13.7.11

"mirades"

"Parles amb algú qualsevol, quan en un determinat, notes les seves mirades. Miren l'escot generós que portes i veus com la mirada va baixant més enllà d'allò que es veu.
Tu no pots evitar mirar la seva mirada, i en aquell moment penses en els seus pensaments. Els teus pensaments i els seus es creuen mentre continueu parlant de coses banals.
En cap moment et desagrada tenir aquelles idees, saps que només estan en la teva ment, potser ell no està pensant res, potser només ha estat un flaix difícil de controlar. Tot i això, t'enorgulleix saber que encara pots provocar moments d'esbarjo, sense que aquest moment vagi més enllà.
Continues la conversa, ara encara et trobes més endinsada al teu somni, i quasi per inèrcia, continues aquella conversa que en el fons t'interessa ben poc.
Després d'una estona, te'n vas. Notes la seva mirada mentre t'allunyes, però no et gires, no t'atreveixes a girar-t'he, no fos cas, que aquell moment, aquell núvol imaginatiu que t'havies format es transformes en alguna cosa real.
Tots dos camineu, torneu amb la vostra realitat, i demà res d'allò serà recordat."

No hay comentarios: