26.7.11

molta sort!!!

A vegades la vida passa males jugades, o com deia un amic, la vida possa a tothom al seu lloc ... Ara fa just un any, el protagonisme d'aquest post també ho era de les nostres vides.
Ell era algú important en la meva vida, i que sempre m'havia tractat d'una forma molt especial, però fent-me sentir sempre d'allò més bé. Ara fa un any, els actes es van tergiversar, i els sentiments d'empatia que em despertava es van transformar en ràbia, majoritàriament. Especialment tot això es va remoure, pel trastorn que a casa va comportar, i les nits sense dormir del meu pare.
La cosa està en que aquest any, a la nostra casa es torna a parlar del protagonista, aquest cop perquè no es troba bé. En el moment que vaig saber-ho, em van venir els records de tots aquells anys de la meva infància ... quan la malaltia es fa present les emocions i les rancúnies es transformen ... 
En fi, que li desitjo el millor, de tot cor, i perquè se que ell també m'ho desitja a mi ...

22.7.11

fantasmes

Avui he conegut la mare d'un nen amb la mateixa malaltia que jo, això et genera un sentiment de tristesa.
Un altre nen, no diré que tindrà una vida difícil, perquè no serà així! però si que haurà de lluitar molt per defensar i aconseguir allò que voldrà ...
Cada vegada que sento que neix un nen amb la meva discapacitat també penso que potser cada lluita, cada esforç i victòria aconseguida te més sentit, ja no tant per mi sinó per ells, ...
Pel Pau!!!!!!!!!

15.7.11

saber-ne o no saber-ne, aquesta és la qüestió! VII

No em sento orgullosa de mi mateixa, ho sé que no ho fet bé!
Cada vegada que anomeno la revista a algú, em pregunten "però no ho havies deixat?" i també em diuen altres coses com "no t'entenc! Després de queixar-te tant i hi continues ..."
Jo tampoc ho entenc, m'he deixat guiar per no saber dir que no o no voler dir que no. Espero almenys haver aprés alguna cosa encara que no n'estic molt convençuda.
També, em van dir "confio en que no ens tornarà a passar", que vols que et digui! jo no hi confio tant doncs. Em conec, se que es pot tornar a donar l'ocasió i tornar a succeir, perquè la llibertat d'expressió és un eix a defensar, i perquè continuo pensant que no va ser correcte censurar ... El que espero i confio no torni a passar-me, és la forma de gestionar-ho, principalment no caure en el nivell dels altres i se més valenta davant les meves conviccions.
En fi, em sap molt greu haver decebut a algunes persones no sent ferma en les meves decisions però segur que ho enteneu!!!!!!!!!!!!

un petit pecat ...

que maca que està .....

13.7.11

"mirades"

"Parles amb algú qualsevol, quan en un determinat, notes les seves mirades. Miren l'escot generós que portes i veus com la mirada va baixant més enllà d'allò que es veu.
Tu no pots evitar mirar la seva mirada, i en aquell moment penses en els seus pensaments. Els teus pensaments i els seus es creuen mentre continueu parlant de coses banals.
En cap moment et desagrada tenir aquelles idees, saps que només estan en la teva ment, potser ell no està pensant res, potser només ha estat un flaix difícil de controlar. Tot i això, t'enorgulleix saber que encara pots provocar moments d'esbarjo, sense que aquest moment vagi més enllà.
Continues la conversa, ara encara et trobes més endinsada al teu somni, i quasi per inèrcia, continues aquella conversa que en el fons t'interessa ben poc.
Després d'una estona, te'n vas. Notes la seva mirada mentre t'allunyes, però no et gires, no t'atreveixes a girar-t'he, no fos cas, que aquell moment, aquell núvol imaginatiu que t'havies format es transformes en alguna cosa real.
Tots dos camineu, torneu amb la vostra realitat, i demà res d'allò serà recordat."

8.7.11

contradiccions

Com sempre a l'estiu es quan menys cas et faig però, ja se que tu tot m'ho perdones i no m'ho tens en comte ...
Aquests dies per diversos motius he tingut, tal i com es diria el cor dividit alhora de posicionar-me, per sort, en tots els casos, són temes que no m'afecten a mi directament ... podríem dir, "temes de tertúlia" ...
El primer d'ells, és sobre un jove del meu poble que ha fet un acte delictiu, i parlant sobre el tema, jo que sóc del ram social, vaig acabar concloent que passi el que passi, vaig on vagi, el futur d'aquest noi és molt incert ... i jo mateixa dono una resposta negativa a la pregunta, la presó reinsereix??
Un altre dels temes encara es troba més lluny del meu abast personal, es tracta dels toros i corrides de bous, és contradictori prohibir una cosa i acceptar l'altra? es ser menys català estar en contra dels bous? s'ha de ser d'aquelles terres per entendre que significa? ... jo sincerament no m'agraden cap de les dues coses ...
Ah!!!!!!!! i ara menjo cavall!!!
I per últim, una altra  de les contradiccions del cor, es tracta de l'ESCLAT, com es que no he marxat? m'he deixat convèncer o no feia falta? m'enganyo a mi mateixa dient que així no ha guanyat qui és creia guanyador? o si que ha guanyat ell? ... Per una part, no estic orgullosa de mi mateixa, ... he faltat als meus principis, allò que segons jo mateixa dic, és tant important!
AIiisss a vegades amb la boca tancada estic més guapa!