3.5.11

un edifici del passat

Demà tornaré a un edifici que jo diria, és un dels que ha marcat més la meva vida, crec que és el segon. En aquest edifici vaig estudiar-hi, però allí em vaig fer tal com sóc ara ...
Començà a la universitat és un gran canvi per tothom, però per mi encara ho va ser més, allí vaig deixar de ser nena en tots els sentits i també vaig a prendre a viure.
Segur que demà recordaré moments i persones que em van marcar ... Potser et pot costar entendre-ho, a tu mai t'ho he explicat, encara no t'escrivia en aquella etapa!
Allí, en aquella època, vaig fer el primer cigarret, la primera borratxera, descobrir l'amor, començar a entendre que era la lluita i que era perdre batalles ... Aquelles quatre parets van viure la discussió més sentida i feridora que mai he tingut, en aquell moment, vaig aprendre a viure amb la discapacitat, tot i que també et diré que m'ha costat molt de temps perdonar-lo ... i moltes coses més, les megaxerrades amb la Núria assegudes a les escales, ...
I demà, tornaré allí amb un altre rol, seré aquella nena que aquelles parets van formar!

No hay comentarios: