nen no sortís "suficient maxo".
En fi, que he tornat al meu poble, envoltada de la gent que aparentment respecten als altres ... això si continuo sense la inspiració necessària per a fer la feina

les jornades de dissabte II!

2010-03-23T21:20:00.000+01:00

La meva ponència ...
La pregunta que m'han anat fent avui ha estat, com va anar? i ben bé no sabia que contestar!!
Dir bé potser era excessiu, dir malament també! per tant, m'he quedat amb un millorable, i sobretot dient que es notava la diferència entre la meva experiència i la de resta de tertulians, tot i això, penso que ells en el seu dia també van estar al costat d'algú que tenia molt més bagatge que ells. És a dir, que si d'aquí 5 anys tingués els dubtes sobre com m'ha anat una ponència llavors si que seria preocupant però ara no tant!
Tot i això, no se ben bé que em va passar, ho portava preparadíssim, molt treballat i amb alt contingut a parlar però la posada en pràctica no va estar a l'alçada. També, es cert que assistir a les altres ponències m'ha ajudat a aprendre com ho de fer en posteriors xerrades, especialment en la forma.
Però bé, ara ja està fet i tampoc va ser un desastre!!!! l'important es aprendre dels errors i millorar!
el pròxim post sobre la roda de premsa ...

les jornades de dissabte!

2010-03-22T20:51:00.000+01:00

Procuraré realitzar diversos post sobre les jornades d'aspid ... començo avui, ja que no m'he centrat molt en la feina, cosa que si hauré de fer els pròxims dies, tinc molta feina endarrerida!!!
Començaré per la part més tècnica ...
Les jornades es pot considerar que van estar bé, es tractava un tema d'actualitat i amb ponents que s'havien de que parlaven. Potser vaig trobar a faltar aquella part més social, aquella part que es refereix a les dificultats que cada persona pot tenir per a tenir una línea d'adsl, o que primer s'ha de donar com a cobert altres necessitats bàsiques (només el president de MIFAS) es va referir a aquestes qüestions.
Sincerament, tots els avantatges tecnològics seran bons i ben rebuts però abans de pensar en tenir en un connexió wifi als cotxes crec que em de pensar, que tothom pugui tenir cotxe!
Tot i això, en general les jornades van resultar interessant, i em van aportar informació sobre aspectes que no tenia clars

jornada sobre "xarxes socials, present i futur"

2010-02-26T20:06:00.000+01:00

barreres més mentals que físiques ...

2010-02-26T20:03:00.000+01:00

L'altre dia, fent el cafè, també va succeir una cosa que ja no hauria de passar, i que segur que molts dels nostres esforços van dirigits per a que això disminueixi ...
Vam entrar en un bar a fer un cafè, jo i un altre noi (amb cadira de rodes, element que s'ha d'explicar per a entendre el fet), vam demanar un cafè i tallat, ho va dur, i anava a posar el sucre al meu cafè!
Vaig dir que no prenc sucre, però l'home va insistir en dir si necessitava alguna cosa ... com ja saps, a mi aquests fets em tallen, em limiten en la meva capacitat de reacció, però la veritat es que em va fer sentir molt incòmoda, i estic segur que al meu acompanyant també!
Perquè la qüestió està en, hauria reaccionat igual si la persona que m'acompanyava hagués estat en David, la meva germana, la Sílvia, etc etc ... a vegades penso que el fet d'anar en cadira em deu incapacitar a demanar ajut.
Però bé, ahir explicant aquest fet em van dir, que a vegades no es sap com reaccionar. Potser si, i també es veritat que jo no em tallo ni un pel, perquè si ho fes la única que hi perdria seria jo!
També, es veritat i potser una mica contradictori, que al sopar que vaig avui, vaig dir que comentessin el fet de l'accessibilitat, i això ja pot fer que jo mateixa em marqui barreres, però també ho faig pel propi egoisme de no "montar el numeret" de no saber per on t'han de fer passar, o moure totes les cadires ...

petita reflexió de la reflexió

2010-02-24T21:08:00.000+01:00

Avui he fet un exercici d'aquells que hauríem de fer més sovint, escriure tot allò interessant d'una conversa amb una finalitat determinada! no us enganyaré, jo pretenia gravar-ho per després tranquil·lament poder aprofitar allò més interessant per al treball, però al no poder-ho fer he hagut d'exercitar la meva memòria, una mica atrofiada ja i recordar-ho i plasmar-ho!
Al anar-ho recordant, també he pensat en altres temes que han anat sorgit i no tan directament relacionat amb el tema que tractava, i no se si hi estarà d'acord però crec que en el fons sempre acabavem dient el mateix.
Un dels punts centrals, capacitat o discapacitat, jo realment crec que no em molesten les etiquetes, potser perquè visc en una societat que no fa altra cosa que posar etiquetes, però realment em pregunto, tenir capacitats no es ja etiquetar? no tinc la capacitat de pujar escales, ni de vestir-me sola, ni de ser un as en l'informàtica (això ho sap molt be algú :) ), i moltes altres coses, però si que en tinc per moltes altres. Només que a primera vista, i també vivim en una societat que "el primera vista" es molt important, destaca algunes capacitat que no tinc per damunt de les que tinc ... però be, a vegades penso que ens perdem en les formes o manera de dir les coses ... lingüística!
Tot i això, la nostra forma de ser tant ens la marca allò que tenim com el que no tenim, probablement estem d'acord que no hauria de ser així, que ens hauríem de formar amb les qualitats, però realment m'ha creat inseguretat algunes capacitats que no tinc! i alguna etiqueta que duc penjada sense demanar-me permís.
bé, això només és una petita reflexió de moltes coses que he anat pensant a mesura que escrivia ...
ah!!!!!! enamorada del calendari perquè he dit que m'absorbia, ... frase que passarà a la meva memòria ... ostras i he pensat en una cosa, no crec que cap altra cosa mai m'hagi absorbit tant, potser seria per pensar ... tot i que ja et dic que no faré perquè podria prendre mal!

velles glòries!

2010-02-17T20:01:00.000+01:00

Fa uns quants dies que vaig anar al concert del Pep Sala, no l'havia vist mai en directe ni tampoc quan pertanyia al grup de SAU! Em feia una il·lusió especial, potser perquè, en certa manera era retornar a l'adolescència recordar tota aquella sèrie de cançons que tant havíem cantat! Tot i això, també m'agrada el Pep, els seus discos i lletres i per tant, vaig seguir tot el ritual necessari per assistir a un concert, escoltar el disc, saber les cançons, possar entusiasme, preparar la càmera de fotos, ...
I allí estàvem a l'hora puntual, disposada a disfrutar del que m'oferís, i s'ha de dir que quan un artista t'agrada es necessari poca cosa per a satisfer-te! No diré que em va defraudar, però ...
la paraula seria que ... n'esperava més!
Durant la primera part del concert, el sonido estava fatal! es sentien xiulets que ves a saber d'on venien, després la cosa va millorar, però tampoc va acabant sent gaire bo. Després el cantant li va costar donar tot d'ell mateix, no va ser fins també, després de més de mig concert que va començar a animar-se ... tot i això, es pot dir que feia unes coses una mica extravagant, per dir-ho d'alguna manera! Ah! i sense anomenar el fet de menjar xiclet mentre cantava, no se si considerar-ho molt normal!
Però be, que com tenia ganes de disfrutar d'aquell concert, ho vaig fer ...
i m'ho vaig passar de conya!

esport i ideologia

2010-02-15T17:38:00.000+01:00

Ahir va succeir un d'aquests fets que et fa pensar que encara no vivim un en país normal. Estàvem mirant el partit Barça-Atletico, i la meva germana anava celebrant els gols del seu equip, doncs dos persones del bar, li van dir si era madridista, merengue, i més coses!
Darrera nostre hi havia dois nois que també feien comentaris de caire futbolístic, que van disminuir al sentir els comentaris d'aquests dos "senyors", i permetem que utilitzi les dos cometes ... Suposo que van disminuir-ho perquè no volien que els seus comentaris fossin considerats com el dels altres personatges. També una dona que se n'anava, li va dir que no li agradava el futbol però que esperava guanyes l'atletico només pels comentaris que havien fet.
Em varen venir diverses preguntes al cap, que cadascú no pot ser de l'equip que vulgui? pel fet de ser de qualsevol equip d'Espanya es sinònim de ser fatxa??? ...
També, va ser curiós el fet que les persones que ho van dir parlaven castellà ... però bé, s'ha de respectar la llibertat d'expressió diuen! encara que aquests que ho diuen són els primers a no respectar-la.
Vivim en un país força immadur, i aquests petits detalls ho reflexen, i també en un país que es guia massa pel futbol, quan hi ha problemes més seriosos!

aquests dies ...

2010-01-27T20:54:00.000+01:00

Poder accedir al bus del Barça, et fa pensar que amb diners tot es pot!
Jo hi anava convençuda, que no podria veure les copes, per tant, noves acompanyava la meva germana a que fes les fotografies. A l'arriba allí, i després de l'intent de col·lar-nos, ja que consideràvem que no era necessari esperar-nos si no podia veure-les, em van dir: "per la porta de darrera" ...
El meu pensament va ser, que tenien la intenció de pujar-me a plom, i jo només volia una foto ... va resultar que no, que baixava un elevador i accedies al bus.
Va ser una grata sorpresa, es que clar, estem acostumats a no poder accedir a la meitat d'aquestes coses, cosa que no hauria de ser així!!!
La pregunta està en, un bus de la Generalitat que te l'obligació de facilitat l'accessibilitat hauria estat accessible? com es que normalment l'entitat privada sempre s'adelanta en aquests fets ...
No tinc resposta, només se que vaig poder veure les copes del Barça i fer enfadar a la meva germana!

I aquests dies, també, he tingut la meva primera reunió d'una junta de govern, bé, fa gràcia dir-ho, perquè no! també es veritat que considero que m'he despertat una mica tard, però be com diu una altra frase feta, "val més tard que mai".
Tal i com em pensava, es pot considerar força polític, però allí estem, i de moment tinc ganes de no estancar-me, crec que si en aquest moment fossin les eleccions proposaria per un dels càrrecs que diuen quedaran vacants ... però clar, això serà d'aquí uns anys i d'aquí a llavors, qui sap que passarà o que faré!
Em van quedar coses per dir, però tampoc es tractar del primer dia trobar-ho força malament, no? bé, trobar-ho malament no serien les paraules, sinó objeccions a determinats aspectes. La qüestió està, en que algo vull fer, també es veritat que no tinc definit el que, i que no hi ha cap presa ... de moment, tindré una altra experiència nova, estar en una taula rodona, i crec que després d'haver superat parlar al meu poble, això serà bufar i fer ampolles.

I de moment, endinsar-me en el treball que sinó no sortirà com vull!!

petita reflexió

2010-01-27T20:35:00.000+01:00

Es veritat el que diu aquella frase feta, "que no hi ha mal que 100 anys duri". Aquells dies de baixon ja han passat, tot i que, tot s'ha de dir que aquest cop m'ha durat més del meu habitual ... imagina't com soc de previsible que fins i tot els baixons tinc planificats.
Però bé, ara ja està, fins la pròxima, es clar!
Probablement que el fet de ficar-se en coses, fer activitats i plantejar-se un futur, ajuda a que el desànim desaparegui ... qui sap!

un dia més ...

2010-01-20T19:48:00.000+01:00

Avui tocava anar al metge, una visita més, rutinària, i ha estat així. Però, no se perquè sempre tinc aquella sensació que mai acaba de ser normal!
No se ben bé com definir-ho, m'he donat comte que l'edat ja te un pes important en allò que pot succeir. No et pensis que ha passat res especial, però cada vegada surten nous temes que poden ser desconeguts ... i per tant, em fa plantejar que continua fent-me por allò desconegut, el futur, bé, ja no tant el futur sinó les condicions amb que puc arribar a aquest futur.
Se que tots aquests pensaments demà ja s'hauran esvaït, però avui em sento com si hagués perdut la partida i no tinc més ganes de jugar, i molt menys a aquest joc!

"el pacto"

2010-01-18T21:01:00.000+01:00

Ahir llegint el diari vaig veure que deien que telecinco emetria el desenllaç de "el pacto" tot i les crítiques sorgides. Escric això sense haver vist aquesta minisèrie, només he vist els talls que ficaven a les publicitats i els últims 10 minuts d'ahir ...
Fet aquest apunt, crítiques sorgides per les associacions de mares i pares?? ja hi som, entrant en un terreny molt delicat. Però la pregunta està en, no estem protegint massa els nostres nens i adolescents?
Pel que en se, està basada en un fet real que va succeir a no se quin estat dels EE.UU., on és el problema?
Potser ens de plantejar que enlloc de prohibir tant, ensenyem a qüestionar-nos allò que la televisió ens ofereix. A aquella hora que ho emetien, els nois i noies no han d'estar sols a casa mirant la televisió, per tant, els pares poden realitzar els comentaris que creguin oportuns, i ja de pas saber l'opinió dels fills en aquests temes tant delicats ...
Com us he comentat, vaig veure els 10 minuts finals del desenllaç, les noies passejaven els seus nadons totes juntes, i cadascuna d'elles mirava com altres adolescents de les seves edats jugaven, reien, etc també s'agobiaven perquè ploraven els nens ... i així acabava ... Aquest final, crec jo, es aprofitable per a que els nostres joves vegin que tenir un fill no es cap joc ...
També em pregunto perquè els pares els fa tanta por que els fills tinguin accés a tota aquesta informació? si es donés una comunicació fluïda no creieu que milloraria aquesta por?
Jo crec que si, i com he dit al principi s'ha d'ensenyar a qüestionar les coses i no a prohibir.

fi del calendari ...

2010-01-11T15:14:00.002+01:00

FI DEL CALENDARI ...

Com tota cosa que comença te el seu final, i el final del calendari es enormement satisfactori. Es va aconseguir recollir 3.119€, i per aquest motiu només puc que dir GRÀCIES!
GRÀCIES ...
Als que heu fet possible la seva realització, col•laborant-hi i dedicant una miqueta del vostre temps, tot i que la frase feta diu “el temps es or”, a vegades invertir-lo amb els altres és molt gratificant,
A totes les empreses que heu ajudat,
Als establiments de Golmés, Mollerussa, Cervera i persones de fora vila que van ajudar a distribuir-lo,
A aquells que m’han aproximat als mitjans de comunicació, no m’hagués imaginat que era tant divertit sortir al diari!
A qui ha intentat una entrevista amb TV3, ... si si TV3!!!!
A tots aquells que em feien comentaris agradables, us asseguro que en algun moment eren de molt agrair!
A tots aquells que l’heu comprat, i a més a més, ho heu dit als vostres familiars i amics perquè el compressin,
A la família i amics per la paciència que van tenir tots els mesos,
A les associacions, grups i persones diverses que surten a les diverses fotografies,
A la fotògrafa, per acceptar de fer-ho i perquè ara ja he aprés que fer una fotografia no només es posar-s’he davant una càmera,
A les membres de l’Ajuntament que van participar a elaborar la presentació, va ser un dia que sempre recordaré,
A tots vosaltres moltes gràcies!

En la majoria de casos quan es decideix fer alguna cosa ve donat per alguna implicació personal que et fa decidir a implicar-te i moure’t per aconseguir algun objectiu determinat. En aquest cas, l’objectiu principal era aconseguir recollir molts diners, objectiu que varem aconseguir. Però, no solsament es tractava de recollir diners també, i seguint la tònica de la Marató hi havia el fet d’una divulgació i cert grau de demostració que quan un pretén una cosa la pot aconseguir.
A més, us he de confessar que amb aquesta Marató he descobert que la meva malaltia és una malaltia minoritària. Tal i com vaig anomenar el dia de la presentació del calendari, totes elles tenen unes característiques comunes, una d’elles és el nombre d’afectats, i es en aquest punt on jo creia tenia més afectats que el considerat com a minoritari. Però, uns dies abans del dia de la Marató de tv3 van fer un reportatge sobre un nedador que la patia i també el mateix dia una nena, la Patrícia, en va ser la protagonista.
Realment, no se explicar-vos el perquè, però, veure aquella nena va donar més sentit a tota la feina feta i diners recollits, i vaig pensar que encara tenia més sentit haver dut a terme el calendari!

Dia internacional contra el SIDA!

2009-12-01T20:05:00.002+01:00

No sóc partidària dels dies internacionals de les diferents coses, penso que les persones, les problemàtiques, les diferències són molt més que un dia determinat. Tot i això, aquest és diferent, i no se explicar-te ben bé perquè ... en si es el mateix que sempre, el tracte diferenciat cap a les persones que ho sofreixen, i si parlem de la resta del món, també pels nens ... els grans indefensos!
Però a part d'això, i tu ho saps, sempre m'hi ha vinculat l'angoixa que vam passar i tots els perquès, coms, que farem, i no se quantes coses més que vam pensar aquells dies ... fa tants anys d'això, i era tant innocent!!! bé, érem tant innocents ... La veritat es que crec que després d'aquell període em vaig fer gran ... per sort, va ser una falsa alarma, sobretot per la part que era qui estava en suspens ... tot i això, tenia clar que si ell pringava, jo també.
Quan ets tant jove no te'n dones comte de tot el que fas, del perill a que t'exposes, de tot el que implica aquell acte que en aquell moment només es irracional ... no es fins que han passat els anys que no has pogut oblidar els moments abans de recollir els resultats, totes aquelles promeses que fas amb tu mateix i amb l'altre, i que no se perquè el vent se les emporta.

història d'un calendari

2009-11-23T21:00:00.002+01:00

Escric ... perquè ja estic cansada de fer el que feia!
No t'he explicat res més del calendari i hi hauria moltes coses a explicar, tot i que algunes d'elles no serien aptes per a menors!!
Ara es pot dir que estem a la part final, ja queden molts poquets calendaris per vendre, tot i que crec que seran els més difícils, ... ja no em queden més amics per a encolomar-li???? be si, algun encara queda!
En global puc dir que ha sigut una experiència única, positiva, cansada també i amb molta energia invertida ... Només hi ha una cosa que em deixa un regust amarg i es que esperava una mica més de resposta positiva del poble, potser em direu que exagero, no es així! els números canten ... Però tot i això, també el mateix poble m'ha deixat moltes coses positives, sobretot comentaris positius i sincers de molta gent, i de gent que no m'ho esperava, i el dia de la presentació.
Que dir d'aquell dia? va ser molt maco ... era l'amfitriona amb el meu calendari ... bé "meu" amb el permís de la Vanesa, Andrea, etc etc ... tot va sortir bé, el discurs també, i no em vaig atrabancar, cosa molt important! Veure tota la gent que m'envolta allí, i la cara d'orgull dels més propers ... es impagable! ... I va haver un moment, quan estava parlant l'alcalde que vaig pensar amb tu Jose, se que estaries orgullós de mi, i també se que m'haguessis que ja era hora que hagués fet alguna cosa ... potser us semblarà una tonteria però en aquell moment vaig sentir que m'acompanyava ...
A part d'això, moltes altres coses boniques ... sortir al diari, el reportatge que sortirà ... conèixer gent, i xerrar amb altra que només ens saludàvem ...
demà potser més ...

un calendari solidari

2009-09-15T19:50:00.000+02:00

Un dia vaig pensar que podia fer per a recollir diners per a la Marató de TV3 d’aquest any. Es important recollir diners per a cada tema que van realitzant els diversos anys que ja duen, però sempre hi ha d’haver un motiu o un petit element que et faci decidir, per una marató o ONG determinada. I el tema d’aquest any, és l’element que necessitava per a moure’m i fer alguna cosa.
Aquest any la Marató de TV3 tracta de les malalties minoritàries, la meva discapacitat no es considerada com una malaltia minoritària, però tampoc són molt abundants els afectats que la patim. A més a més, les característiques físiques que em defineixen tampoc es poden considerar com a corrents. Per tant, aquests motius em fan identificar amb les diferents malalties minoritàries que existeixen a l’univers. Perquè patir una malaltia minoritària entre altres coses significa esser més observat, incomprès, sentir-se sol, ... i amb la Marató d’aquest any aconseguirem consciència que no existeixen les minories i per l’altra banda, que tots i cadascun de nosaltres és una minoria pels diversos aspectes que ens diferencien dels altres.
Tenia moltes idees que em bullien a la ment i que compartia amb els amics, sense saber ben bé quina d’elles portar a terme. A mesura que n’anava parlant la que agradava més era la de realitzar un calendari amb les associacions del poble, i fet i dit, vaig començar a parlar amb la gent.
Primer, va ser parlar amb la Vanessa Barambio, per saber si li interessava el projecte i volia ser la fotògrafa. Sense pensar-s’ho gaire va dir que si, i a partir d’aquest moment ja vam començar a pensar en com podria ser aquest calendari. També, buscar la impremta, començar a parlar amb les empreses i ajuntament per a patrocinar el cost de la impressió, explicar a les associacions la idea, ...
Tot i que els agraïments, els realitzaré al pròxim número de l’Esclat, quan el calendari ja sigui a les nostres mans i tots els temes es puguin donar per acabats, m’agradaria donar el meu sincer agraïment a la Vanessa, per acceptar realitzar les fotografies d’una forma altruista (ni ella ni jo teníem ben clar, on ens estàvem ficant!), per la seva professionalització, voluntat, paciència, bon humor i segur que podria enumerar diversos motius. També vull agrair al meu entorn, (família, Sílvia, Andrea, Rosa, David, Maribel, i altra gent que m’han donat petits suggeriments), per les estones perdudes acompanyant-me a parlar amb les empreses i associacions, per escoltar-me i animar-me en moments que els números no sortien, que es feina difícil planificar adequadament les dates ...
En el moment d’escriure aquesta carta de presentació del calendari, ens trobem en la realització de les fotografies. Per tant, cada vegada queda menys per a poder veure el resultat davant nostre. Només, em resta dir que gràcies a tots vosaltres per a la vostra col•laboració, espero que el calendari sigui del vostre grat i que el puguem gaudir durant tot el 2010 ...
Ah, me n’oblidava, compreu-lo!!!!!!!!!!! Tot i que ja ho sabeu, es per una bona causa.

la meva "desintoxicació" ...

2009-08-04T20:50:00.002+02:00

A l'estiu es podria dir que faig una mena de desintoxicació de l'ordinador, tant a nivell de feina com personal, no treballo, xerro poc per messenger, miro poc el facebook, etc etc
Em sembla que avui és el primer dia en tot el juliol i primers dies d'agost que he estat 2 hores seguides davant l'ordinador i per tant, he pogut fer més coses, i la veritat es que fins al setembre no es repetiran molt més aquestes tardes davant la pantalla.
M'agrada dir que no faig res, o més ben dit, faig el que vull fer, llegeixo el diari, llibres, passejo, quedo amb la gent, preparo unes mini vacances, miro molta televisió, ... i això si, començo a preparar el calendari en benefici de la Marató (que em sembla que encara no us n'he parlat) ...
I m'agrada, o més ben dit m'encanta!!!! Només, com aspecte negatiu es que tampoc escric al blog, com sempre em passa m'hagués agradat de parlar de temes que segur algun moment o altre faré, com el meu calendari, també les agressions a adolescents, i altres ... però be, per avui ja n'hi ha prou, que després de tanta desintoxicació ja estic cansada.