19.5.11

saber-ne o no saber-ne, aquesta és la qüestió! II

No m'havia imaginat que aquest post tindria fascicles, i en tindrà, aquest no serà l'últim.
Ahir em vaig assabentar d'un fet (no vull explicar-ho encara amb cada paraula pel seu nom fins que tingui la revista en mà), que m'ha indignat, ha atacat contra dos principis per mi  importants: la llibertat d'expressió i el respecte a la feina feta.
La decisió ja està presa, però jugaré la última carta, sabent i tenint molt assumit que la perdre, i que aquest serà un adéu precipitat i no volgut a una entitat que m'agradava.

Només em queda dir ... continuarà ...

16.5.11

fragment de conversa

L: és normal que el meu ordinador tardi 10 minuts en poder treballar-hi bé?
D: no, pensa en canviar-lo
L: uff
D: quants anys té?
L: uns 5, no és tant no? L'altre dia vaig veure que la memòria del disc dur estava casi plena i vaig buidar-ho
D: (mira amb cara de, com vols que vagi pobre ordinador), dona!! Ja et passaré un programa que ajuda a rendibilitzar el disc dur
L: i sabré fer-ho?
D: si, només es apretar un botó

... aquest és un petit fragment sobre la conversa sobre l'ordinador, es veu clarament com no en se treure el seu màxim profit, ... ho reconec, sóc una incompetent informàtica, no se si existia aquest terme però jo ja l'he inventat ... ah!! no està literalment ben transcrit ja que ja no recordo exactament que fa aquest programa, ... en fi, paciència!

10.5.11

saber-ne o no saber-ne, aquesta és la qüestió!

Potser sóc jo, m'ho hauria de plantejar! A vegades si el món gira al contrari teu potser es que tu vas en contra el món, no ho sé!
Les paraules a vegades provoquen mal entesos, i sobretot si són paraules escrites. Resulta, que es pot considerar s'ha donat una interpretació diferent a les paraules d'una altra persona. Potser jo no ho vec tant greu com les altres persones perquè vaig estar en la conversa sencera, o també potser perquè encara que em diguin alguna cosa que no m'agrada se acceptar el criteri dels altres i potser, fins i tot, poder acceptar que tenen raó!
M'han dit, que la veritat no és absoluta, no! es cert, no ho és. Però s'ha de tenir present, que no es absoluta per cap de les bandes, i a vegades això s'oblida.
M'ha dolgut la forma de dir algunes coses i sobretot qui ho ha dit, quan hi ha amistat, es pot dir tot, això es cert, però després de força temps sense saber de l'altra, potser primer un "hola, que tal?" abans de saltar a la jugular, no?!
La veritat es que no se de que em sorprèn, ni se perquè em dol, ja hi hauria d'escar acostumada.
La qüestió, es que l'inici de tot això, es aliè a mi, però me posicionat, i pel que es pot veure això no es bo. Vivim en un poble on, no pots opinar, no pots queixar-te, no pots fer coses, no pots destacar, les coses no et poden anar bé ... i tal i com un home gran crec que ja difunt, li va dir al meu pare quan era jove "com més desgraciat et veuran més contents estan" ...
és molt trist!

3.5.11

un edifici del passat

Demà tornaré a un edifici que jo diria, és un dels que ha marcat més la meva vida, crec que és el segon. En aquest edifici vaig estudiar-hi, però allí em vaig fer tal com sóc ara ...
Començà a la universitat és un gran canvi per tothom, però per mi encara ho va ser més, allí vaig deixar de ser nena en tots els sentits i també vaig a prendre a viure.
Segur que demà recordaré moments i persones que em van marcar ... Potser et pot costar entendre-ho, a tu mai t'ho he explicat, encara no t'escrivia en aquella etapa!
Allí, en aquella època, vaig fer el primer cigarret, la primera borratxera, descobrir l'amor, començar a entendre que era la lluita i que era perdre batalles ... Aquelles quatre parets van viure la discussió més sentida i feridora que mai he tingut, en aquell moment, vaig aprendre a viure amb la discapacitat, tot i que també et diré que m'ha costat molt de temps perdonar-lo ... i moltes coses més, les megaxerrades amb la Núria assegudes a les escales, ...
I demà, tornaré allí amb un altre rol, seré aquella nena que aquelles parets van formar!