8.3.11

tristesa ...

Tristesa, aquesta és la paraula que més reflecteix com em sento. El miro i em sento trista, tinc pena de veure que ja no és aquell home que era. Ningú tornem a ser aquells que havíem estat, però a vegades necessitem un temps per a assimilar que això ha succeït.
Es dur veure aquell ésser estimat, que d'un dia per l'altre ja no pot fer res del que feia. Fins aquell moment pensava que valia la pena arribar a certa edat amb les seves bones condicions, ara penso, si cal allargar amb unes condicions que ja no són les òptimes.
No puc deixar de pensar en les paraules de la doctora, "no sabia que fer, si dur-lo a l'hospital o passar els moments a casa, perquè segons quines condicions potser ...". Al primer moment després de sentir aquesta frase, vaig pensar que no tenia lògica, però ara ja no se que penso. Potser és egoista o potser és una barreja d'egoisme i també pensar en l'altre.
La qüestió es que per sort, actuem de forma inconscient sense pensar en tantes coses, i per continuar tenint la seva presència entre nosaltres.

No hay comentarios: