30.9.11

un record de Barcelona

Ja tinc el meu records de Barcelona, em va fer molta gràcia perquè aquests dies que hi he anat tot sovint, quan passàvem per davant de llocs on en venien pensava en que podria comprar-ne un, però llavors jo mateixa pensava: "no siguis tant friky!", que comprar alguna cosa de la ciutat veïna és una mica rar.
Un dia que me'ls vaig mirar, només hi havia les mides grans tant del drac com del banc, i l'Andrea al fer-li el comentari em va mirar amb cara de costar-li  creure que era en serio que en volia un ...
A vegades els records de les ciutats són, no se com dir-ho, ... poden fer més nosa que servei, ja que només serveixen per decoració i perquè la pols s'hi posi al damunt ...
Bé, ara ja el tinc, i no me l'he comprat jo sinó que me l'ha dut el David de les seves vacances ... és aquest drac tant ple de color!

27.9.11

al circ tot es possible ...

Diuen que al circ, tot es possible ... i deu ser així!
Diumenge vam anar amb l'Andrea a veure el Circ Cric, i resulta que per arribar a on teníem les nostres entrades havíem de fer un recorregut una mica complicat ... El primer esglaó amb una mica d'ajut era fàcilment superable, però el segon s'havia de baixar el que era l'escenari i era molt alt.
L'Andrea i jo que tenim una certa tendència a tenir dubtes i pors, vam dir als nois que ens acompanyaven que no ho vèiem clar, i ells després d'una estoneta de debatre que si, si o que si no, m'agafen i em baixen al meu lloc, tot això, davant la carpa ja plena de gent, i jo tancant el ulls per no veure-ho ...
i ens van dir, dones poc confiades!!
Per tant, tot es possible al circ ...
L'actuació, ... divertidíssima, genials els pallassos, potser una mica curta ... mai en tens prou de riure i passar una bona estona.
I al repetir l'operació per la sortida, el Tortell Poltrona ens va fer la broma que potser encara se'ns quedarien ... no crec que siga una bona pallassa!

9.9.11

vacances: típics i tòpics I

Imagino que si vas a Sevilla has d'anar a veure un tablao, i més a mi que m'agrada, sempre m'ha agradat. Tot i que em van recomanar un de determinat, no el vam trobar i vam acabar a un completament turístic. No em va desagradar gens, almenys a mi, en canvi a l'Andrea no li va agradar gens, ni el sopar a base de tapes ...
Aquesta és una de les altres coses típiques, les tapes. Vaig acabar farta de les tapes, total ja saps com sóc amb el menjar ...
Tornant al tablao, vam escollir un que hi havia l'opció de sopar, tapes o una copa, i posats a fer vam agafar tapes. En fi, que m'ho vaig passar d'allò més bé.
Un altre típic, les places de toros. L'Andrea va voler visitar la Maestranza. Diu que havia vist una plaça de toros i que havia de veure com era aquesta, jo mi negava, entrar en una plaça de toros?? vam anar-hi, i tant tant horrible tampoc va ser ... això si no hi tornaré!







Després va venir la meva venjança, fer un tomb amb una de les barques pel riu Gualdaquivir ... va estar força bé, ... i allí vaig descobrir que tant preparar el viatge i m'havia descuidat La Cartuja per visitar, en fi que diuen que sempre t'has de deixar alguna cosa per veure i  així poder-hi tornar ...
I per últim, la visita a l'estadi Sánchez Pijuan, ... i ja tenim un Locco a casa!!

converses filosòfiques!

Fa pocs dies amb el David ens va entrar per xerrar sobre aquelles coses que moltes vegades li donem voltes i que la veritat tampoc treu sentit a res ...
Vam començar a parlar sobre el passat, el futur, i vist ara des de la perspectiva ens vam oblidar el més important el present: l'aquí i l'ara! Una cosa que és destacable de la conversa, es que vaig reconèixer la sensació i així ho vaig evidenciar, que m'he despertat cinc anys tard.
A vegades tinc aquesta sensació, però torno a pensar que l'important és aquí i ara!

Tot i que, no té molta relació amb l'escrit m'agrada l'estrofa de la publicitat de tv3 que diu alguna cosa així com "és estany com després de tants anys encara continuem tirant endavant"

vacances: que té Sevilla d'especial?

Aquesta és una bona pregunta,  perquè Sevilla te alguna cosa diferent que no te Barcelona o Lleida, passeges pels seus carrers i és respira una forma de vida diferent.
La gent no corra, no va estressada, no s'aglomera ... i durs 3 hores en aquella ciutat i l'angoixa que podies dur ja se n'ha anat.
I la seva gent? amb el seu accent, tot i que puguin dir les coses enfadats sembla tot el contrari ... quan preguntes alguna cosa fins i tot, són capaços d'acompanyar-te fins allà on vols, ... són simpàtics, amables, es preocupen de tu, tot i que segur que algun defecte també deuen tenir, per passar-hi les vacances és genial  ...
Però, també hi ha coses que et fan pensar ... i no és a nivell de tracte sinó a nivell més general, ... passeges pel carrer i no hi veus immigrants, ni locutoris, ni basars xinos, ni carnisseries, .... 

Per un altre costat, la ciutat està més adaptada del que jo em pensava, hi ha coses diferents del que es pot trobar aquí.  El carril bici a més a més, trobes dibuixat la cadira, és a dir, també es transforma en un carril cadira, és pràctic, així no trobes ni gent ni les rajoletes pesades que poden haver-hi a la vorera. Pel que fa als edificis, està prou adaptat, així com l'entrada als edificis on a tot arreu apliquen descomptes o entrades gratuïtes per mi i pels acompanyants. 
A més, a tot arreu veus cartells sobre que aquell edifici està subvencionat per l'estat ... i així van vivint, i en canvi aquí, ens  estressem, tenim problemes de convivència, de falta de diners, ... però en fi, com Catalunya res i per anar de vacances Sevilla!!

5.9.11

una cita molt especial


És la primera vegada a la meva vida que tinc una cita tant especial. Es tracta del Sr. Antoni, un senyor de 75 anys, cult, molt educat, i amb una conversa exquisida i que mai s’acaba. Tot i ser de Golmés, l’he conegut a través de la revista ...
Si aquella revista que tant te ne parlat, i que al final no he deixat!
A ell havia de fer-li la entrevista, que preguntar a algú que no coneixes? Com començar? De que parlar? ... quants interrogants!!
La entrevista va anar bé. El Sr. Antoni, no necessita preparatius, per a que una entrevista surti perfecta.
Més tard, d’aquí uns dies vam tornar a quedar, per parlar, de la filosofia, de la vida, per conèixer-nos i passar una estona també.
I aquí va ser on em va regalar una poesia molt especial, i de la qual et passo només un petit fragment:

No et rendeixis,el temps es infinit
per arribar i començar de bell nou.
D`acceptar el teu mòn,
de fugir de les pors,
d`alliberar llast,
de retornar a volar.
No et rendeixis que la vida ès això,
continuar el camì,
lluitar pels teus somnis,
destravar el temps,
còrrer entre els nuvols,
i destapar el cel.      
...

vacances: el viatge, petit comentari i alguna foto

Amb retard començaré a escriure els post sobre les vacances, i n’hi haurà diversos, per tant, durarà i molt!!
Aquest any em va agafar així, anar a algun lloc diferent, i l’escollit va ser Sevilla. No se perquè aquest any vaig voler marxar, potser perquè penso que serà de les últimes oportunitats que tindré amb l’Andrea ... També, perquè ho necessitava, havia de cansar-me, esbargir-me i desconnectar de l’entorn ...
I així va ser, vaig tornar com nova ...