17.9.10

"Tres dies de camí"

Aquest és l'últim llibre que he llegit, i és un llibre que t'enganxa. Explica tota una sèrie de vivències de diversos personatges, entrellaçats entre si. Històries personals, de guerra, de llinatges, d'amor i passió, però sobretot d'amistat i de supervivència i lluita davant les dificultats que suposa una guerra.
També, remarca el trastorn que una guerra pot fer, com afecta a un individu, i com aquest pot embogir.
Un llibre que no el deixes fins al final, i quan s'acaba penses que podia haver durat una mica més.

3.9.10

moments

Aquests dies estan essent rars, per definir-ho d'alguna manera. La veritat es que no puc explicar-te que és el que em passa, només se que no em trobo bé, ho pateixo i ho noto.
Primer va ser el dolor fort, intens, insuportable, costa tant d'explicar i sobretot de viure'l ... crec que és el primer cop que fins i tot les carícies em feien mal!
Després han estat un seguit d'accions difícils de definir, només que no et fan estar bé i l'angoixa de no saber que passa. Aquest és un dels temors, a més que em fan pensar en quin serà el meu envelliment, com pot ser, si tot això hi te relació ...
Sempre ens fa por tot allò desconegut i en aquest cas, es pot considerar que el meu cas ho és molt més ...
Espero que aviat tot això se'm passi, espero que quedi en un no res, ... això si, intento viure el dia a dia en el seu moment, gaudint de totes aquelles coses que em venen de gust fer i amb la gent que m'envolta!!

com una novel·la negra

La vida sempre sorprèn, i quan menys t'ho esperes algo fa canviar allò que pensaves o reafirma el que havies descobert.
Ha estat complicat, en un moment determinat has de prendre una decisió, i ho fas! Mogut per l'interès econòmic, per la continuïtat, pel futur, per no perdre allò que fa tant de temps que hi estàs dedicant temps, ben bé no se per quin motiu desideixes continuar i insitir als altres per a que ho facin. Primer, ves que els altres no ho tenen clar, i tot i això continues amb la teva postura inicial, fins que finalment segueixen el que tu creus ha estat un bon consell!
I de cop i volta entres en una novel·la negra que et costa assimilar. Es fan present un seguit de preguntes sense resposta. Van passant els dies i la trama es més i més gran, fins al punt que no veus on pot tenir el seu final.
Les persones no són el mateix, aquell qui tu confiaves i respectaves no saps qui és, aquell qui creus et donarà suport i t'entendrà et fa retrets, i només penses que està passant i quin serà el final d'aquest tràiler.
A més, comencen a haver-hi els propis retrets, és inevitable pensar en que si fos per la pròpia insistència no seriem uns personatges centrals de la novel·la. En cap moment hi ha hagut cap comentari envers aquesta decisió, tot el contrari, crec que tothom pensa ha estat el millor, però és inevitable pensar que no era necessari estar en aquests embolics, però també, i pot semblar una mica contradictori és totalment necessari lluitar per allò que un creu!!!