15.1.13

llença't!

L'altre dia, parlant parlant, i fent el símil amb les bateries de la cadira de rodes em van dir: "agafa embranzida i llença't, salta la pared ... que hi tens a perdre? no perdràs ningú que tens al teu voltant, només pots guanyar-hi!".
Com sempre, jo, buscant mil arguments que només sonen a excuses i com més excuses poden ser, més dolents són aquests arguments. Quan ja dúiem una bona estona, i res s'aguantava per enlloc, va dir la paraula màgica: por. 
Sóc com un llibre obert, com aquest mateix bloc, tothom et pot llegir i no és fa difícil saber les bases per les quals em moc! La por sempre ha estat base de les meves accions, tot el que he fet i he aconseguit ha estat després d'una llarga lluita amb la por, per tant, he perdut batalles, i altres ni me dignat a iniciar la lluita.
Com es fa això de deixar la por, i que no sigui ella la que dicti les normes?
No se si meditar en aquests casos és massa bo, només se que almenys de moment torno a estar enmig d'una altra batalla, que no em fa gens infeliç!!!

No hay comentarios: