11.4.11

gent rara

Tot i que ja se que hi ha gent que te comportaments rars, a vegades no em deixa de sorprendre. Últimament n'he tingut varies experiències ...
Fa pocs dies a Barcelona, quan tornava cap al bar després de parlar per telèfon, una noia (que presumptament anava passada d'alcohol o alguna altra substància) em diu: (cridant)
- tu si que vives bien, así quiero vivir yo ... que me cuiden ... la madre que te pario
Jo no vaig ni mirar-la, i vaig continuar el meu camí, que havia de dir-li? que val més anar en cadira que ser "tonta" com ella? ... Si em vaig fixar en un home gran que passejava i va observar l'escena, em va mirar i va fer una mitja ganyota, volen dir "hi ha gent que no tenen coneixement", o "ves pobra noia que li diu, prouta pena té", ... jo vaig tornar-li mitja rialla, volen dir "hi ha gent per tot en aquest món", o "tant desgraciada tampoc sóc" ... no ho sé, si les mitjes ganyotes i rialles eren amb significat de companyerisme o de pena, però el que si sé, és que hi ha especialitzada en fer passar males estones a la gent.
Però no acaba aquí ...
Ahir, quan ja retiràvem amb el David, primer vam trobar un parell de nois immigrants que a mi, em van dir "salamemaricon" (o alguna cosa per l'estil), evidentment vam passar d'ells i també de fer cap mena d'anàlisi de que anava allò.
Tot seguit, un noi també immigrant, es dirigeix cap a ell amb la intenció de xocar-li la mà, cosa que el David va ignorar ... Aquí si que el meu cap va començar a interpretar, (sense expressar-ho en veu alta, a vegades no val la pena), perquè aquell noi havia fet allò? era en sentit de pobre noi, acompanya amb algú amb cadira, o l'alcohol que devia dur el va fer actuar així ...
La veritat, igual que en el cas de Barcelona, casi que no valia la pena ni escriure aquest post, però sóc com sóc, i aquestes coses em couen!

No hay comentarios: