26.2.10

jornada sobre "xarxes socials, present i futur"

barreres més mentals que físiques ...

L'altre dia, fent el cafè, també va succeir una cosa que ja no hauria de passar, i que segur que molts dels nostres esforços van dirigits per a que això disminueixi ...
Vam entrar en un bar a fer un cafè, jo i un altre noi (amb cadira de rodes, element que s'ha d'explicar per a entendre el fet), vam demanar un cafè i tallat, ho va dur, i anava a posar el sucre al meu cafè!
Vaig dir que no prenc sucre, però l'home va insistir en dir si necessitava alguna cosa ... com ja saps, a mi aquests fets em tallen, em limiten en la meva capacitat de reacció, però la veritat es que em va fer  sentir molt incòmoda, i estic segur que al meu acompanyant també!
Perquè la qüestió està en, hauria reaccionat igual si la persona que m'acompanyava hagués estat en David, la meva germana, la Sílvia, etc etc ... a vegades penso que el fet d'anar en cadira em deu incapacitar a demanar ajut.
Però bé, ahir explicant aquest fet em van dir, que a vegades no es sap com reaccionar. Potser si, i també es veritat que jo no em tallo ni un pel, perquè si ho fes la única que hi perdria seria jo!
També, es veritat i potser una mica contradictori, que al sopar que vaig avui, vaig dir que comentessin el fet de l'accessibilitat, i això ja pot fer que jo mateixa em marqui barreres, però també ho faig pel propi egoisme de no "montar el numeret" de no saber per on t'han de fer passar, o moure totes les cadires ...

24.2.10

petita reflexió de la reflexió

Avui he fet un exercici d'aquells que hauríem de fer més sovint, escriure tot allò interessant d'una conversa amb una finalitat determinada! no us enganyaré, jo pretenia gravar-ho per després tranquil·lament poder aprofitar allò més interessant per al treball, però al no poder-ho fer he hagut d'exercitar la meva memòria, una mica atrofiada ja i recordar-ho i plasmar-ho!
Al anar-ho recordant, també he pensat en altres temes que han anat sorgit i no tan directament relacionat amb el tema que tractava, i no se si hi estarà d'acord però crec que en el fons sempre acabavem dient el mateix.
Un dels punts centrals, capacitat o discapacitat, jo realment crec que no em molesten les etiquetes, potser perquè visc en una societat que no fa altra cosa que posar etiquetes, però realment em pregunto, tenir capacitats no es ja etiquetar? no tinc la capacitat de pujar escales, ni de vestir-me sola, ni de ser un as en l'informàtica (això ho sap molt be algú :) ), i moltes altres coses, però si que en tinc per moltes altres. Només que a primera vista, i també vivim en una societat que "el primera vista" es molt important, destaca algunes capacitat que no tinc per damunt de les que tinc ... però be, a vegades penso que ens perdem en les formes o manera de dir les coses ... lingüística!
Tot i això, la nostra forma de ser tant ens la marca allò que tenim com el que no tenim, probablement estem d'acord que no hauria de ser així, que ens hauríem de formar amb les qualitats, però realment m'ha creat inseguretat algunes capacitats que no tinc! i alguna etiqueta que duc penjada sense demanar-me permís.
bé, això només és una petita reflexió de moltes coses que he anat pensant a mesura que escrivia ...
ah!!!!!! enamorada del calendari perquè he dit que m'absorbia, ... frase que passarà a la meva memòria ... ostras i he pensat en una cosa, no crec que cap altra cosa mai m'hagi absorbit tant, potser seria per pensar ... tot i que ja et dic que no faré perquè podria prendre mal!

17.2.10

velles glòries!

Fa uns quants dies que vaig anar al concert del Pep Sala, no l'havia vist mai en directe ni tampoc quan pertanyia al grup de SAU! Em feia una il·lusió especial, potser perquè, en certa manera era retornar a l'adolescència recordar tota aquella sèrie de cançons que tant havíem cantat! Tot i això, també m'agrada el Pep, els seus discos i lletres i per tant, vaig seguir tot el ritual necessari per assistir a un concert, escoltar el disc, saber les cançons, possar entusiasme, preparar la càmera de fotos, ...
I allí estàvem a l'hora puntual, disposada a disfrutar del que m'oferís, i s'ha de dir que quan un artista t'agrada es necessari poca cosa per a satisfer-te! No diré que em va defraudar, però ...
la paraula seria que ... n'esperava més!
Durant la primera part del concert, el sonido estava fatal! es sentien xiulets que ves a saber d'on venien, després la cosa va millorar, però tampoc va acabant sent gaire bo. Després el cantant li va costar donar tot d'ell mateix, no va ser fins també, després de més de mig concert que va començar a animar-se ... tot i això, es pot dir que feia unes coses una mica extravagant, per dir-ho d'alguna manera! Ah! i sense anomenar el fet de menjar xiclet mentre cantava, no se si considerar-ho molt normal!
Però be, que com tenia ganes de disfrutar d'aquell concert, ho vaig fer ...
i m'ho vaig passar de conya!

15.2.10

esport i ideologia

Ahir va succeir un d'aquests fets que et fa pensar que encara no vivim un en país normal. Estàvem mirant el partit Barça-Atletico, i la meva germana anava celebrant els gols del seu equip, doncs dos persones del bar, li van dir si era madridista, merengue, i més coses!
Darrera nostre hi havia dois nois que també feien comentaris de caire futbolístic, que van disminuir al sentir els comentaris d'aquests dos "senyors", i permetem que utilitzi les dos cometes ... Suposo que van disminuir-ho perquè no volien que els seus comentaris fossin considerats com el dels altres personatges. També una dona que se n'anava, li va dir que no li agradava el futbol però que esperava guanyes l'atletico només pels comentaris que havien fet.
Em varen venir diverses preguntes al cap, que cadascú no pot ser de l'equip que vulgui? pel fet de ser de qualsevol equip d'Espanya es sinònim de ser fatxa??? ...
També, va ser curiós el fet que les persones que ho van dir parlaven castellà ... però bé, s'ha de respectar la llibertat d'expressió diuen! encara que aquests que ho diuen són els primers a no respectar-la.
Vivim en un país força immadur, i aquests petits detalls ho reflexen, i també en un país que es guia massa pel futbol, quan hi ha problemes més seriosos!