27.4.11

carta als alcaldables de Golmés

Us escric aquest e-mail com a alcaldable que ets. Bé, aquest correu va dirigit a tot el teu equip.
Avui he tingut que anar a l’ajuntament a comunicar que el banc col·locat davant el consultori mèdic m’obstaculitzava el pas, a mi i a altra gent amb mobilitat reduïda, així com si es donés el cas que una ambulància hagués  de recollir a algú de dins el consultori. El banc ja està retirat.
Però el cas es que s’ha comés l’error de no pensar en alguns dels habitants de Golmés que tenim certa dificultat per a desplaçar-nos, i això no es agradable. Com et pots imaginar la vida ja te moments de prouta dificultat, per a què encara els dirigents del poble que vius ho compliquin més. I també, et diré que no ha estat gens agradable anar a l’alcalde i exposar-li la queixa. No s’hi havia d’haver arribat!
Com a alcaldable, et  demanaria a tu i al teu equip, que davant qualsevol dubte que puguis tenir sobre la realització d’una rampa, posar un banc, arbre, o qualsevol objecte d’ornamentació en qualsevol lloc del poble, la construcció d’un nou edifici, o el que sigui, no dubtis en fer una trucada a mi o qualsevol persona amb mobilitat reduïda, per a saber si allò podrà molestar o ser totalment accessible.
Pensa que, una trucada per a consultar mai em molestarà, en canvi haver de comunicar que allò obstaculitza si que molesta i dol!
Podríem dir aquella frase feta que diu “millor prevenir que curar”.
Espero que tu i el teu equip ho tingueu en compte en el moment que estigueu dirigint Golmés.
Atentament,

sóc un habitant més de Golmés?

Ahir em va tocar de viure una cosa que no m’agrada gens!
L’ajuntament del meu municipi, havia col·locat un banc davant el consultori mèdic, dificultant-ne l’accés o més ben dit no deixant-me entrar a mi, i a altra gent. Jo he anat a l'Ajuntament per a poder parlar amb l'alcalde i la regidora de jardins i parcs, l'alcalde era allí, però no la regidora, que amb una excusa qualsevol no va venir!
Jo enfadada, i amb l'intent que es notés, vaig explicar el motiu d'aquella visita. L'alcalde em va començar a explicar que ell no ho havia vist, que al costat hi ha les portes del diposit de calefacció, que la gent pressionava per voler un banc allí, que no saps com pot arribar a ser la gent, que no se que i que no se quantos .... en fi, una sèrie d'excuses per a justificar el que no es justificable! Jo continuava amb el meu paper d'enfadada i indignada, i clar al final vam concloure que seria retirat ... només faltaria!!!!
La veritat es que sem va passar moltes coses pel cap, com poden fer aquestes coses sense pensar en tots els habitants del poble? es que no tots tenim el mateix dret?
Aquí van actuar amb una clara separació de ciutadans de primera i de segona, i clar, ja sabem en quina categoria estem!
Crec que gestionar un poble és molt més que cobrar un diners a final de mes, i que probablement, moltes vegades se'ls pot criticar de forma injusta o sense tenir fonaments en allò que es critica, però, aquí s'ha negat uns drets a unes persones i això no es pot passar així com així.
No se si han entès la meva indignació, sincerament, crec que no! que si van ser capaços de posar un banc allà on els va venir de gust, no han entès les meves protestes, ni ho entendran ...
Ho vaig escriure al facebook, i al final de dia em van fer sentir bé tots els comentaris que em van arribar, donant-me ànims i recordant que sempre s'ha de lluitar, però és necessari al segle que vivint exigir aquesta mena de coses a la gent que coneixes? s'està perdent l'ànima del poble o solament cadascú mira pels seus interessos?
No ho sé, no sé res! Només sé que vaig tenir que fer allò que més odio fer: fer evident la meva discapacitat!!!! Potser hauria de donar les gràcies al senyor alcalde.

11.4.11

gent rara

Tot i que ja se que hi ha gent que te comportaments rars, a vegades no em deixa de sorprendre. Últimament n'he tingut varies experiències ...
Fa pocs dies a Barcelona, quan tornava cap al bar després de parlar per telèfon, una noia (que presumptament anava passada d'alcohol o alguna altra substància) em diu: (cridant)
- tu si que vives bien, así quiero vivir yo ... que me cuiden ... la madre que te pario
Jo no vaig ni mirar-la, i vaig continuar el meu camí, que havia de dir-li? que val més anar en cadira que ser "tonta" com ella? ... Si em vaig fixar en un home gran que passejava i va observar l'escena, em va mirar i va fer una mitja ganyota, volen dir "hi ha gent que no tenen coneixement", o "ves pobra noia que li diu, prouta pena té", ... jo vaig tornar-li mitja rialla, volen dir "hi ha gent per tot en aquest món", o "tant desgraciada tampoc sóc" ... no ho sé, si les mitjes ganyotes i rialles eren amb significat de companyerisme o de pena, però el que si sé, és que hi ha especialitzada en fer passar males estones a la gent.
Però no acaba aquí ...
Ahir, quan ja retiràvem amb el David, primer vam trobar un parell de nois immigrants que a mi, em van dir "salamemaricon" (o alguna cosa per l'estil), evidentment vam passar d'ells i també de fer cap mena d'anàlisi de que anava allò.
Tot seguit, un noi també immigrant, es dirigeix cap a ell amb la intenció de xocar-li la mà, cosa que el David va ignorar ... Aquí si que el meu cap va començar a interpretar, (sense expressar-ho en veu alta, a vegades no val la pena), perquè aquell noi havia fet allò? era en sentit de pobre noi, acompanya amb algú amb cadira, o l'alcohol que devia dur el va fer actuar així ...
La veritat, igual que en el cas de Barcelona, casi que no valia la pena ni escriure aquest post, però sóc com sóc, i aquestes coses em couen!

Desigual

Ahir duia un vestit "desigual", no era aquest de la imatge perquè era amb màniga llarga però per reflectir allò que vull ja fa el fet.
El vestit porta un escot, similar al d'aquest! No se si em queda bé o no, i realment tant em fa, a mi m'agrada! Potser si que quan no tens un cos deu, hi ha coses que no acaben de quedar bé, però la pregunta és, i que? Els que em coneixeu ja sabeu que jo a l'estiu m'agraden els jerseis  escotats, et seré sincera, puc ensenyar alguna cosa més? com que la resposta es que no, doncs faig l'únic que puc i que a més no em desagradava ... i ara faltaria acabar dient allò tant típic que és diu de: i a qui no li agradi que no miri! que jo de moment, continuaré portant-ho.

6.4.11

nova pantalla

Quin dia el d'ahir!!! La veritat es que ja em costava fer l'assignatura, això vol dir que es deixa la feina per l'últim dia.
I l'últim dia, la pantalla va dir que ja s'havia cansat de treballar! Primer confirma que realment s'ha espatllat, després ves a comprar-ne una, ... fet i fet les vuit sense temps a entregar la feina.
Potser és que aquest màster no va amb mi? o simplement com diu la mare, "aquest any és any de trencar coses", no se d'on treu aquesta frase, i tampoc crec en aquestes supersticions, però alguna cosa hi ha ...
La qüestió es que he hagut de fer una nova despesa, i ara tinc una pantalla nova i gran davant meu, i l'assignatura? la tornaré a fer, quin remei!

4.4.11

el tren

No t'enganyaré, viatjar a l'AVE a preu d'AVANT està súper bé!
Quina diferència entre els dos trens, quasi puc girar allí al mig.
És el que hi ha, tot i que amb l'AVANT si va molt bé, quin remei!

la història de l'ascensor

A vegades et planteges com la humanitat pot ser tant egoista ... m'explico: dissabte érem al nou centre comercial "las Arenas", anàvem fent les plantes tranquil·lament com totes les persones que hi havia al centre, amb la petita diferència que cada vegada que volíem anar d'una planta a l'altre s'havia d'agafar l'ascensor. Fins aquí tot sembla normal, i ho és! El problema va estar en que havies d'esperar-te aproximadament mitja hora per poder agafar l'ascensor ....
i aquí és on entra l'inici de la història, l'ascensor anava sempre ple, ningú volia baixar ni esperar-se, i això que les escales eren mecàniques, cosa que significa que tampoc has de fer molt d'esforç per pujar-les, bé segueixo ... cada vegada s'atansava més l'hora d'agafar el tren, i els nervis començaven a estar a flor de pell. No hi havia manera que tinguéssim accés a l'ascensor. L'Andrea, ja cansada d'explicar a la gent que era la meva única opció per a deixar aquella planta, va anar a buscar un guàrdia que en aquell moment, devia estar regulant el trànsit a l'ascensor en una altra planta, i mentrestant el temps anava passant. La presència del guàrdia tampoc va ser suficient per a convèncer a la gent, tot i que el noi si esforçava, i es notava com li sabia greu aquella situació.
Finalment, i potser gràcies a que ja devíem fer pena al propi ascensor, vam poder baixar. Realment ens vam enfadar amb tothom, com es possible que gent jove i de mitjana edat no entenguin que una cadira de rodes no pot anar per les escales mecàniques? perquè quan algú t'ho demana o contestaven agressiu o no s'atrevien a mirar-te a la cara? eren tantes les preguntes ...
La qüestió es que el pericle no s'acaba aquí, vam arribar just a l'estació però ja no podíem pujar. A l'estació tothom va ser amable, per sort nostra, ja que no se si estàvem preparades per aguantar més hipocresia. Però, aquí va ser al revés, al revisor li sabia greu, el noi per canviar el bitllet i el seu supervisor van entendre la situació, i gràcies a la seva bona voluntat vam poder tornar a casa!!! Renfe no sempre tracta malament als usuaris!