14.3.11

a la deriva i un altre cop amunt!

No vaig ser el suficientment forta, vaig desmoralitzar-me totalment! Realment, no se perquè em va agafar el baixón, bé, si que ho sé! Hi havia una distància insalvable entre jo i poder consolar la meva mare. Ella estava a baix, plorant desconsoladament, i jo a dalt volia abraçar-la, t'ho creuràs si et dic, que mai havia sentit aquesta frustració?
Suposo que tot va ser de cop i volta, sense imaginar-nos que allò podia passar en aquell moment, i mai estem preparats per això.
I a més, quan una mare s'esfonça el vaixell va a la deriva, és així!
I no podia parar de plorar, la Sílvia tenia el mòbil tancat o fora  de cobertura, tal i com t'anuncia la companyia orange, i vaig trucar al David, havia de plorar amb algú que em comprengués el plor, o que no digués res, simplement m'escoltés plorar.
Després d'unes hores em vaig calmar, i con no podia ser d'una altra manera, vaig començar a organitzar el meu dilluns, qui m'ajudaria, qui faria el dinar ... tal i com em van dir, la logística és el meu.
Només són necessaris diners!! si tingués diners, molts diners, m'arreglaria la casa, totalment robòtica, tindria algú les hores que fessin falta i seria totalment independent ...
de somnis també es viu!!!!!!!
Però, ens em vam sortir, i la meva mare ja torna a ser la capitana del vaixell i jo la seva navegant.

No hay comentarios: