24.1.12

quan et cau "la baba" ...

Avui és un d'aquells dies que penses que es necessari dir les coses, que no és suficient pensar que ja s'ho imagina i per tant, no diem res. Cadascú te la seva personalitat, i tot i que poc a poc podem moldejar-la, la forma de ser de cadascú acaba sortint, i moltes vegades et penedeixes de no haver dit allò en aquell moment, o per contra, que no t'ho hagin dit a tu.
A l'Andrea ja li queda poc per a ser enginyera superior en mines,  (no se si he escrit exactament el nom del títol), ... avui ha exposat el projecte i com no podia ser d'altra manera, ha tret una magnífica nota, si ha esforçat i treballat, per tant, com no pot ser d'una altra manera, tot esforç te la seva recompensa.
No et diré el contrari, em fa certa enveja, és jove, guapa, intel·ligent, amb potència que espero sàpiga desenvolupar, i tot el món a l'abast, que també espero sàpiga aprofitar, segur que te defectes, és humana, i com tots, no som perfectes.
Amb els anys, veus com moltes vegades deixes passar massa trens, i quan ten dones compte ja no pots pujar-hi, crec que això és un defecte de la espècie humana, sempre acabem pensant que podíem haver fet o no fet ... tampoc em queixo, dins les meves possibilitats estic contenta dels trens que he agafat, només espero que l'Andrea no desaprofiti tot allò que te.

No hay comentarios: