28.10.10

família

La setmana passada vam tenir una celebració familiar, a vegades és d'aquelles coses que poden fer-se feixugues, però en aquest cas és d'aquelles coses que venen de gust fer.
En certa mesura, hi havia un punt d'enveja, una part de la família són nombrosos, ben avinguts, animats, divertits, bona gent ... en canvi, la nostra banda és diferent! no es pot dir que no estem avinguts però ... com es no hi havia cap fotografia d'ells quan eren petits? que es sent quan veus que no formes part?

Moltes vegades tenim la por a que faríem sense la família ... tot i que es un tema apart a mi m'està succeint. Els sentiments són contradictoris, per una bada estic contenta de que la meva germana hagi trobat "el seu amor" (bé es una forma de dir, perquè això mai es sap), però per l'altra em fa por, em deixarà de banda? ja no farem res amb ella? com canvia la situació? ... totes aquestes preguntes simplement són pors a la sol·litud.
A més en aquest moment, un pressentiment, una sensació, alguna cosa, que tampoc ser  definir em fa pensar que el meu cos està gran, i per tant tot plegat em fa sentir inseguretat ...
Però la qüestió familiar no s'acaba aquí ... els adults no es parlen, ja fa molt que la cosa dura, i a mi m'afecta, clar que m'afecta ... primer perquè crec que no es just després dels sacrificis i esforç físics que ha fet, i segon perquè no se que fer, deixo la cosa com si res? o dic alguna cosa? però és millor no posar-se entre els adults, no? ...
m'agobio, m'angoixo, ...
la veritat es que hi ha dies que només tinc ganes de plorar i de posar punt i final! ... sort en tinc d'algunes persones ....

No hay comentarios: