13.11.12

la mare de l'Èric Bertran

Diumenge vaig anar a veure la pel·lícula "Fènix 11*23". La pel·lícula està be, pel que he sentit amb les entrevistes anteriors i posteriors a veure-la, la consideren suau al que realment va succeir. Tot i això, té moments que semblen surrealistes i que et poses a riure per no plorar, com per exemple, l'ús del traductor i quan té frases tan complicades, com traduir un si o un no.
Potser el fet de saber l'argument i de no inquietar-te com acabarà, fa que et fixis més en detalls de la història, en aquest cas la figura de la mare.
Com en tot no es pot generalitzar, però un cop més, la mare de l'Èric, és la dona que tira endavant quan sorgeixen els problemes. Ella, posa en pràctica paraules tant difícils d'aplicar, com confiança, lluita, cohesió, estima ... Ella, confia en el seu fill, lluita per la seva llibertat, manté la família unida i l'estima per damunt de tot. No es pot dir que el seu pare no ho faci, però entra tard en joc. El pare no te aquella confiança cega que acostumen a tenir totes les mares, lluita fins a cert punt, ja que primer culpabilitza, desuneix potser per por a no saber protegir tot el necessari, i per tant, considerar fracassat el rol que aquest món li ha adjudicat. I estima, això si, però sense mostrar-ho des de l'inici.
En fi, que un cop més sense voler-ho, la història reflecteix la història d'una dona que lluita pels que estima, amb molts temors però sense por!

29.10.12

coses repel·lents!

 Hi ha coses que encara que no vulgui em causen repel·lència!
Dissabte llegia "La Contra" de La Vanguardia. La feien a Erik Sprague  un home que va tatuat de llangardaix per tot el cos.
A mi, en un primer moment, aquests animals em causen una mica de "repelús", per tant, em costa imaginar tenir assegut a algú a la vora amb aquesta mena de tatuatges. Vaig llegir per curiositat, per veure si en alguna pregunta li diria a que el va motivar a fer-ho, i sí, la pregunta es va donar, i la resposta no va ser gaire originar, ja que el més normar era respondre, per ser diferent.
A l'anar llegint, li pregunta com és això  de tenir la llengua dividida, com els animals, i va respondre que li preguntessin a la seva dona. En aquest moment, la meva imaginació va començar a funcionar i a pensar que potser tenia raó que havia de ser interessant.
I vaig continuar llegint! Però, si algun punt d'excitació havia passat pel meu cos, va  desaparèixer en un moment, en llegir que en la part no visible del seu cos hi duia  un pírcing i part de tatuatge!!! ... en fi, que ens haurem de conformar i de bon grat, amb simplement fer anar la imaginació.                                           



23.10.12

"lo impossible"

Diumenge vaig anar a veure aquesta pel·lícula, amb la perspectiva de que em podria trobar, ja que segons deien feia plorar, inclús podia produir algun desmai.
La veritat és que la pel·lícula està ben feta, i arriba i transmet el patiment, el dolor, les pors, les inquietuds dels personatges, que imagino era el que el director volia plasmar.
Emociona? sí, és una història emotiva i força dura, encara que si em poso a pensar que es troba ambientada amb el tsunami d'un país on la pobresa és el seu problema doncs per emotivitat, només està relatant una història d'una família benestant, sense en cap moment tractar com es va quedar el país o com està ara.
Per desmaiar-se? no, i ara!!! A menys que t'agafi una baixada de pressió que també et podria passar veient James Bond. Clar que es veu sang, i patiment, però que  t'esperes d'un lloc on el mar s'ho ha endut tot?
En fi, que és una pel·lícula que està molt bé, però res més que això!
Estimat bloc,
Fa molt temps que hauria d'haver pres una decisió, saps com em costa  i sobretot és perquè no se el que vull, tinc pors a moltes coses i acotem la solució més fàcil que és no fer res, i que el temps aporti les seves solucions.
Tu i jo sabem que això no funciona així, el temps només ho allarga i ens distancia, i la distància és el que ens fereix més. Ja són molts anys, moltes coses viscudes i no es fàcil acceptar que tot té un final.
Penso en com seria viure sense tu i no m'ho puc imaginar, però a la vegada necessito estar sense tu. Em crees una angoixa que cada vegada costa més de dur, i fredament penso si tot plegat té cap sentit, però crec que no faré res,
sóc covarda!

fer anys!

Hi ha dates i dates!
Els 65 marquen una línia, o més  ben dit, l'estat et marca una línia en la qual et diu que pots deixar de treballar. Però crec que res es tant fàcil, fer anys tampoc ho és, has d'acceptar que el teu cos ja no respon com abans, que fas unes coses diferents, ... i pensar en la mort, tema tant tabú en la nostra societat.
A vegades la gent del voltant, tampoc ajudem a tot això, també tenim les nostres pors i temors, que no gestionem d'una forma correcta, i creiem que si no pensem en allò, allò no existeix, i això es la mentida més gran que la societat s'ha inventat.
Ens fem grans, i podem dir que per sort ens fem grans, fer anys hauria de ser viscut com un goig, hauríem de saber disfrutar-ho per tota aquella gent que ja no hi és, que no han pogut arribar a la nostra edat, per aquells que ens envolten i sobretot per nosaltres mateixos ... tenim la sort de poder fer anys!!
i aquests són els 65 del meu pare ...

26.9.12

els 25 de l'Andrea


... i va agradar la preparació i el fotoalbum!!!

una Diada especial ...

Efectivament va ser una diada especial!!
Sense saber com, allí estava. Jo que vaig demanar un autocar adaptat amb la total convicció que no seria possible, per sorpresa meva va haver-ni. No t'enganyaré, em feia bastant de respecte, tanta multitud de gent, que es podia descontrolar i sense saber per on escapar-me, però ... la il·lusió i les ganes de ser-hi va guanyar!
Quan vam arribar a Barcelona, tot ja estava ple, els mòbils no funcionaven i en un parell de minuts ja vam perdre de vista la gent de Golmés, allí vam continuar amb l'Antonieta i esperant l'Andrea.
Cada cop s'omplia més i més de gent, fins al punt que ja no valia la pena plantejar-se si ens movíem o continuàvem allí esperant-los. L'ambient es insuperable, i en aquell moment penses i tornes a pensar que tot allò valgui la pena, ... massa present estava la manifestació del 10 de juliol on tot allò va quedar en un no res. Avui, quan ja som a finals de setembre, potser es pot dir, que si va tenir sentit, tot i que ho dic amb la boca petita, no fos cas, no fos cas, ...
Tots junts, i després de molta estona estar parats vam començar a caminar, fins que ja prop de l'hora que s'havia de ser a l'autocar vam començar a marxar ...



i a partir d'aquí, tot una altra aventura ... anar a l'altra punta sense poder utilitzar transport públic, taxi, només la pròpia voluntat de caminar!!

5.9.12

un record per a l'Eva

Mai s'està preparat per a saber que una persona que t'aprecies s'ha mort, però en aquest cas encara menys. Com un dia qualsevol, vaig mirar el facebook i com a primera notícia veig un sentit record per a l'Eva, i jo que vaig pensar ... l'Eva???????
Sí, l'Eva! ja feia uns dies que  ens havia deixat, però al estar desconnectada d'aquest món virtual no me n'havia assabentat.
Que puc dir de l'Eva? ... sempre que parlàvem la nostra conserva acabava en quina era més lluitadora de les dos, i evidentment mai ens posàvem d'acord ... La vida no li va posar les coses fàcils, però l'Eva mai va deixar de lluitar, lluitava per tot, per la vida, pel país, pels amics, per ser feliç, per tants etcètera que sem pugui acudir.
El país era un dels seus grans amors, segur que tots els que la coneixem i  estimem Catalunya com ella estimava,  aquest 11 de setembre la tindrem a la nostra memòria més que cap altre dia, perquè així la terra bulli una mica més.
Des d'allà on siguis, no t'oblidaré i una miqueta del meu amor pel país serà teu!!
Descansa en pau i visca Catalunya lliure!

14.6.12

nervis

Sóc psicòloga i de sobres se que els nervis no són bons per a res, però com tots sabem, una cosa és la teoria i l'altra la pràctica.
Porto un mes amb nervis, amb tot el que això significa, amb medicació extra, amb paranoies i poc control. Sense voler-ho i quasi bé sense donar-te'n compte, les situacions de l'entorn t'acaronen i et van guiant cap a aquella direcció, poc a poc els problemes i nervis dels altres passen a ser teus ... però, els teus no passen a ser dels altres, potser només et desfogues en un moment determinat, res més! I poc a poc, la pica s'omple, fins que quan està apunt de sobreeixir, tot explota.
De moment, toca preparar els exàmens, que tot i que em queixa, estic contenta de poder fer els dos ... en una de les assignatures, suspenen un treball ja no hi ha opció  de prova virtual, però la professora comentant-li que tinc dificultats per a anar a la seu presencial, em dóna l'opció, em dóna una oportunitat, exigint que l'aprofiti i que filarà prim, i jo ho intentaré i li agraeixo.
Bé, de mentre, entre estudi i estudi, faré un any més i també, preparem una petita escapada ... com la necessito!!

26.3.12

"l'intocable"

Vaig anar a veure la pel·lícula, amb certes ganes ja que costa trobar un film que es rigui o pel contrari, mostri la forma de viure d'una persona amb una gran discapacitat. I efectivament, te un humor, que a vegades es fa difícil d'entendre per l'entorn, però parla de tot i sense tabús.
M'ho vaig passar molt bé, i havia moments que reconeixia les situacions, amb la principal diferència que en el film la persona te molts diners i això li permet tenir moltes persones treballant per ell.
També, va donar-se aquell moment que vaig sentir tristesa, davant la sol·litud d'aquell home, indefens en els moment que no saps com sortir de determinades situacions i preguntes, que passarà en el futur? algú m'ajudarà? podré? val la pena? ... són aquesta sèrie de preguntes que tota persona pensa en algun moment de la seva vida, però si a més tens una dependència cap a l'ajut, aquestes preguntes poden arribar a condicionar la vida diària, i poder atemorir a qui t'envolta.
També, es parla del sexe en el film, tant la visió i esperances que un mateix en té, com la perspectiva dels altres, posant èmfasi en que la paraula  plaer sexual no te perquè anar relacionat estrictament amb la paraula coit ...
I aquelles casualitats, pretendrem organitzar unes jornades sobre sexualitat i discapacitat, com han de tractar els professionals de determinades discapacitats aquestes necessitats? com ho em de viure? etc etc ...
No se perquè tinc la sensació que m'estic posant enmig d'un fangar, de moment, s'intentarà ... perquè tots tenim dret a disfrutar de la sexualitat!
p.d.: tenia un altre post pensat sobre suportar el dolor i les tècniques a utilitzar, més enllà  de prendre ibruprofeno, és a dir, el sol i el sexe ... però potser serà millor deixar-ho, perquè qualsevol podria que aquest bloc s'està degenerant

7.3.12

buscant, buscant ... he trobat ...

"forever king of pop"

No estava molt convençuda a l'hora d'anar a aquest musical, però reconec que va estar prou bé, si es veritat que no em se les cançons i que la primera part del musical, em va costar entrar en situació, però al final, fins i tot cantava ...


I el que no puc negar es que m'ho vaig passar molt bé durant tot el dia, dinant súper bé i passejant al llarg del riu Segre.

6.3.12

"un noia com jo en un lloc com aquest"

Aquell cap de setmana va ser una mica així, ... que hi feia una noia com jo en un lloc com aquell??
Primer al sopar literari, on clarament, i posteriorment ja ho entendràs, estava en un lloc que no era el meu lloc, i després el musical del Michael Jackson, sense ser-ne fan, però la qüestió està en que aquest dia va ser molt millor que el primer!

17.2.12

el meu "jo passiu"

El test el qual anomeno al post anterior, jo em diu humanista, reflexiva, compromesa, intuïtiva, organitzativa, també amb diversos defectes com per exemple, extrema fredor, massa reflexiva ...
El que m'interessa reflexar es que no és fàcil fer un paper sobre el qual no tens predisposició a fer. Jo no sóc passiva, no dic que si a tot, i a més em costa fer aquest paper, però a vegades no hi ha cap més remei que fer-ho i deixar passar el temps fins que serà el moment de posar cada cosa al seu lloc.
De moment el que toca és dir que si o que no a tot ... amén!!!

els tests no menteixen!!!

Buscava una web on hi hagués testos per a ensenyar-li a l'Andrea com són els testos que pot trobar-se en una selecció de personal, realment és una web interessant, similar amb el tea ediciones, però on vaig poder tenir-hi accés ...
Bé, la qüestió es que també he realitzat un d'aquests test de personalitat, per curiositat i sobretot per a veure l'anàlisi i saber realitzar-ho.
No ha sortit cap sorpresa, el que més m'ha agradat es que com a principal professió indicada és la de psicologia, com  no podia ser de cap altra manera!!!

3.2.12

el meu jo feminista

Imagino et sorprèn el títol, mai he anat amb arguments que en el seu sí es poguessin considerar extremadament feminista! 
Però la setmana passada, el got es va vessar ... Primer va ser l'arquebisbe de Tarragona amb les seves declaracions, on va quedar demostrat que per alguns sectors la dona no pot aspirar a moltes funcions, amb rentar, planxar i criar es suficient, ah si, ho oblidava cuidar el maridet, sobretot que no ens se posi celós o qualsevol altra cosa. Puc imaginar que la majoria de marits també, es van sentir ofesos al ser tractats de nens petits. I no es pot oblidar, la seva justificació a la resposta de perquè les dones no poden oficiar misses, responent que els homes tampoc poden dur fills al món, resposta molt evident i sàvia, ningú li pot contradir!
I després, el Sr Girauta ens va fer un al·legat sobre els postulats de la dreta, on va arribar a insinuar que moltes dones utilitzen l'avortament com a mètode anticonceptiu, però que diu aquest home!!!! Durant tota la tertúlia al programa havia dit una sèrie de coses que ja et sonaven a anys llum del meu entorn, però això, va ser massa ... Com és nota que és home! Carregant la responsabilitat a les dones i culpant-les de tot el que pugui succeir.
Ja fa temps, a una tertúlia la Pilar Rahola, va fer la reflexió sobre qui mana en determinats llocs, posant com a exemple els laboratoris farmacèutics, considerant que si al capdavant hi hagués hagut dones, existiria la pastilla anticonceptiva masculina, però com que en aquells any no va ser així, només existeix la femenina, perquè cal tenir present que tenen efectes o poden repercutir en els factors de risc cardiocirculatori i en determinats càncers. Això, està clar que només són especulacions, però que vist l'historial científic, polític, cultural i social del nostre món, tot pot fer pensar en que alguna cosa de probable hi pot haver.
En fi, que no podem oblidar que tenim molta sort, vivim a l'occident i tenim la sort de poder ser independents, però no es pot oblidar que encara queda moltes coses per fer ... ara tornaran a modificar la llei de l'avortament, una reivindicació que s'havia aconseguit, ara s'haurà de continuar lluitant ... i així, amb molts més exemples i també en altres països on la situació és molt més difícil.  
Per últim, dos recomanacions literàries: "la desgracia de ser mujer" de Rosa Regàs, descriu la evolució del paper de la dona al llarg de les dècades, aquí ens donarem compte de com em evolucionat, però també tot allò que ens queda per fer i sobretot, és interessant per a les noves generacions per a què no perdin de vista tot allò aconseguit.
I l'altra lectura, "la dona veloç" d'Imma Monsó, una escriptora lleidatana, escrivint una novel·la sobre una dona que te i vols molts objectius per aconseguir.

24.1.12

quan et cau "la baba" ...

Avui és un d'aquells dies que penses que es necessari dir les coses, que no és suficient pensar que ja s'ho imagina i per tant, no diem res. Cadascú te la seva personalitat, i tot i que poc a poc podem moldejar-la, la forma de ser de cadascú acaba sortint, i moltes vegades et penedeixes de no haver dit allò en aquell moment, o per contra, que no t'ho hagin dit a tu.
A l'Andrea ja li queda poc per a ser enginyera superior en mines,  (no se si he escrit exactament el nom del títol), ... avui ha exposat el projecte i com no podia ser d'altra manera, ha tret una magnífica nota, si ha esforçat i treballat, per tant, com no pot ser d'una altra manera, tot esforç te la seva recompensa.
No et diré el contrari, em fa certa enveja, és jove, guapa, intel·ligent, amb potència que espero sàpiga desenvolupar, i tot el món a l'abast, que també espero sàpiga aprofitar, segur que te defectes, és humana, i com tots, no som perfectes.
Amb els anys, veus com moltes vegades deixes passar massa trens, i quan ten dones compte ja no pots pujar-hi, crec que això és un defecte de la espècie humana, sempre acabem pensant que podíem haver fet o no fet ... tampoc em queixo, dins les meves possibilitats estic contenta dels trens que he agafat, només espero que l'Andrea no desaprofiti tot allò que te.

17.1.12

"pànico en el aire" o més ben dit, "pànic dissabte a la tarda"

Amb la informàtica ja se sap que pot passar de tot, ... una mica com amb les meves mans, com estaran el dia que més les necessites?
Quan m'aixeco al matí, ja veig que la mà, no respondrà quan la necessita, ... amb calma, ja aviso al David que és probable el necessiti, sobretot a l'última prova quan la càrrega del dia ja es comença a notar.
Són les 5, ho tinc tot preparat i no em deixa obrir l'aplicatiu, ja començo a alterar-me, se que necessito tota l'hora  sencera i els minuts van corrent. Truco la Sandra per si sap on és el telèfon d'emergències informàtiques, truco al David per si sap el número, diuen que quatre ulls i veuen més que dos ... i així es consumeix l'hora, i després d'un "bé tranquil·la", me'n vaig a berenar i a esperar la següent hora i a veure que passaria.
Ja anava bé, o vaig ser jo qui no va anar al lloc adequat? ... sigui el que sigui, demà puc tornar a fer-la ... ara ja sé el telèfon d'emergències!!

10.1.12

"lo noto"

Paro un rato de preparar les proves, avui estic sola aquí al menjador, només em falta el foc a terra, me posat el dvd d'Hombres G, i penso que aquest és bon moment per a fer el balanç del 2011 ...
Per aquest motiu, el títol del post, tot es nota, tant si estem parlant de la parella, família, amics, ... sigui el que sigui si coneixes una mica a aquella persona notes que alguna cosa està passant ... el problema és  quan els altres no noten que potser a tu et passa algo ...
La qüestió era fer balanç de l'any. A nivell de salut no em puc queixar, hi ha hagut els seus més o menys però res que no sàpiga o que no sigui propi del fet de fer-se gran. Potser és molt més destacable, els tombs que dono sobre determinats temes, i que no estan sota el meu control ... aquest és el problema que no ho puc controlar! Sé que el dia que passi alguna cosa, el que sigui, me'n sortiré, sempre m'he ne sortit, tu ho saps, però no deixa de fer por ...
Tu, ets aquí, ho sé, ... podria ser millor però també pitjor ...
Encara hi ha coses que no t'he explica't, aquest any passat havia de ser el de major implicació social, o almenys la culminació després del calendari, però per contra d'això, ha estat el principi del final, tot el que ha passat conclourà amb dos adéus importants.
També s'ha donat un canvi en el sentit de l'amistat, i que m'ha fet canviar a mi, s'han acabat les oportunitats per sempre ...
Orgullosa de mi mateixa i tu també n'estaràs, al 2012 seré més "indomable" que mai ...

9.1.12

ja som al 2012!!

les postres del súper menú, amb or,que no vaig notar el sabor!
Feia molt anys que no sortia per cap d'any, molts de molts ... Aquest any, una cosa va portar l'altra i vaig sortir, tot i que, amb certa pena de separar-me de l'Andrea i dels seus canapès ... A vegades, hi ha coses que costen i que sense voler nosaltres mateixos les arribem a fer traumàtiques, però si s'intenta mirar més enllà i no només en aquell moment veus que tampoc passa res ...
I allí estàvem, mudats i en un sopar car, d'aquesta manera sabia que m'ho menjaria tot, que la pela és la pela!
I això eren al mig de les festes ... aquest any ha estat una mica rar, per una banda la il·lusió de les festes i tot el que comporta, encara que en algun moment pugui semblar comercial, però m'agrada. I per l'altra, la tristesa i pena que et fa veure una persona estimada en el seu declivi final, encara que sigui gran. Vas veient com poc a poc, va perdent tot el seu si, la seva essència, el fet de ser persona, i com només queda un cos ...
Però, sigui perquè la vida continua, pels altres o per un mateix, intentava fer com si res i bona cara, encara que en algun moment només tenia ganes de plorar.

el Rei Mag que ens va dur els regals i gens de carbó!
I per últim, els Reis, aquest any vam retornar a la nostra infància, com que hi havia el Lisard vam pensar que podia ser diferent, fer passar els regals pel balcó, i d'aquesta manera conegués la tradició del nostre poble des de primera mà. Va ser divertit, o almenys jo m'ho vaig passar d'allò més bé.
I com sempre, no em puc queixar del regals, te'ls enumeraré, i que no me'n deixa cap: un pijama, molt xul·lo, suau i bonic, un jersey vermell - granata original i bonic, una bufanda amb molts de color, colonietes per la col·lecció, així com una nina també, el disc del Manolo Garcia,  un anell i braçalet, ...
I per tancar les festes, i començar un nou any almenys "simbòlicament" el disc - llibre recopilatori de Hombres G acompanyat d'un sopar de pasta ... que bona és la pasta!!!!!!!!
ahhh i en queda un de pendent ...