16.6.11

un dia molt emotiu ...

 
Aquest any per primera vegada va coincidir la festa major petita del poble, amb l’aniversari de boda dels pares, i vam pensar que alguna cosa s’havia de fer, sobretot per dos motius: perquè s’ho mereixen i per l’angoixa viscuda per la mare aquests últims mesos.
Quan penses que alguna cosa has de fer, et venen al cap el nom de: Josep, Paquita i Magda, i així va ser, els vam invitar sense que els pares en sabessin res.
I com ho podíem fer?
Aquí, va entrar en joc el Lisard, i es va oferir (o va estar obligat per l’Andrea, això ja no ho sé), a cuinar una paella valenciana, dels seus orígens. La cosa no era fàcil, cuinar una paella de dotze? ... uff
Jo, igual que la meva mare també tenia remordiments d’haver proposat aquella idea, però ara ja estava fet i es pot dir que ja no es podia tirar enrere.
Jo era l'encarregada de distreure la meva mare, i t'he  de confessar que em pensava costaria més. Primer tal com mana la tradició, i aprofitant que teníem dames i pubilla als nostres barris, vam anar a guarnir el carrer i de pas esmerçar.
Després missa i sardanes ... d'allò més típic, mentrestant a casa els nois cuinaven ...
Quan vam arribar a casa l'emoció es va fer evident, la felicitat es va reflectir a la cara de la meva mare i del Josep, i de tots en general, i l'agraïment més sincer que la mare va fer al Lisard, també fruit de l'augment del remordiment per haver deixat el noi amb tota la feina.
I ja vam dinar, una paella valenciana, que fins i tot jo que no m'agrada l'arrós, quasi m'ho vaig acabar tot ...

1 comentario:

Lisard Torró dijo...

Si té bona pinta i tot en la foto!! jejej M'alegre que tot sortira com era desitjable!!