27.12.10

dissabte 18 de desembre: "la rebequeria"

Que és una rebequeria? La podríem definir com la situació en que nens petits s'enfaden quan no han aconseguit allò que volien o pretenen cridar l'atenció, quan han aconseguit allò que volien ja deixen de fer la rebequeria. Això, que tots n'hem viscut en nens i també n'hem protagonitzat, és un bon resum del que va succeir aquell dissabte. La principal diferència va ser que la protagonista, no era una nena petita sinó una noia ja gran!!
Aquell dissabte, totes estàvem amb  les nostres tasques, les nostres feina, i tot d'un plegat algú ja no hi era ... la veritat sigui dita, no em vaig assabentar que no hi era, prouta feina teníem!
Diumenge, al matí, tenia que treballar ... abans de començar vaig mirar el correu i en vaig poder llegir un que transcrivia un mail d'aquesta persona, dient que es desvinculava del projecte i que no faria la feina que havia dit ... la sorpresa va ser gran, que havia passat? perquè d'aquell canvi? ... Jo inclús, vaig preguntar-li a la meva germana si el seu noi havia parlat amb ella i dit alguna inoportuna, que coneixen a la protagonista tampoc seria molt estrany que això hagués succeït ... però no va ser així, cap comentari!!
I vàrem donar voltes, fins que ella mateix va explicar que no es va sentir bé, quan es va anomenar a un noi per la feina feta des de la seva empresa, i se'n va anar, així ... plegant trastets i adéu siau!!! ...
Doncs a mi aquesta rebequeria m'ha molestat, i molt, i més encara quan després de passar-me una tarda fent feina que ella havia d'haver fet, va i escolleixen regalar una fotografia seva, tot perquè no s'enfadi més.
És a dir, ja ho sabeu, sempre guanya les rebequeries per damunt de la feina feta ... però jo continuaré fent feina!!

23.12.10

el "bo i millor" de la organització de les activitats per la Marató

dissabte 18 de desembre

Encara no havia tingut temps d'escriure res sobre dissabte ... realment va ser un dia que donarà per diverses post, ja que hi ha coses separades a tractar i que alguna d'elles en podria aigualir d'altres, i per tant, cada cosa amb cada cosa, només faltaria!!!
Va ser un dia fantàstic, no t'enganyaré ple de nervis i de cansament! Ja vam començar al matí amb el entrenaments i acabar d'enllestir totes les coses, i després ben aviat torna cap al Casal!
També vaig coneixer el Lisard, i com no podria ser d'altra manera, el vaig fer treballar, es que qui em coneix sap que mano i mano, també vaig saltar-me les oficialitats en les presentacions, sóc així! o es que encara no ho saps amb tot el temps que fa que em coneixes??
Va arribar l'hora, i l'expectació de la rebuda que tindríem va començar, es pot dir que no vam arrasar! tampoc es cap novetat, sabem amb quin poble estem i com reaccionen, però estem contents, tot l'esforç realitzat a valgut la pena i segur que tots ho tornaríem a fer.
Els nens, la desfilada, la música, la Raquel, ... tot va sortir de meravella, fins i tot l'Èlia que sempre plorava no va plorar, i va desfilar com tota una senyoreta, i l'Oleguer no es va ficar el dit a la boca, que es pot demanar més?
... Però com que tot no pot ser així de bonic, hi ha hagut la cirereta negra, però és un altre post, com també serà un altre post la declaració de la meva jubilació ...