28.1.11

un robot aspirador

Aquesta setmana la meva mare i jo em estrenat joguina nova!
Pel seu aniversari li vam regalar un robot aspirador, i els primers dies que l'hem fet funcionar miràvem com ho feia, que feia, que no feia, ... i acabàvem amb un "ohhhhhhhhh que nét o deixa"
En fi, que d'aquí uns dies ja no ens hi encantarem

tradicions

Aquest dilluns vaig assistir a un funeral, pots pensar que no te res d'estrany o anormal, i és així! Però aquest si va tenir alguna cosa diferent, no perquè es tractés d'una persona jove o molt estimada per mi, sinó per l'acte litúrgic en si.
Era la primera vegada que assistia a un funeral on realitzaven la cerimònia sencera, com si es tractés de la missa dels diumenges o d'un dia especial, fins i tot l'orfeó del poble va amenitzar l'acte, això si les cançons escollides van estar molt encertades, i no hi havia música en excés. L'església estava plena de gom a gom, però la zona on jo i la meva mare estàvem situades, el silenci era evident. Fins  i tot, en un moment determinat, quan la neta de la persona difunta va llegir les pregàries, i en va llegir una de pròpia, el silenci encara es va fer més evident i acompanyava els ulls plorosos que es va poder veure en la majoria de cares.
Quan la cerimònia va acabar, va ser el moment de donar el condol, i aquí es va evidenciar la gran quantitat de gent que érem a l'església. Aproximadament, vam estar mitja hora fent cua, i aquest va ser el moment per aprofitar i analitzar detalladament les pintures, figures i altres elements que es poden trobar en l'església, així com també fer petar la xerrada amb el company provisional d'aquella cua.

cine

Aquest cap de setmana, es pot dir que va ser de cine! Primer dissabte vaig anar a veure amb la meva mare, "pa negre", la veritat es que m'imaginava una història diferent, o no se ben bé que m'imaginava, tot i això, no em va decepcionar gaire, va ser entretinguda i amb un bon rerefons, clar, no es te que oblidar que és de l'Emili Teixidor.
Després diumenge, vaig anar amb el David a veure "más allà de la vida", el seu comentari després que s'acabés la pel·lícula va ser "que curta, no?", i no durava les dos hores i una miqueta més, que passen molt ràpid i també fan pensar ... però clar, és Clean Eastwood, i no n'esperàvem menys! És una pel·lícula que fa pensar en el destí, en tots "aquells farsants" que s'aprofiten de gent  que estan en moments difícils, per suposat també fa pensar en el més enllà, en que hi ha, i com no podia ser d'una altra manera té un final feliç, després d'haver vist diversos moments infeliços, ...
us la recomano!

10.1.11

i un altre regal de reix

en faltava un, va arribar amb retard, aquest és del Lisard, "diccionari per a ociosos" de Joan Fusté ... bona lectura!

7.1.11

reixos ...

Ja han passat els reixos, i si he de jutjar pel nombre de regals t'hauré de dir que he sigui molt bona nena durant tot l'any :)
Per Cap d'any, l'Andrea i el Lisard em van dur paté, del seu viatge a rio Tinto, paté de jabugo que està molt bo!
L'Andrea m'ha regalat un conjunt de samarreta, calces i sostenidors, molt xul·lo. M'agrada molt i estic segura que també agradarà ... Després, la mare un ponxo, que segons els de casa meva en tinc un per cada dia de la setmana, però jo crec que no, i en buscava un per substituir el que duc ara.
I tornant amb la tati, un collaret, molt bonic, d'aquests artesans amb plata i ceràmica ... la pregunta és, quan em durarà sense trencar-lo?? Un llibre, de l'Ana Maria Matute "la puerta de la luna", segur que passaré una bona estona.
I em sembla que ja està tot ... ahh no!!! i el David, unes entrades per veure el musical "hoy no me puedo levantar" de Nacho Cano, segur que disfrutaré com una adolescent, bé això ja t'ho contaré al seu dia, que encara queda força dies per anar-hi!
ui que m'he n'oblidava ... un full amb mòbils enganxats, segons l'Andrea per mirar no per comprar!!

2011!

Ja som a un nou any, s'ha acabat el 2010, i que vols que et digui, no ha estat un any massa bo. Només és salva en un aspecte, bé, tampoc dramatitzaré ara i potser és en més d'un que tampoc ha anat tant malament, el que passa és, que tenim certa tendència a recordar i sobredimensionar tot allò que no ha anat tant bé, i oblidar i minimitzar aquelles coses bones que ens han anat succeint durant l'any.
Potser el més fluix ha estat a nivell de salut, i crec que comença a ser hora que mi acostumi, crec que ja serà com abans, per un simple fet que passen els anys i l'edat no perdona! La resta, seria qüestió de dir dies de totes maneres, però en general no em puc queixar: m'estimen, que vull més!
Aquest cap d'any, va ser diferent, i quan diem diferent, és això, ni millor ni pitjor diferent, a la nit ja no vam ser l'Andrea i jo, sinó que també hi havia el noi de l'Andrea. Reconec que al principi, estava una mica tallada, quan un vol causar bona impressió, es comporta de forma diferent, i oblidem que fent això encara ens poden sortir més malament les coses. Però, amb el pas dels minuts, vaig començar a ser jo, pel bo i pel dolent, és com sóc, jo i tota la resta! i diria que tampoc va anar tant malament ...
Van cuinar, els canapès, menú habitual de cada any, els hi van quedar molt bé, vam mirar la tele, jugar al "bocamoll" (tot i que no se si és el cap d'any ideal per a joves de 23 anys, no van protestat la veritat :) ).
I a dormir ... bé, vaig acabar i començar l'any seguint la tònica del que havia estat el 2010, no trobant-me bé, tot i que vaig intentar dissimular, sobretot el dia 1, em va costar. No se que tenia, també seguint la tònica del 2010 però ara ja està ... i que duri!
p.d,: una cosa a fer aquest 2011, (una entre moltes, és clar) ensenyar al Lisard l'estany d'Ivars