26.9.12

els 25 de l'Andrea


... i va agradar la preparació i el fotoalbum!!!

una Diada especial ...

Efectivament va ser una diada especial!!
Sense saber com, allí estava. Jo que vaig demanar un autocar adaptat amb la total convicció que no seria possible, per sorpresa meva va haver-ni. No t'enganyaré, em feia bastant de respecte, tanta multitud de gent, que es podia descontrolar i sense saber per on escapar-me, però ... la il·lusió i les ganes de ser-hi va guanyar!
Quan vam arribar a Barcelona, tot ja estava ple, els mòbils no funcionaven i en un parell de minuts ja vam perdre de vista la gent de Golmés, allí vam continuar amb l'Antonieta i esperant l'Andrea.
Cada cop s'omplia més i més de gent, fins al punt que ja no valia la pena plantejar-se si ens movíem o continuàvem allí esperant-los. L'ambient es insuperable, i en aquell moment penses i tornes a pensar que tot allò valgui la pena, ... massa present estava la manifestació del 10 de juliol on tot allò va quedar en un no res. Avui, quan ja som a finals de setembre, potser es pot dir, que si va tenir sentit, tot i que ho dic amb la boca petita, no fos cas, no fos cas, ...
Tots junts, i després de molta estona estar parats vam començar a caminar, fins que ja prop de l'hora que s'havia de ser a l'autocar vam començar a marxar ...



i a partir d'aquí, tot una altra aventura ... anar a l'altra punta sense poder utilitzar transport públic, taxi, només la pròpia voluntat de caminar!!

5.9.12

un record per a l'Eva

Mai s'està preparat per a saber que una persona que t'aprecies s'ha mort, però en aquest cas encara menys. Com un dia qualsevol, vaig mirar el facebook i com a primera notícia veig un sentit record per a l'Eva, i jo que vaig pensar ... l'Eva???????
Sí, l'Eva! ja feia uns dies que  ens havia deixat, però al estar desconnectada d'aquest món virtual no me n'havia assabentat.
Que puc dir de l'Eva? ... sempre que parlàvem la nostra conserva acabava en quina era més lluitadora de les dos, i evidentment mai ens posàvem d'acord ... La vida no li va posar les coses fàcils, però l'Eva mai va deixar de lluitar, lluitava per tot, per la vida, pel país, pels amics, per ser feliç, per tants etcètera que sem pugui acudir.
El país era un dels seus grans amors, segur que tots els que la coneixem i  estimem Catalunya com ella estimava,  aquest 11 de setembre la tindrem a la nostra memòria més que cap altre dia, perquè així la terra bulli una mica més.
Des d'allà on siguis, no t'oblidaré i una miqueta del meu amor pel país serà teu!!
Descansa en pau i visca Catalunya lliure!