3.6.11

saber-ne o no saber-ne, aquesta és la qüestió! III

La revista ja ha sortit, i efectivament la "frase de la discòrdia" no hi surt per enlloc. Com que ja han passat dies des de que me'n vaig assabentar, la ràbia, indignació i enrabiada del moment ja va passar. Ara freda i calculadora ja podia dir tot allò a dir, a la persona que presideix la revista.
Abans de tot això, havia de disculpar-me amb la persona entrevista, em vaig adelantar perquè en tot moment volia que quedés clar que jo no havia estat autora d'aquell fet. Vaig escriure un mail de disculpa, i no va tardar gaire  a fer el seu efecte ... em truca indignada, i deixa ben clar que parlarà de forma clara, és sindicalista, no ho oblidem, i tots sabem que de parlar, parlen!
Va arribar el moment de parlar amb el president, expressant les dos coses importants per mi que havia passat en aquella acció: s'havia produït censura i s'havia donat una falta de respecte a la meva feina!
Em vaig quedar molt sorpresa, quan em vaig donar comte que aquesta persona no s'havia perquè era allí, no tenia consciència que a mi m'hagués molestat aquell fet o que sigués tant atrevida de protestar ... hi ha persones que es creuen que sempre has d'estar d'acord amb tot!
He de reconèixer que va acceptar que havia d'haver parlat amb mi abans, però en el moment de parlar de la censura a la frase, el seu to i forma van començar a canviar, i a dir que jo ha no ho havia d'haver escrit "com es pot tirar un mateix pedres sobre la teulada" va dir!. En aquest sentit, no ens vam posar d'acord, la crítica és crítica, i si està ben dita i sense ofendre, s'ha d'acceptar, sobretot la crítica constructiva.
No pretenia fer-lo canviar d'idea, no sé si ell a mi si, cosa que no va aconseguir ...
En aquest moment, va ser quan vaig preguntar com funcionava el relleu, ja que ell ha de deixar-ho essent incompatible amb ser alcalde ... la resposta va ser que tot queda igual, el mandat no s'acabat i per tant, el vicepresident passa a president! En fi, tot quedarà igual ... i jo, ho deixaré ... ja no se si per orgull, per no haver comtat amb mi, perquè no m'agrada com es treballa, ... o per un conjunt de tot plegat ... només se que en un lloc voluntari l'energia que hi disposes ha de repercutir-te amb coses positives i no angoixes!
Em sap greu, m'agradava i volia estar-hi una temporada més ...
Després la cosa va continuar, no va quedar aquí, ja que la persona afectada també va parlar amb el president .... però bé, això ja es qüestió d'ells ...
Ara ja només queda la reunió amb l'equip ...

p.d.: la frase de la polèmica és:
"Cal innovar la revista de “l’Esclat”, crec que està caient en una rutina que molts cops no atrau a llegir-la." ... 
tant soroll per tant poc ...

No hay comentarios: