24.1.12

quan et cau "la baba" ...

Avui és un d'aquells dies que penses que es necessari dir les coses, que no és suficient pensar que ja s'ho imagina i per tant, no diem res. Cadascú te la seva personalitat, i tot i que poc a poc podem moldejar-la, la forma de ser de cadascú acaba sortint, i moltes vegades et penedeixes de no haver dit allò en aquell moment, o per contra, que no t'ho hagin dit a tu.
A l'Andrea ja li queda poc per a ser enginyera superior en mines,  (no se si he escrit exactament el nom del títol), ... avui ha exposat el projecte i com no podia ser d'altra manera, ha tret una magnífica nota, si ha esforçat i treballat, per tant, com no pot ser d'una altra manera, tot esforç te la seva recompensa.
No et diré el contrari, em fa certa enveja, és jove, guapa, intel·ligent, amb potència que espero sàpiga desenvolupar, i tot el món a l'abast, que també espero sàpiga aprofitar, segur que te defectes, és humana, i com tots, no som perfectes.
Amb els anys, veus com moltes vegades deixes passar massa trens, i quan ten dones compte ja no pots pujar-hi, crec que això és un defecte de la espècie humana, sempre acabem pensant que podíem haver fet o no fet ... tampoc em queixo, dins les meves possibilitats estic contenta dels trens que he agafat, només espero que l'Andrea no desaprofiti tot allò que te.

17.1.12

"pànico en el aire" o més ben dit, "pànic dissabte a la tarda"

Amb la informàtica ja se sap que pot passar de tot, ... una mica com amb les meves mans, com estaran el dia que més les necessites?
Quan m'aixeco al matí, ja veig que la mà, no respondrà quan la necessita, ... amb calma, ja aviso al David que és probable el necessiti, sobretot a l'última prova quan la càrrega del dia ja es comença a notar.
Són les 5, ho tinc tot preparat i no em deixa obrir l'aplicatiu, ja començo a alterar-me, se que necessito tota l'hora  sencera i els minuts van corrent. Truco la Sandra per si sap on és el telèfon d'emergències informàtiques, truco al David per si sap el número, diuen que quatre ulls i veuen més que dos ... i així es consumeix l'hora, i després d'un "bé tranquil·la", me'n vaig a berenar i a esperar la següent hora i a veure que passaria.
Ja anava bé, o vaig ser jo qui no va anar al lloc adequat? ... sigui el que sigui, demà puc tornar a fer-la ... ara ja sé el telèfon d'emergències!!

10.1.12

"lo noto"

Paro un rato de preparar les proves, avui estic sola aquí al menjador, només em falta el foc a terra, me posat el dvd d'Hombres G, i penso que aquest és bon moment per a fer el balanç del 2011 ...
Per aquest motiu, el títol del post, tot es nota, tant si estem parlant de la parella, família, amics, ... sigui el que sigui si coneixes una mica a aquella persona notes que alguna cosa està passant ... el problema és  quan els altres no noten que potser a tu et passa algo ...
La qüestió era fer balanç de l'any. A nivell de salut no em puc queixar, hi ha hagut els seus més o menys però res que no sàpiga o que no sigui propi del fet de fer-se gran. Potser és molt més destacable, els tombs que dono sobre determinats temes, i que no estan sota el meu control ... aquest és el problema que no ho puc controlar! Sé que el dia que passi alguna cosa, el que sigui, me'n sortiré, sempre m'he ne sortit, tu ho saps, però no deixa de fer por ...
Tu, ets aquí, ho sé, ... podria ser millor però també pitjor ...
Encara hi ha coses que no t'he explica't, aquest any passat havia de ser el de major implicació social, o almenys la culminació després del calendari, però per contra d'això, ha estat el principi del final, tot el que ha passat conclourà amb dos adéus importants.
També s'ha donat un canvi en el sentit de l'amistat, i que m'ha fet canviar a mi, s'han acabat les oportunitats per sempre ...
Orgullosa de mi mateixa i tu també n'estaràs, al 2012 seré més "indomable" que mai ...

9.1.12

ja som al 2012!!

les postres del súper menú, amb or,que no vaig notar el sabor!
Feia molt anys que no sortia per cap d'any, molts de molts ... Aquest any, una cosa va portar l'altra i vaig sortir, tot i que, amb certa pena de separar-me de l'Andrea i dels seus canapès ... A vegades, hi ha coses que costen i que sense voler nosaltres mateixos les arribem a fer traumàtiques, però si s'intenta mirar més enllà i no només en aquell moment veus que tampoc passa res ...
I allí estàvem, mudats i en un sopar car, d'aquesta manera sabia que m'ho menjaria tot, que la pela és la pela!
I això eren al mig de les festes ... aquest any ha estat una mica rar, per una banda la il·lusió de les festes i tot el que comporta, encara que en algun moment pugui semblar comercial, però m'agrada. I per l'altra, la tristesa i pena que et fa veure una persona estimada en el seu declivi final, encara que sigui gran. Vas veient com poc a poc, va perdent tot el seu si, la seva essència, el fet de ser persona, i com només queda un cos ...
Però, sigui perquè la vida continua, pels altres o per un mateix, intentava fer com si res i bona cara, encara que en algun moment només tenia ganes de plorar.

el Rei Mag que ens va dur els regals i gens de carbó!
I per últim, els Reis, aquest any vam retornar a la nostra infància, com que hi havia el Lisard vam pensar que podia ser diferent, fer passar els regals pel balcó, i d'aquesta manera conegués la tradició del nostre poble des de primera mà. Va ser divertit, o almenys jo m'ho vaig passar d'allò més bé.
I com sempre, no em puc queixar del regals, te'ls enumeraré, i que no me'n deixa cap: un pijama, molt xul·lo, suau i bonic, un jersey vermell - granata original i bonic, una bufanda amb molts de color, colonietes per la col·lecció, així com una nina també, el disc del Manolo Garcia,  un anell i braçalet, ...
I per tancar les festes, i començar un nou any almenys "simbòlicament" el disc - llibre recopilatori de Hombres G acompanyat d'un sopar de pasta ... que bona és la pasta!!!!!!!!
ahhh i en queda un de pendent ...