15.1.13

llença't!

L'altre dia, parlant parlant, i fent el símil amb les bateries de la cadira de rodes em van dir: "agafa embranzida i llença't, salta la pared ... que hi tens a perdre? no perdràs ningú que tens al teu voltant, només pots guanyar-hi!".
Com sempre, jo, buscant mil arguments que només sonen a excuses i com més excuses poden ser, més dolents són aquests arguments. Quan ja dúiem una bona estona, i res s'aguantava per enlloc, va dir la paraula màgica: por. 
Sóc com un llibre obert, com aquest mateix bloc, tothom et pot llegir i no és fa difícil saber les bases per les quals em moc! La por sempre ha estat base de les meves accions, tot el que he fet i he aconseguit ha estat després d'una llarga lluita amb la por, per tant, he perdut batalles, i altres ni me dignat a iniciar la lluita.
Com es fa això de deixar la por, i que no sigui ella la que dicti les normes?
No se si meditar en aquests casos és massa bo, només se que almenys de moment torno a estar enmig d'una altra batalla, que no em fa gens infeliç!!!

11.1.13

un tema tabú ...

Ahir, al programa Els Matins, van parlar amb una taula d'experts del suïcidi. Donant-se la casualitat que aquests dies, s'ha tret la vida un dissenyador famós de moda.
Sempre costa parlar sobre aquest tema, la societat te dificultat per a parlar de tot allò que li incomoda o que li ofereix massa preguntes sense respostes, i el suïcidi es troba en aquest segon cas. Els supervivents, es troben indefensos davant d'aquesta situació, i en la majoria de casos, la culpabilitat fa que prefereixin no parlar del tema, però no parlar d'allò no vol dir que allò no hagi succeït.
Seguint amb la notícia del dissenyador, el primer que podem pensar es perquè ho ha fet si ho tenia tot, era un noi jove, ben plantat, en una situació laboral  i social adequada, etc ... ara sorgeixen detalls a l'àmbit laboral que posen tots els dubtes en aquest camp ... pressió laboral, estrès, ... fins al punt de no trobar cap via d'escapament?
Només són especulacions, no el coneixem, i probablement aquells que el coneixen i vivien amb ell tampoc ho entenen.
Davant aquestes situacions, es necessari el temps per arribar al punt de no fer-se preguntes ni buscar culpables, només la persona que ho fa n'és el culpable i té les respostes, i els altres, els que em decidit seguir vivint s'ha de fer això, seguir vivint, encara que sigui amb el màxim de dolor que amb el pas del temps anirà disminuint.

nou projecte: Ateneu Golmesenc

Al veure l'etiqueta vaig pensar que aquest hauria de ser el cava oficial de l'Ateneu Golmesenc!
Primer post sobre l'Ateneu, espero que no sigui l'últim, encara que no ho tinc gens clar, mai les coses van al ritme que voldries que anessin.
Aquests dies de recapitulació, estic donant-me compte que he fet allò que no s'ha de fer, trencar amb una parella i tot seguit començar amb un altre, ... sigui el que sigui, i allò que hagi succeït és molt important tenir el temps de dol, pair tot el succeït, i començar de nou, amb forces i amb la preparació de tots els erros comesos, encara que siguem conscients que en cometrem de nous.
Ara ja està fet, i quan ja tens estima a una cosa tires endavant, ... sense pressa i ben fet, no he de deixar de repetir-m'ho, jo i tots els altres. Potser ens em posat fites massa elevades en poc temps, aspiracions fora del nostre abast, i per començar ens pot sobrepassar tot plegat ... perquè no fer allò que diuen, poc a poc i bona lletra? ...
Miro l'etiqueta i desitjo poder brindar per l'Ateneu i la seva bona salut al 2014, i abans també!

any nou ... un dia qualsevol!

Un altre any ...
Canviar d'any, fer anys, fer un any més d'estar amb algú, fer anys d'una situació nova, ... tot això només es marcar el fet d'una cosa i potser fer una pausa i relaxar la ment, però al cap i a la fi, és un dia més i tot continua igual!
A vegades es necessari posar "pausa", recapacitar, dir-se a un mateix, això no pot continuar així i fer el canvi de xip, però això no te perquè ser un dia marcat socialment sinó que surt el dia que un ho necessita, el dia que es fa necessari aquell canvi.
Moltes vegades s'intenta, i al cap de molt poc temps, tot continua com abans. Espero no sigui aquest el meu cas, de moment porto poc temps en aquesta faceta nova per tant, no puc dir-te si tot continuarà com abans.
He tancat portes que em feien mal, i que en certa mesura no em deixaven tirar endavant, he organitzat idees i donat segons intents i perquè no, intents definitius ... però sobretot, he introduït la paraula relax mental dins el meu dia a dia, ... torno a ser capaç de mirar la televisió sense que el pensament estigui ocupat en mil coses, i sobretot puc tornar a gaudir dels petits moments ... (perquè no, d'unes mini crep amb nocilla).