3.2.12

el meu jo feminista

Imagino et sorprèn el títol, mai he anat amb arguments que en el seu sí es poguessin considerar extremadament feminista! 
Però la setmana passada, el got es va vessar ... Primer va ser l'arquebisbe de Tarragona amb les seves declaracions, on va quedar demostrat que per alguns sectors la dona no pot aspirar a moltes funcions, amb rentar, planxar i criar es suficient, ah si, ho oblidava cuidar el maridet, sobretot que no ens se posi celós o qualsevol altra cosa. Puc imaginar que la majoria de marits també, es van sentir ofesos al ser tractats de nens petits. I no es pot oblidar, la seva justificació a la resposta de perquè les dones no poden oficiar misses, responent que els homes tampoc poden dur fills al món, resposta molt evident i sàvia, ningú li pot contradir!
I després, el Sr Girauta ens va fer un al·legat sobre els postulats de la dreta, on va arribar a insinuar que moltes dones utilitzen l'avortament com a mètode anticonceptiu, però que diu aquest home!!!! Durant tota la tertúlia al programa havia dit una sèrie de coses que ja et sonaven a anys llum del meu entorn, però això, va ser massa ... Com és nota que és home! Carregant la responsabilitat a les dones i culpant-les de tot el que pugui succeir.
Ja fa temps, a una tertúlia la Pilar Rahola, va fer la reflexió sobre qui mana en determinats llocs, posant com a exemple els laboratoris farmacèutics, considerant que si al capdavant hi hagués hagut dones, existiria la pastilla anticonceptiva masculina, però com que en aquells any no va ser així, només existeix la femenina, perquè cal tenir present que tenen efectes o poden repercutir en els factors de risc cardiocirculatori i en determinats càncers. Això, està clar que només són especulacions, però que vist l'historial científic, polític, cultural i social del nostre món, tot pot fer pensar en que alguna cosa de probable hi pot haver.
En fi, que no podem oblidar que tenim molta sort, vivim a l'occident i tenim la sort de poder ser independents, però no es pot oblidar que encara queda moltes coses per fer ... ara tornaran a modificar la llei de l'avortament, una reivindicació que s'havia aconseguit, ara s'haurà de continuar lluitant ... i així, amb molts més exemples i també en altres països on la situació és molt més difícil.  
Per últim, dos recomanacions literàries: "la desgracia de ser mujer" de Rosa Regàs, descriu la evolució del paper de la dona al llarg de les dècades, aquí ens donarem compte de com em evolucionat, però també tot allò que ens queda per fer i sobretot, és interessant per a les noves generacions per a què no perdin de vista tot allò aconseguit.
I l'altra lectura, "la dona veloç" d'Imma Monsó, una escriptora lleidatana, escrivint una novel·la sobre una dona que te i vols molts objectius per aconseguir.

No hay comentarios: