20.1.10

un dia més ...

Avui tocava anar al metge, una visita més, rutinària, i ha estat així. Però, no se perquè sempre tinc aquella sensació que mai acaba de ser normal!
No se ben bé com definir-ho, m'he donat comte que l'edat ja te un pes important en allò que pot succeir. No et pensis que ha passat res especial, però cada vegada surten nous temes que poden ser desconeguts ... i per tant, em fa plantejar que continua fent-me por allò desconegut, el futur, bé, ja no tant el futur sinó les condicions amb que puc arribar a aquest futur.
Se que tots aquests pensaments demà ja s'hauran esvaït, però avui em sento com si hagués perdut la partida i no tinc més ganes de jugar, i molt menys a aquest joc!

2 comentarios:

Carme dijo...

Ànims Laura!!! Tu ets única i especial en tots els sentits. I pensa que en aquesta vida TOTS tenim moments baixos i vivim moments d'incertesa, i més en aquesta societat tant canviant, molt evolucionada tecnològicament però poc en molts aspectes com pel que fa als valors importants. Però val la pena viure-la i gaudir de tots els moments que puguem tenir de felicitat, i no perdis de vista les coses que són importants, i tot el que ens aportes a tots els que t'estimem. I en les coses que no et facin feliç, no val la pena que gastis ni un minut de la teva vida: "porque tu lo vales!!!".

allò que no es pot dir dijo...

Gràcies Carme, ... ets un encant!
a vegades hi ha moments que et desanimes, per sort per mi, se'm passa força aviat ...