24.2.10

petita reflexió de la reflexió

Avui he fet un exercici d'aquells que hauríem de fer més sovint, escriure tot allò interessant d'una conversa amb una finalitat determinada! no us enganyaré, jo pretenia gravar-ho per després tranquil·lament poder aprofitar allò més interessant per al treball, però al no poder-ho fer he hagut d'exercitar la meva memòria, una mica atrofiada ja i recordar-ho i plasmar-ho!
Al anar-ho recordant, també he pensat en altres temes que han anat sorgit i no tan directament relacionat amb el tema que tractava, i no se si hi estarà d'acord però crec que en el fons sempre acabavem dient el mateix.
Un dels punts centrals, capacitat o discapacitat, jo realment crec que no em molesten les etiquetes, potser perquè visc en una societat que no fa altra cosa que posar etiquetes, però realment em pregunto, tenir capacitats no es ja etiquetar? no tinc la capacitat de pujar escales, ni de vestir-me sola, ni de ser un as en l'informàtica (això ho sap molt be algú :) ), i moltes altres coses, però si que en tinc per moltes altres. Només que a primera vista, i també vivim en una societat que "el primera vista" es molt important, destaca algunes capacitat que no tinc per damunt de les que tinc ... però be, a vegades penso que ens perdem en les formes o manera de dir les coses ... lingüística!
Tot i això, la nostra forma de ser tant ens la marca allò que tenim com el que no tenim, probablement estem d'acord que no hauria de ser així, que ens hauríem de formar amb les qualitats, però realment m'ha creat inseguretat algunes capacitats que no tinc! i alguna etiqueta que duc penjada sense demanar-me permís.
bé, això només és una petita reflexió de moltes coses que he anat pensant a mesura que escrivia ...
ah!!!!!! enamorada del calendari perquè he dit que m'absorbia, ... frase que passarà a la meva memòria ... ostras i he pensat en una cosa, no crec que cap altra cosa mai m'hagi absorbit tant, potser seria per pensar ... tot i que ja et dic que no faré perquè podria prendre mal!

1 comentario:

Carme dijo...

Jo penso que TOTS tenim capacitats i limitacions. Si bé és cert que algunes tenen etiqueta, de vegades les que no tenen etiqueta són encara més limitadores, perquè no ens les reconeixem, i de vegades actuen de manera inconscient. L'important és explotar al màxim les nostres qualitats, que tots en tenim, si bé poden ser diferents, perquè la diferència és el que ens caracteritza com a persones, i per altra banda reconèixer les nostres limitacions per minimitzar-les, o solucionar-les quan sigui possible. Per exemple, avisant a les persones que volen comptar amb nosaltres per un sopar de que tinguin en compte que escullin un restaurant sense barreres arquitectòniques si anem amb cadira de rodes, lluny de posar-nos barreres, és una manera de superar-les, perquè podria ser que l'altra persona ho hagués passat per alt, ja que no és una de les seves limitacions, sense cap mala intenció ni fala de consideració. Pensar d'una altra manera, potser per inseguretat o por, són exemples de barreres que ens creem nosaltres. Així doncs, endavant amb les nostres capacitats i limitacions, amb optimisme i valentia!!!