30.11.10

un altre cop ...

Avui porto tot el dia amb mal de cama.
La vermelló, crosteta o diguem-li com vulguem m'ha fet mal tot el dia, comença a ser com si tingués vida pròpia, no para de bategar. Sé el que és, una altra llaga (paraula maleïda) i a la cama bona.
Com més la noto, més mal em fa i com més mal més la noto, i més batega. Ja no sé si és l'espant que duc o realment el dolor que em fa, que no puc deixar-hi de pensar.
Tinc por, un altre cop no!

després del 28-N

Diumenge van ser les eleccions, no se per quin motiu aquest any m'he interessat pels debats, entrevistes, tertúlies, ... estava bastant informada de que deien, les campanyes, les contracampanyes, en fi, els moviments. També, tenia clar que faria el que es considera "un vot útil", tot i que ara, ja després del 28-N si m'hagués imaginat el resultat hauria votat a un altre.
Doncs, això per promoure un canvi, i tot i que solament fos un vot havia decidit votar a CiU, sobretot amb aquella por de "no fos el cas que els altres sumin", amenaça que també havia fet a la meva germana, però ella com es  evident no em va fer cas.
Quan van començar el recompte estava a Mollerussa, i va ser increïble l'espant que vam tenir, David i jo, al veure que PxC començava amb 3 diputats, com podia ser? acabaria així la cosa? i el més important, que ens  està passant en aquesta societat? sí, ho sé, cada vegada més tot el que està passant es culpabilitza als immigrants, però d'aquí a acceptar el discurs xenòfoba hi ha molt camí pel mig. També, ens vam esperançar (i parlo amb plural) quan els sondejos indicaven 0 o 1 diputat a Reagrupament. aquesta era la meva alternativa si no m'hagués entussedit en que era necessari un vot útil.
Al final no van aconseguir-ho, i Reagrupament no ha aconseguit cap diputat, tot el contrari de l'amic Laporta, que inexplicablement seran 4 al parlament ... no m'ho explico! Per sort, l'ensurt que vam tenir amb PxC al principi, només es va quedar amb això, un ensurt! Tot i que, continuo pensant que alguna cosa està passant i que tant polítics com tècnics que treballen el dia a dia, es parin a pensar que està succeint i el més important que es pot fer produir un canvi en els catalans i també als immigrants.
Al final, CiU va arrasar, i els socis del tripartit van patir una derrota extremadament dura, sobretot ERC la qual també li tinc certa simpatia. Imagino que després d'un avís quan no actues bé, la següent fase ja es un càstig més sever, es recuperaran o almenys això espero. I també espero que el govern actual no ens defraudi, sobretot amb els aspectes que a mi m'afecten més directament, com la pagesia, la llei de la dependència, els bons, l'associacionisme, ...

23.11.10

vilaweb

segona xerrada!


Ja em realitzat la segona xerrada, aquest cop la afluència de públic ha  estat més notòria i això agrada més. Ja s'ha acabat i em sembla que la decisió ja està presa, no crec que torni a parlar amb públic, almenys de moment! Avui ha sortit publicat el meu discurs al vilaweb i m'agrada com queda, és a dir escrit em queda bé, en canvi parlat per la força que hauria de tenir ... en fi, que ho pensaré!

17.11.10

la historieta ...











 El Joan Pere, ens va dur una historieta que passen als EE.UU.
on ensenyen quins són els primers símptomes del ictus, i així
poder actuar de forma ràpida.
Eren divertits i imaginatius ...





primer xerrada per la Marató de TV3


Tinc la sensació que tant esforç no va valer la pena, i sobretot si penso que aquest dissabte em de tornar-hi. Però be, ho farem perquè no es pot dir que no, tres dies abans ... Hi posaré ganes com sempre, entusiasme, ... la veritat es que em fa certa il·lusió perquè hi tindré a dos persones que conec, i això sempre es més ratificant. No tinc confiança amb l'assistència de públic però no passa res, ja hi ha una decisió pressa!

6.11.10

activitats Marató TV3 2010


S’aproxima el fred, això significa que s’apropen les festes de Nadal, les compres, les reunions en família, ... i també com cada any la Marató de TV3. Aquest any la Marató tracta sobre lesions medul·lars i dany cerebral adquirit, qui no coneix algú que va en cadira de rodes? O una lesió cerebral li ha deixat danys difícilment irreversibles? O aquella història que ens va fer posar els ulls tristos de les conseqüències que ha sofert? Seria difícil trobar algú que ens digués que no a aquesta sèrie de preguntes.
En aquesta edició, ens em agrupat un grup de persones amb l’objectiu de mobilitzar i sensibilitzar la població de Golmés. Aquests són els dos principals objectius que ens plantegem, primer i seguint les línees de la Marató de tv3, recollir diners per a la investigació d’aquestes malalties. I segon, informants una miqueta més sobre elles.
Per aquests motius, em pensat organitzar diverses activitats, en podreu trobar dirigides a divertir-nos, passar una bona estona, gaudir mirant els nens i nenes d’aquest poble, ... Això es durà a terme a partir d’una desfilada de roba infantil que realitzaran els nens i nenes  del col·legi Francesc Arenes de Golmés, desfilant la roba de moltes botigues de Mollerussa que ens col·laboren en aquesta bona causa. També, ens ho passarem molt bé amb un concert de rock, on grans i joves ballarem i cantarem fins que les cordes vocals ens ho permetin.
En un altre bloc de les activitats que realitzarem, estan més dirigides a conscienciar, informar, emocionar-nos, escoltar i comprendre, deixar parlar el silenci, aprendre una mica amb les històries que ens explicaran professionals del tema i afectats per aquestes malalties.
Només ens queda demanar-vos que sigueu còmplices en totes aquestes activitats, que acompanyem a aquells que un dia es van sentir sols i sobretot, que siguem SOLIDARIS en aquests temps difícils que estem vivint, perquè amb el nostre granet de sorra podrem fer possible la investigació per aquestes malalties!

Moltes gràcies i us esperem

passat i present

Avui fa un any de la presentació del calendari, ja fa un any d'aquell dia en que els nervis podien més que jo, de que m'havia passat tota la tarda de divendres assajant amb la Sílvia el discurs, de que el meu afonisme podia més que jo, de la por de com aniria tot plegat ... de tot això ja fa un any!
Va anar perfecte, més be impossible, tot i que tot sempre es pot millorar. No ho oblidaré mai, perquè hi éreu tots, tots els que havíeu de ser-hi!
Però això ja ha passat, ara estem endinsats en un altre projecte igual de maco. Igual que l'anterior tampoc l'oblidaré. Com oblidar les estones amb l'Antonieta? les "persecucions" pel carrer? els problemes sorgits? les estones de riure? l'amistat? ... per tot això està valent la pena. Igual que l'any passat, també hi ha les pors de com anirà, però sense aquestes pors res seria igual, sense les pors voldria dir que l'interès per fer-ho es nul. També se que hi sereu tots, com sempre! sempre hi sou i per això sóc com sóc i faig el que faig!