13.11.12

la mare de l'Èric Bertran

Diumenge vaig anar a veure la pel·lícula "Fènix 11*23". La pel·lícula està be, pel que he sentit amb les entrevistes anteriors i posteriors a veure-la, la consideren suau al que realment va succeir. Tot i això, té moments que semblen surrealistes i que et poses a riure per no plorar, com per exemple, l'ús del traductor i quan té frases tan complicades, com traduir un si o un no.
Potser el fet de saber l'argument i de no inquietar-te com acabarà, fa que et fixis més en detalls de la història, en aquest cas la figura de la mare.
Com en tot no es pot generalitzar, però un cop més, la mare de l'Èric, és la dona que tira endavant quan sorgeixen els problemes. Ella, posa en pràctica paraules tant difícils d'aplicar, com confiança, lluita, cohesió, estima ... Ella, confia en el seu fill, lluita per la seva llibertat, manté la família unida i l'estima per damunt de tot. No es pot dir que el seu pare no ho faci, però entra tard en joc. El pare no te aquella confiança cega que acostumen a tenir totes les mares, lluita fins a cert punt, ja que primer culpabilitza, desuneix potser per por a no saber protegir tot el necessari, i per tant, considerar fracassat el rol que aquest món li ha adjudicat. I estima, això si, però sense mostrar-ho des de l'inici.
En fi, que un cop més sense voler-ho, la història reflecteix la història d'una dona que lluita pels que estima, amb molts temors però sense por!