26.7.11

molta sort!!!

A vegades la vida passa males jugades, o com deia un amic, la vida possa a tothom al seu lloc ... Ara fa just un any, el protagonisme d'aquest post també ho era de les nostres vides.
Ell era algú important en la meva vida, i que sempre m'havia tractat d'una forma molt especial, però fent-me sentir sempre d'allò més bé. Ara fa un any, els actes es van tergiversar, i els sentiments d'empatia que em despertava es van transformar en ràbia, majoritàriament. Especialment tot això es va remoure, pel trastorn que a casa va comportar, i les nits sense dormir del meu pare.
La cosa està en que aquest any, a la nostra casa es torna a parlar del protagonista, aquest cop perquè no es troba bé. En el moment que vaig saber-ho, em van venir els records de tots aquells anys de la meva infància ... quan la malaltia es fa present les emocions i les rancúnies es transformen ... 
En fi, que li desitjo el millor, de tot cor, i perquè se que ell també m'ho desitja a mi ...

No hay comentarios: