23.10.12

"lo impossible"

Diumenge vaig anar a veure aquesta pel·lícula, amb la perspectiva de que em podria trobar, ja que segons deien feia plorar, inclús podia produir algun desmai.
La veritat és que la pel·lícula està ben feta, i arriba i transmet el patiment, el dolor, les pors, les inquietuds dels personatges, que imagino era el que el director volia plasmar.
Emociona? sí, és una història emotiva i força dura, encara que si em poso a pensar que es troba ambientada amb el tsunami d'un país on la pobresa és el seu problema doncs per emotivitat, només està relatant una història d'una família benestant, sense en cap moment tractar com es va quedar el país o com està ara.
Per desmaiar-se? no, i ara!!! A menys que t'agafi una baixada de pressió que també et podria passar veient James Bond. Clar que es veu sang, i patiment, però que  t'esperes d'un lloc on el mar s'ho ha endut tot?
En fi, que és una pel·lícula que està molt bé, però res més que això!