30.9.11

un record de Barcelona

Ja tinc el meu records de Barcelona, em va fer molta gràcia perquè aquests dies que hi he anat tot sovint, quan passàvem per davant de llocs on en venien pensava en que podria comprar-ne un, però llavors jo mateixa pensava: "no siguis tant friky!", que comprar alguna cosa de la ciutat veïna és una mica rar.
Un dia que me'ls vaig mirar, només hi havia les mides grans tant del drac com del banc, i l'Andrea al fer-li el comentari em va mirar amb cara de costar-li  creure que era en serio que en volia un ...
A vegades els records de les ciutats són, no se com dir-ho, ... poden fer més nosa que servei, ja que només serveixen per decoració i perquè la pols s'hi posi al damunt ...
Bé, ara ja el tinc, i no me l'he comprat jo sinó que me l'ha dut el David de les seves vacances ... és aquest drac tant ple de color!

1 comentario:

Lisard Torró dijo...

hola Laura!

mera que agradar-te un record de la ciutat dels pixa-pins (i canfangues, i camacus...)!! és broma

veig que amb això dels minerals i els seus poders no ens posaríem mai d'acord; per a mi tenen un poder que és l'econòmic, altre que és el científic i altre que és l'estètic. No obstant sí que n'he sentit a parlar d'això de l'autosuggestió; però a mi...

espere que vaja tot molt bé per allí. Jo ara fa unes hores que he arribat de Xile i despús-demà ja agafe l'avió cap a Barcelona. Ja en tinc moltes de ganes, ja... que tres mesos és temps. I d'estar amb l'Andrea, que encara que parlem per l'skype no és el mateix. A vore si ens vegem prompte per Golmés també, que hauré d'anar a recollir fato, que l'Andrea ja m'ha aconseguit un pis a Manresa.

Una abraçada!


Lisard