28.11.11

ECOM fa 40 anys!!

www.quimbonaventura.com: ECOM, 40 anys:

 Fins aquest any no els he conegut, i els vaig conèixer quan la Mª José ja no estava entre nosaltres ... aquest fet traumàtic es notava en l'ambient ... Els hi donaven la creu Sant Jordi i la seva precursora no ho podia veure, a més feien un curs que segons vaig poder saber, era un objectiu que feia molt de temps buscaven.
Aquest curs, potser no em va aportar molta cosa a nivell de coneixement, però si a nivell emocional i d'experiència. Primer, vaig descobrir aquesta entitat que és molt més que un agrupament d'associacions, segon vaig conèixer gent amb una força espectacular, la Marta, la Montse, l'Ismael, i tots els altres ... lluiten i lluiten, i no es cansen de lluitar ... la força que desprenen es espectacular! ... jo de gran vull ser com ells, sempre amb força i positiu! I tercer, van ser set sessions divertides, de passar el dia a Barcelona amb l'Andrea, la mare i el David.
Només queda desitjar-los moltes felicitats, i a lluitar 40 anys més el mínim!!

16.11.11

living a part togheter

Ja està! Una altra etiqueta "living a part togheter" ...
Avui, mirant els matins de tv3, parlaven de nous models de família, ...
i he pensat, ja està ja tinc un nom en anglès per a posar-m'he una nova etiqueta, que m'agraden i a més en tinc poques!!
Bromes apart, parlaven de "just women", i ho escoltava atentament, sense acabar d'entendre res ... Hi havia discursos de la noia que em recordaven allò que a vegades les padrines deien, "és un amic per anar a ballar", quan es referien a una vídua o vidu que vivia a casa seva i quedaven a l'Amistat ...
Avui en dia, enlloc de ballar es poden fer moltes altres coses, però aquestes noies que viuen així no han fet ni inventat res d'especial ... només li han posat un nom amb anglès, que queda més modern. 
Però, també s'ha d'entendre que quan una persona surt del convencional, en allò que sigui, tot és més complicat, tots els membres han de tenir-ho clar i voler el mateix ... tot i això, en moments baixos, quan et pots qüestionar on et porta allò, la pressió de la societat o entorn t'ho fa plantejar, però d'aquí dos minuts tot ja continua com un vol. 

12.11.11

Tin-tin

Jo no era súper fan dels còmics de tin-tin però quan vaig saber que feien la pel·lícula, vaig tenir clar que la volia anar a veure.
I així va ser! La vam anar a veure amb una sala plena de nens i no tant nens, però va valer la pena aguantar el soroll dels nens dient que ja estaven cansats.
Tot i els comentaris desfavorables que havia sentit, a mi em va  agradar i m'ho vaig passar molt bé, crec que l'Spielberg es va mantenir fidel al còmic i al seu personatge, es veritat que potser  el personatge tenia més tupe, però això tampoc es tant important, no?

"un camí de camins"

Ahir vaig assistir a la presentació d'un llibre de poesia del Bisbe Deig, a aquest bisbe li tenia "simpatia" tal i com diria la mare, tant pel seu caràcter com per la seva ideologia ... es pot dir que el considerava un capellà simpàtic ...
Com en tot el que es fa en aquest poble, hi havia quatre gats, però l'acte va valer molt la pena, especialment sentir recitar algunes poesies al Mossèn Climent, autor del recopilatori.
També he pensat que, la revista del nostre poble, cultural i divulgadora de la nostra cultura, hauria d'estar present en aquests actes, simplement per ajudar a fomentar allò que fem ... hi ha tantes coses que haurien de canviar!!!