27.1.10

aquests dies ...

Poder accedir al bus del Barça, et fa pensar que amb diners tot es pot!
Jo hi anava convençuda, que no podria veure les copes, per tant, noves acompanyava la meva germana a que fes les fotografies. A l'arriba allí, i després de l'intent de col·lar-nos, ja que consideràvem que no era necessari esperar-nos si no podia veure-les, em van dir: "per la porta de darrera" ...
El meu pensament va ser, que tenien la intenció de pujar-me a plom, i jo només volia una foto ... va resultar que no, que baixava un elevador i accedies al bus.
Va ser una grata sorpresa, es que clar, estem acostumats a no poder accedir a la meitat d'aquestes coses, cosa que no hauria de ser així!!!
La pregunta està en, un bus de la Generalitat que te l'obligació de facilitat l'accessibilitat hauria estat accessible? com es que normalment l'entitat privada sempre s'adelanta en aquests fets ...
No tinc resposta, només se que vaig poder veure les copes del Barça i fer enfadar a la meva germana!

I aquests dies, també, he tingut la meva primera reunió d'una junta de govern, bé, fa gràcia dir-ho, perquè no! també es veritat que considero que m'he despertat una mica tard, però be com diu una altra frase feta, "val més tard que mai".
Tal i com em pensava, es pot considerar força polític, però allí estem, i de moment tinc ganes de no estancar-me, crec que si en aquest moment fossin les eleccions proposaria per un dels càrrecs que diuen quedaran vacants ... però clar, això serà d'aquí uns anys i d'aquí a llavors, qui sap que passarà o que faré!
Em van quedar coses per dir, però tampoc es tractar del primer dia trobar-ho força malament, no? bé, trobar-ho malament no serien les paraules, sinó objeccions a determinats aspectes. La qüestió està, en que algo vull fer, també es veritat que no tinc definit el que, i que no hi ha cap presa ... de moment, tindré una altra experiència nova, estar en una taula rodona, i crec que després d'haver superat parlar al meu poble, això serà bufar i fer ampolles.

I de moment, endinsar-me en el treball que sinó no sortirà com vull!!

petita reflexió

Es veritat el que diu aquella frase feta, "que no hi ha mal que 100 anys duri". Aquells dies de baixon ja han passat, tot i que, tot s'ha de dir que aquest cop m'ha durat més del meu habitual ... imagina't com soc de previsible que fins i tot els baixons tinc planificats.
Però bé, ara ja està, fins la pròxima, es clar!
Probablement que el fet de ficar-se en coses, fer activitats i plantejar-se un futur, ajuda a que el desànim desaparegui ... qui sap!

20.1.10

un dia més ...

Avui tocava anar al metge, una visita més, rutinària, i ha estat així. Però, no se perquè sempre tinc aquella sensació que mai acaba de ser normal!
No se ben bé com definir-ho, m'he donat comte que l'edat ja te un pes important en allò que pot succeir. No et pensis que ha passat res especial, però cada vegada surten nous temes que poden ser desconeguts ... i per tant, em fa plantejar que continua fent-me por allò desconegut, el futur, bé, ja no tant el futur sinó les condicions amb que puc arribar a aquest futur.
Se que tots aquests pensaments demà ja s'hauran esvaït, però avui em sento com si hagués perdut la partida i no tinc més ganes de jugar, i molt menys a aquest joc!

18.1.10

"el pacto"

Ahir llegint el diari vaig veure que deien que telecinco emetria el desenllaç de "el pacto" tot i les crítiques sorgides. Escric això sense haver vist aquesta minisèrie, només he vist els talls que ficaven a les publicitats i els últims 10 minuts d'ahir ...
Fet aquest apunt, crítiques sorgides per les associacions de mares i pares?? ja hi som, entrant en un terreny molt delicat. Però la pregunta està en, no estem protegint massa els nostres nens i adolescents?
Pel que en se, està basada en un fet real que va succeir a no se quin estat dels EE.UU., on és el problema?
Potser ens de plantejar que enlloc de prohibir tant, ensenyem a qüestionar-nos allò que la televisió ens ofereix. A aquella hora que ho emetien, els nois i noies no han d'estar sols a casa mirant la televisió, per tant, els pares poden realitzar els comentaris que creguin oportuns, i ja de pas saber l'opinió dels fills en aquests temes tant delicats ...
Com us he comentat, vaig veure els 10 minuts finals del desenllaç, les noies passejaven els seus nadons totes juntes, i cadascuna d'elles mirava com altres adolescents de les seves edats jugaven, reien, etc també s'agobiaven perquè ploraven els nens ... i així acabava ... Aquest final, crec jo, es aprofitable per a que els nostres joves vegin que tenir un fill no es cap joc ...
També em pregunto perquè els pares els fa tanta por que els fills tinguin accés a tota aquesta informació? si es donés una comunicació fluïda no creieu que milloraria aquesta por?
Jo crec que si, i com he dit al principi s'ha d'ensenyar a qüestionar les coses i no a prohibir.

11.1.10

fi del calendari ...

FI DEL CALENDARI ...

Com tota cosa que comença te el seu final, i el final del calendari es enormement satisfactori. Es va aconseguir recollir 3.119€, i per aquest motiu només puc que dir GRÀCIES!
GRÀCIES ...
Als que heu fet possible la seva realització, col•laborant-hi i dedicant una miqueta del vostre temps, tot i que la frase feta diu “el temps es or”, a vegades invertir-lo amb els altres és molt gratificant,
A totes les empreses que heu ajudat,
Als establiments de Golmés, Mollerussa, Cervera i persones de fora vila que van ajudar a distribuir-lo,
A aquells que m’han aproximat als mitjans de comunicació, no m’hagués imaginat que era tant divertit sortir al diari!
A qui ha intentat una entrevista amb TV3, ... si si TV3!!!!
A tots aquells que em feien comentaris agradables, us asseguro que en algun moment eren de molt agrair!
A tots aquells que l’heu comprat, i a més a més, ho heu dit als vostres familiars i amics perquè el compressin,
A la família i amics per la paciència que van tenir tots els mesos,
A les associacions, grups i persones diverses que surten a les diverses fotografies,
A la fotògrafa, per acceptar de fer-ho i perquè ara ja he aprés que fer una fotografia no només es posar-s’he davant una càmera,
A les membres de l’Ajuntament que van participar a elaborar la presentació, va ser un dia que sempre recordaré,
A tots vosaltres moltes gràcies!

En la majoria de casos quan es decideix fer alguna cosa ve donat per alguna implicació personal que et fa decidir a implicar-te i moure’t per aconseguir algun objectiu determinat. En aquest cas, l’objectiu principal era aconseguir recollir molts diners, objectiu que varem aconseguir. Però, no solsament es tractava de recollir diners també, i seguint la tònica de la Marató hi havia el fet d’una divulgació i cert grau de demostració que quan un pretén una cosa la pot aconseguir.
A més, us he de confessar que amb aquesta Marató he descobert que la meva malaltia és una malaltia minoritària. Tal i com vaig anomenar el dia de la presentació del calendari, totes elles tenen unes característiques comunes, una d’elles és el nombre d’afectats, i es en aquest punt on jo creia tenia més afectats que el considerat com a minoritari. Però, uns dies abans del dia de la Marató de tv3 van fer un reportatge sobre un nedador que la patia i també el mateix dia una nena, la Patrícia, en va ser la protagonista.
Realment, no se explicar-vos el perquè, però, veure aquella nena va donar més sentit a tota la feina feta i diners recollits, i vaig pensar que encara tenia més sentit haver dut a terme el calendari!