17.2.10

velles glòries!

Fa uns quants dies que vaig anar al concert del Pep Sala, no l'havia vist mai en directe ni tampoc quan pertanyia al grup de SAU! Em feia una il·lusió especial, potser perquè, en certa manera era retornar a l'adolescència recordar tota aquella sèrie de cançons que tant havíem cantat! Tot i això, també m'agrada el Pep, els seus discos i lletres i per tant, vaig seguir tot el ritual necessari per assistir a un concert, escoltar el disc, saber les cançons, possar entusiasme, preparar la càmera de fotos, ...
I allí estàvem a l'hora puntual, disposada a disfrutar del que m'oferís, i s'ha de dir que quan un artista t'agrada es necessari poca cosa per a satisfer-te! No diré que em va defraudar, però ...
la paraula seria que ... n'esperava més!
Durant la primera part del concert, el sonido estava fatal! es sentien xiulets que ves a saber d'on venien, després la cosa va millorar, però tampoc va acabant sent gaire bo. Després el cantant li va costar donar tot d'ell mateix, no va ser fins també, després de més de mig concert que va començar a animar-se ... tot i això, es pot dir que feia unes coses una mica extravagant, per dir-ho d'alguna manera! Ah! i sense anomenar el fet de menjar xiclet mentre cantava, no se si considerar-ho molt normal!
Però be, que com tenia ganes de disfrutar d'aquell concert, ho vaig fer ...
i m'ho vaig passar de conya!

No hay comentarios: