27.12.10

dissabte 18 de desembre: "la rebequeria"

Que és una rebequeria? La podríem definir com la situació en que nens petits s'enfaden quan no han aconseguit allò que volien o pretenen cridar l'atenció, quan han aconseguit allò que volien ja deixen de fer la rebequeria. Això, que tots n'hem viscut en nens i també n'hem protagonitzat, és un bon resum del que va succeir aquell dissabte. La principal diferència va ser que la protagonista, no era una nena petita sinó una noia ja gran!!
Aquell dissabte, totes estàvem amb  les nostres tasques, les nostres feina, i tot d'un plegat algú ja no hi era ... la veritat sigui dita, no em vaig assabentar que no hi era, prouta feina teníem!
Diumenge, al matí, tenia que treballar ... abans de començar vaig mirar el correu i en vaig poder llegir un que transcrivia un mail d'aquesta persona, dient que es desvinculava del projecte i que no faria la feina que havia dit ... la sorpresa va ser gran, que havia passat? perquè d'aquell canvi? ... Jo inclús, vaig preguntar-li a la meva germana si el seu noi havia parlat amb ella i dit alguna inoportuna, que coneixen a la protagonista tampoc seria molt estrany que això hagués succeït ... però no va ser així, cap comentari!!
I vàrem donar voltes, fins que ella mateix va explicar que no es va sentir bé, quan es va anomenar a un noi per la feina feta des de la seva empresa, i se'n va anar, així ... plegant trastets i adéu siau!!! ...
Doncs a mi aquesta rebequeria m'ha molestat, i molt, i més encara quan després de passar-me una tarda fent feina que ella havia d'haver fet, va i escolleixen regalar una fotografia seva, tot perquè no s'enfadi més.
És a dir, ja ho sabeu, sempre guanya les rebequeries per damunt de la feina feta ... però jo continuaré fent feina!!

23.12.10

el "bo i millor" de la organització de les activitats per la Marató

dissabte 18 de desembre

Encara no havia tingut temps d'escriure res sobre dissabte ... realment va ser un dia que donarà per diverses post, ja que hi ha coses separades a tractar i que alguna d'elles en podria aigualir d'altres, i per tant, cada cosa amb cada cosa, només faltaria!!!
Va ser un dia fantàstic, no t'enganyaré ple de nervis i de cansament! Ja vam començar al matí amb el entrenaments i acabar d'enllestir totes les coses, i després ben aviat torna cap al Casal!
També vaig coneixer el Lisard, i com no podria ser d'altra manera, el vaig fer treballar, es que qui em coneix sap que mano i mano, també vaig saltar-me les oficialitats en les presentacions, sóc així! o es que encara no ho saps amb tot el temps que fa que em coneixes??
Va arribar l'hora, i l'expectació de la rebuda que tindríem va començar, es pot dir que no vam arrasar! tampoc es cap novetat, sabem amb quin poble estem i com reaccionen, però estem contents, tot l'esforç realitzat a valgut la pena i segur que tots ho tornaríem a fer.
Els nens, la desfilada, la música, la Raquel, ... tot va sortir de meravella, fins i tot l'Èlia que sempre plorava no va plorar, i va desfilar com tota una senyoreta, i l'Oleguer no es va ficar el dit a la boca, que es pot demanar més?
... Però com que tot no pot ser així de bonic, hi ha hagut la cirereta negra, però és un altre post, com també serà un altre post la declaració de la meva jubilació ...

30.11.10

un altre cop ...

Avui porto tot el dia amb mal de cama.
La vermelló, crosteta o diguem-li com vulguem m'ha fet mal tot el dia, comença a ser com si tingués vida pròpia, no para de bategar. Sé el que és, una altra llaga (paraula maleïda) i a la cama bona.
Com més la noto, més mal em fa i com més mal més la noto, i més batega. Ja no sé si és l'espant que duc o realment el dolor que em fa, que no puc deixar-hi de pensar.
Tinc por, un altre cop no!

després del 28-N

Diumenge van ser les eleccions, no se per quin motiu aquest any m'he interessat pels debats, entrevistes, tertúlies, ... estava bastant informada de que deien, les campanyes, les contracampanyes, en fi, els moviments. També, tenia clar que faria el que es considera "un vot útil", tot i que ara, ja després del 28-N si m'hagués imaginat el resultat hauria votat a un altre.
Doncs, això per promoure un canvi, i tot i que solament fos un vot havia decidit votar a CiU, sobretot amb aquella por de "no fos el cas que els altres sumin", amenaça que també havia fet a la meva germana, però ella com es  evident no em va fer cas.
Quan van començar el recompte estava a Mollerussa, i va ser increïble l'espant que vam tenir, David i jo, al veure que PxC començava amb 3 diputats, com podia ser? acabaria així la cosa? i el més important, que ens  està passant en aquesta societat? sí, ho sé, cada vegada més tot el que està passant es culpabilitza als immigrants, però d'aquí a acceptar el discurs xenòfoba hi ha molt camí pel mig. També, ens vam esperançar (i parlo amb plural) quan els sondejos indicaven 0 o 1 diputat a Reagrupament. aquesta era la meva alternativa si no m'hagués entussedit en que era necessari un vot útil.
Al final no van aconseguir-ho, i Reagrupament no ha aconseguit cap diputat, tot el contrari de l'amic Laporta, que inexplicablement seran 4 al parlament ... no m'ho explico! Per sort, l'ensurt que vam tenir amb PxC al principi, només es va quedar amb això, un ensurt! Tot i que, continuo pensant que alguna cosa està passant i que tant polítics com tècnics que treballen el dia a dia, es parin a pensar que està succeint i el més important que es pot fer produir un canvi en els catalans i també als immigrants.
Al final, CiU va arrasar, i els socis del tripartit van patir una derrota extremadament dura, sobretot ERC la qual també li tinc certa simpatia. Imagino que després d'un avís quan no actues bé, la següent fase ja es un càstig més sever, es recuperaran o almenys això espero. I també espero que el govern actual no ens defraudi, sobretot amb els aspectes que a mi m'afecten més directament, com la pagesia, la llei de la dependència, els bons, l'associacionisme, ...

23.11.10

vilaweb

segona xerrada!


Ja em realitzat la segona xerrada, aquest cop la afluència de públic ha  estat més notòria i això agrada més. Ja s'ha acabat i em sembla que la decisió ja està presa, no crec que torni a parlar amb públic, almenys de moment! Avui ha sortit publicat el meu discurs al vilaweb i m'agrada com queda, és a dir escrit em queda bé, en canvi parlat per la força que hauria de tenir ... en fi, que ho pensaré!

17.11.10

la historieta ...











 El Joan Pere, ens va dur una historieta que passen als EE.UU.
on ensenyen quins són els primers símptomes del ictus, i així
poder actuar de forma ràpida.
Eren divertits i imaginatius ...





primer xerrada per la Marató de TV3


Tinc la sensació que tant esforç no va valer la pena, i sobretot si penso que aquest dissabte em de tornar-hi. Però be, ho farem perquè no es pot dir que no, tres dies abans ... Hi posaré ganes com sempre, entusiasme, ... la veritat es que em fa certa il·lusió perquè hi tindré a dos persones que conec, i això sempre es més ratificant. No tinc confiança amb l'assistència de públic però no passa res, ja hi ha una decisió pressa!

6.11.10

activitats Marató TV3 2010


S’aproxima el fred, això significa que s’apropen les festes de Nadal, les compres, les reunions en família, ... i també com cada any la Marató de TV3. Aquest any la Marató tracta sobre lesions medul·lars i dany cerebral adquirit, qui no coneix algú que va en cadira de rodes? O una lesió cerebral li ha deixat danys difícilment irreversibles? O aquella història que ens va fer posar els ulls tristos de les conseqüències que ha sofert? Seria difícil trobar algú que ens digués que no a aquesta sèrie de preguntes.
En aquesta edició, ens em agrupat un grup de persones amb l’objectiu de mobilitzar i sensibilitzar la població de Golmés. Aquests són els dos principals objectius que ens plantegem, primer i seguint les línees de la Marató de tv3, recollir diners per a la investigació d’aquestes malalties. I segon, informants una miqueta més sobre elles.
Per aquests motius, em pensat organitzar diverses activitats, en podreu trobar dirigides a divertir-nos, passar una bona estona, gaudir mirant els nens i nenes d’aquest poble, ... Això es durà a terme a partir d’una desfilada de roba infantil que realitzaran els nens i nenes  del col·legi Francesc Arenes de Golmés, desfilant la roba de moltes botigues de Mollerussa que ens col·laboren en aquesta bona causa. També, ens ho passarem molt bé amb un concert de rock, on grans i joves ballarem i cantarem fins que les cordes vocals ens ho permetin.
En un altre bloc de les activitats que realitzarem, estan més dirigides a conscienciar, informar, emocionar-nos, escoltar i comprendre, deixar parlar el silenci, aprendre una mica amb les històries que ens explicaran professionals del tema i afectats per aquestes malalties.
Només ens queda demanar-vos que sigueu còmplices en totes aquestes activitats, que acompanyem a aquells que un dia es van sentir sols i sobretot, que siguem SOLIDARIS en aquests temps difícils que estem vivint, perquè amb el nostre granet de sorra podrem fer possible la investigació per aquestes malalties!

Moltes gràcies i us esperem

passat i present

Avui fa un any de la presentació del calendari, ja fa un any d'aquell dia en que els nervis podien més que jo, de que m'havia passat tota la tarda de divendres assajant amb la Sílvia el discurs, de que el meu afonisme podia més que jo, de la por de com aniria tot plegat ... de tot això ja fa un any!
Va anar perfecte, més be impossible, tot i que tot sempre es pot millorar. No ho oblidaré mai, perquè hi éreu tots, tots els que havíeu de ser-hi!
Però això ja ha passat, ara estem endinsats en un altre projecte igual de maco. Igual que l'anterior tampoc l'oblidaré. Com oblidar les estones amb l'Antonieta? les "persecucions" pel carrer? els problemes sorgits? les estones de riure? l'amistat? ... per tot això està valent la pena. Igual que l'any passat, també hi ha les pors de com anirà, però sense aquestes pors res seria igual, sense les pors voldria dir que l'interès per fer-ho es nul. També se que hi sereu tots, com sempre! sempre hi sou i per això sóc com sóc i faig el que faig!

28.10.10

família

La setmana passada vam tenir una celebració familiar, a vegades és d'aquelles coses que poden fer-se feixugues, però en aquest cas és d'aquelles coses que venen de gust fer.
En certa mesura, hi havia un punt d'enveja, una part de la família són nombrosos, ben avinguts, animats, divertits, bona gent ... en canvi, la nostra banda és diferent! no es pot dir que no estem avinguts però ... com es no hi havia cap fotografia d'ells quan eren petits? que es sent quan veus que no formes part?

Moltes vegades tenim la por a que faríem sense la família ... tot i que es un tema apart a mi m'està succeint. Els sentiments són contradictoris, per una bada estic contenta de que la meva germana hagi trobat "el seu amor" (bé es una forma de dir, perquè això mai es sap), però per l'altra em fa por, em deixarà de banda? ja no farem res amb ella? com canvia la situació? ... totes aquestes preguntes simplement són pors a la sol·litud.
A més en aquest moment, un pressentiment, una sensació, alguna cosa, que tampoc ser  definir em fa pensar que el meu cos està gran, i per tant tot plegat em fa sentir inseguretat ...
Però la qüestió familiar no s'acaba aquí ... els adults no es parlen, ja fa molt que la cosa dura, i a mi m'afecta, clar que m'afecta ... primer perquè crec que no es just després dels sacrificis i esforç físics que ha fet, i segon perquè no se que fer, deixo la cosa com si res? o dic alguna cosa? però és millor no posar-se entre els adults, no? ...
m'agobio, m'angoixo, ...
la veritat es que hi ha dies que només tinc ganes de plorar i de posar punt i final! ... sort en tinc d'algunes persones ....

11.10.10

el meu record

Faig una parara en la meva feina, ...
avui se n'ha anat la MªJosé, era jove, plena de vida i amb nens que segur la necessitaran. Un cop més la vida és injusta!!!!!!
També ha nascut en Sergi, aquestes coincidències et fan pensar, avui no se si estic per posar-m'he intranscendent, crec que no puc, perquè no vull plorar. Aquestes situacions em fan por, si por, por a la mort o al patiment, no ho se, només se que si hi ha algú allà dalt i que ha fet aquesta coincidència, que sigui per un bon senyal al Sergi.
A més la mare m'ha dit que va trobar gran el Josep, i això encara m'ha entristit més. Se que la vida és així, i que no vivim per sempre, però el meu Josep, el "gran" Josep, l'home més bo que he conegut ... be, no se perquè penso això, potser perquè ha estat un dia de massa emocions!
Descansa en pau

17.9.10

"Tres dies de camí"

Aquest és l'últim llibre que he llegit, i és un llibre que t'enganxa. Explica tota una sèrie de vivències de diversos personatges, entrellaçats entre si. Històries personals, de guerra, de llinatges, d'amor i passió, però sobretot d'amistat i de supervivència i lluita davant les dificultats que suposa una guerra.
També, remarca el trastorn que una guerra pot fer, com afecta a un individu, i com aquest pot embogir.
Un llibre que no el deixes fins al final, i quan s'acaba penses que podia haver durat una mica més.

3.9.10

moments

Aquests dies estan essent rars, per definir-ho d'alguna manera. La veritat es que no puc explicar-te que és el que em passa, només se que no em trobo bé, ho pateixo i ho noto.
Primer va ser el dolor fort, intens, insuportable, costa tant d'explicar i sobretot de viure'l ... crec que és el primer cop que fins i tot les carícies em feien mal!
Després han estat un seguit d'accions difícils de definir, només que no et fan estar bé i l'angoixa de no saber que passa. Aquest és un dels temors, a més que em fan pensar en quin serà el meu envelliment, com pot ser, si tot això hi te relació ...
Sempre ens fa por tot allò desconegut i en aquest cas, es pot considerar que el meu cas ho és molt més ...
Espero que aviat tot això se'm passi, espero que quedi en un no res, ... això si, intento viure el dia a dia en el seu moment, gaudint de totes aquelles coses que em venen de gust fer i amb la gent que m'envolta!!

com una novel·la negra

La vida sempre sorprèn, i quan menys t'ho esperes algo fa canviar allò que pensaves o reafirma el que havies descobert.
Ha estat complicat, en un moment determinat has de prendre una decisió, i ho fas! Mogut per l'interès econòmic, per la continuïtat, pel futur, per no perdre allò que fa tant de temps que hi estàs dedicant temps, ben bé no se per quin motiu desideixes continuar i insitir als altres per a que ho facin. Primer, ves que els altres no ho tenen clar, i tot i això continues amb la teva postura inicial, fins que finalment segueixen el que tu creus ha estat un bon consell!
I de cop i volta entres en una novel·la negra que et costa assimilar. Es fan present un seguit de preguntes sense resposta. Van passant els dies i la trama es més i més gran, fins al punt que no veus on pot tenir el seu final.
Les persones no són el mateix, aquell qui tu confiaves i respectaves no saps qui és, aquell qui creus et donarà suport i t'entendrà et fa retrets, i només penses que està passant i quin serà el final d'aquest tràiler.
A més, comencen a haver-hi els propis retrets, és inevitable pensar en que si fos per la pròpia insistència no seriem uns personatges centrals de la novel·la. En cap moment hi ha hagut cap comentari envers aquesta decisió, tot el contrari, crec que tothom pensa ha estat el millor, però és inevitable pensar que no era necessari estar en aquests embolics, però també, i pot semblar una mica contradictori és totalment necessari lluitar per allò que un creu!!!

25.8.10

quan de temps!!!!!!!!

M'he passat l'estiu sense escriure't, i això que sempre tinc coses a explicar, tal i com diu un amic meu "tu sempre xerres molt!!"
En algun moment ho faré, recuperaré les meves explicacions, idees, pensament, somnis, ...
de moment t'ensenyo alguna foto d'aquest estiu que podria qualificar de diferent però divertit!

8.6.10

bloquejos

Està clar que si una cosa em costa, em costa!!
Estic bloquejada, saturada, en blanc ... digueu-ho com vulguis, tot significa el mateix, he posat la banya en un lloc i ves a saber com me'n sortiré. No es ni més difícil, ni fora de l'abast, ni res que no sàpiga fer, res d'això, només es tracta que faig un enfocament diferent al que els objectius diuen.
Tot i això, estic en aquell punt que ja tinc pocs dies per a fer una elecció: posar-m'hi, fer-ho i ja veure com em surt o abandonar, i em pregunto: un altre cop abandonar-ho?? no, no!
Demà serà un altre dia i alguna cosa farem

7.6.10

pensaments

Quants dies feia que no t'escrivia, i ho faig avui que tot i tenir molta feina, no se per on començar a fer-la!
Com es que quan una cosa no et motiva trobes qualsevol cosa a fer menys això? No ho sé, però si puc dir-te que avui ja no ho faré ...
Durant aquest temps que no t'he escrit, han passat moltes coses, com sempre. Últimament estic aprofitant cada moment com si fos l'últim, no se perquè, no hi ha cap motiu aparent que em faci actuar així, només crec que amb els anys aprens a valorar i viure cada petit moment.
Canviant de tema, dissabte vaig estar "a les Espanyes", i com més estic allí més orgullosa estic de ser catalana i tal com sóc. Sem fa difícil entendre determinats comentaris, un d'ells és "ahora la niña ha dejado de ser morita", i jo que em pregunto "què??????", ho faig amb un to i expressió d'ignorància i no de rebuig, i em responen "hasta que no se bautiza un niño es moro", uff així el % de "moros" (tal i com ho anomenen) augmenta i força en el nostre país. Aquest comentari em va semblar provinent d'una època que creia ja teníem superat.
Però la cosa no va quedar aquí, també s'enfaden amb un nen petit, perquè juga a posar-se pinses o gomes al cabell, no fos el cas que el nen no sortís "suficient maxo".
En fi, que he tornat al meu poble, envoltada de la gent que aparentment respecten als altres ... això si continuo sense la inspiració necessària per a fer la feina

23.3.10

les jornades de dissabte II!

La meva ponència ...
La pregunta que m'han anat fent avui ha estat, com va anar? i ben bé no sabia que contestar!!
Dir bé potser era excessiu, dir malament també! per tant, m'he quedat amb un millorable, i sobretot dient que es notava la diferència entre la meva experiència i la de resta de tertulians, tot i això, penso que ells en el seu dia també van estar al costat d'algú que tenia molt més bagatge que ells. És a dir, que si d'aquí 5 anys tingués els dubtes sobre com m'ha anat una ponència llavors si que seria preocupant però ara no tant!
Tot i això, no se ben bé que em va passar, ho portava preparadíssim, molt treballat i amb alt contingut a parlar però la posada en pràctica no va estar a l'alçada. També, es cert que assistir a les altres ponències m'ha ajudat a aprendre com ho de fer en posteriors xerrades, especialment en la forma.
Però bé, ara ja  està fet i tampoc va ser un desastre!!!! l'important es aprendre dels errors i millorar!
el pròxim post sobre la roda de premsa ...

22.3.10

les jornades de dissabte!

Procuraré realitzar diversos post sobre les jornades d'aspid ... començo avui, ja que no m'he centrat molt en la feina, cosa que si hauré de fer els pròxims dies, tinc molta feina endarrerida!!!
Començaré per la part més tècnica ...
Les jornades es pot considerar que van estar bé, es  tractava un tema d'actualitat i amb ponents que s'havien de que parlaven. Potser vaig trobar a faltar aquella part més social, aquella part que es refereix a les dificultats que cada persona pot tenir per a  tenir una línea d'adsl, o que primer s'ha de donar com a cobert altres necessitats bàsiques (només el president de MIFAS) es va referir a aquestes qüestions.
Sincerament, tots els avantatges tecnològics seran bons i ben rebuts però abans de pensar en tenir en un connexió wifi als cotxes crec que em de pensar, que tothom pugui tenir cotxe!
Tot i això, en general les jornades van resultar interessant, i em van aportar informació sobre aspectes que no tenia clars

26.2.10

jornada sobre "xarxes socials, present i futur"

barreres més mentals que físiques ...

L'altre dia, fent el cafè, també va succeir una cosa que ja no hauria de passar, i que segur que molts dels nostres esforços van dirigits per a que això disminueixi ...
Vam entrar en un bar a fer un cafè, jo i un altre noi (amb cadira de rodes, element que s'ha d'explicar per a entendre el fet), vam demanar un cafè i tallat, ho va dur, i anava a posar el sucre al meu cafè!
Vaig dir que no prenc sucre, però l'home va insistir en dir si necessitava alguna cosa ... com ja saps, a mi aquests fets em tallen, em limiten en la meva capacitat de reacció, però la veritat es que em va fer  sentir molt incòmoda, i estic segur que al meu acompanyant també!
Perquè la qüestió està en, hauria reaccionat igual si la persona que m'acompanyava hagués estat en David, la meva germana, la Sílvia, etc etc ... a vegades penso que el fet d'anar en cadira em deu incapacitar a demanar ajut.
Però bé, ahir explicant aquest fet em van dir, que a vegades no es sap com reaccionar. Potser si, i també es veritat que jo no em tallo ni un pel, perquè si ho fes la única que hi perdria seria jo!
També, es veritat i potser una mica contradictori, que al sopar que vaig avui, vaig dir que comentessin el fet de l'accessibilitat, i això ja pot fer que jo mateixa em marqui barreres, però també ho faig pel propi egoisme de no "montar el numeret" de no saber per on t'han de fer passar, o moure totes les cadires ...

24.2.10

petita reflexió de la reflexió

Avui he fet un exercici d'aquells que hauríem de fer més sovint, escriure tot allò interessant d'una conversa amb una finalitat determinada! no us enganyaré, jo pretenia gravar-ho per després tranquil·lament poder aprofitar allò més interessant per al treball, però al no poder-ho fer he hagut d'exercitar la meva memòria, una mica atrofiada ja i recordar-ho i plasmar-ho!
Al anar-ho recordant, també he pensat en altres temes que han anat sorgit i no tan directament relacionat amb el tema que tractava, i no se si hi estarà d'acord però crec que en el fons sempre acabavem dient el mateix.
Un dels punts centrals, capacitat o discapacitat, jo realment crec que no em molesten les etiquetes, potser perquè visc en una societat que no fa altra cosa que posar etiquetes, però realment em pregunto, tenir capacitats no es ja etiquetar? no tinc la capacitat de pujar escales, ni de vestir-me sola, ni de ser un as en l'informàtica (això ho sap molt be algú :) ), i moltes altres coses, però si que en tinc per moltes altres. Només que a primera vista, i també vivim en una societat que "el primera vista" es molt important, destaca algunes capacitat que no tinc per damunt de les que tinc ... però be, a vegades penso que ens perdem en les formes o manera de dir les coses ... lingüística!
Tot i això, la nostra forma de ser tant ens la marca allò que tenim com el que no tenim, probablement estem d'acord que no hauria de ser així, que ens hauríem de formar amb les qualitats, però realment m'ha creat inseguretat algunes capacitats que no tinc! i alguna etiqueta que duc penjada sense demanar-me permís.
bé, això només és una petita reflexió de moltes coses que he anat pensant a mesura que escrivia ...
ah!!!!!! enamorada del calendari perquè he dit que m'absorbia, ... frase que passarà a la meva memòria ... ostras i he pensat en una cosa, no crec que cap altra cosa mai m'hagi absorbit tant, potser seria per pensar ... tot i que ja et dic que no faré perquè podria prendre mal!

17.2.10

velles glòries!

Fa uns quants dies que vaig anar al concert del Pep Sala, no l'havia vist mai en directe ni tampoc quan pertanyia al grup de SAU! Em feia una il·lusió especial, potser perquè, en certa manera era retornar a l'adolescència recordar tota aquella sèrie de cançons que tant havíem cantat! Tot i això, també m'agrada el Pep, els seus discos i lletres i per tant, vaig seguir tot el ritual necessari per assistir a un concert, escoltar el disc, saber les cançons, possar entusiasme, preparar la càmera de fotos, ...
I allí estàvem a l'hora puntual, disposada a disfrutar del que m'oferís, i s'ha de dir que quan un artista t'agrada es necessari poca cosa per a satisfer-te! No diré que em va defraudar, però ...
la paraula seria que ... n'esperava més!
Durant la primera part del concert, el sonido estava fatal! es sentien xiulets que ves a saber d'on venien, després la cosa va millorar, però tampoc va acabant sent gaire bo. Després el cantant li va costar donar tot d'ell mateix, no va ser fins també, després de més de mig concert que va començar a animar-se ... tot i això, es pot dir que feia unes coses una mica extravagant, per dir-ho d'alguna manera! Ah! i sense anomenar el fet de menjar xiclet mentre cantava, no se si considerar-ho molt normal!
Però be, que com tenia ganes de disfrutar d'aquell concert, ho vaig fer ...
i m'ho vaig passar de conya!

15.2.10

esport i ideologia

Ahir va succeir un d'aquests fets que et fa pensar que encara no vivim un en país normal. Estàvem mirant el partit Barça-Atletico, i la meva germana anava celebrant els gols del seu equip, doncs dos persones del bar, li van dir si era madridista, merengue, i més coses!
Darrera nostre hi havia dois nois que també feien comentaris de caire futbolístic, que van disminuir al sentir els comentaris d'aquests dos "senyors", i permetem que utilitzi les dos cometes ... Suposo que van disminuir-ho perquè no volien que els seus comentaris fossin considerats com el dels altres personatges. També una dona que se n'anava, li va dir que no li agradava el futbol però que esperava guanyes l'atletico només pels comentaris que havien fet.
Em varen venir diverses preguntes al cap, que cadascú no pot ser de l'equip que vulgui? pel fet de ser de qualsevol equip d'Espanya es sinònim de ser fatxa??? ...
També, va ser curiós el fet que les persones que ho van dir parlaven castellà ... però bé, s'ha de respectar la llibertat d'expressió diuen! encara que aquests que ho diuen són els primers a no respectar-la.
Vivim en un país força immadur, i aquests petits detalls ho reflexen, i també en un país que es guia massa pel futbol, quan hi ha problemes més seriosos!

27.1.10

aquests dies ...

Poder accedir al bus del Barça, et fa pensar que amb diners tot es pot!
Jo hi anava convençuda, que no podria veure les copes, per tant, noves acompanyava la meva germana a que fes les fotografies. A l'arriba allí, i després de l'intent de col·lar-nos, ja que consideràvem que no era necessari esperar-nos si no podia veure-les, em van dir: "per la porta de darrera" ...
El meu pensament va ser, que tenien la intenció de pujar-me a plom, i jo només volia una foto ... va resultar que no, que baixava un elevador i accedies al bus.
Va ser una grata sorpresa, es que clar, estem acostumats a no poder accedir a la meitat d'aquestes coses, cosa que no hauria de ser així!!!
La pregunta està en, un bus de la Generalitat que te l'obligació de facilitat l'accessibilitat hauria estat accessible? com es que normalment l'entitat privada sempre s'adelanta en aquests fets ...
No tinc resposta, només se que vaig poder veure les copes del Barça i fer enfadar a la meva germana!

I aquests dies, també, he tingut la meva primera reunió d'una junta de govern, bé, fa gràcia dir-ho, perquè no! també es veritat que considero que m'he despertat una mica tard, però be com diu una altra frase feta, "val més tard que mai".
Tal i com em pensava, es pot considerar força polític, però allí estem, i de moment tinc ganes de no estancar-me, crec que si en aquest moment fossin les eleccions proposaria per un dels càrrecs que diuen quedaran vacants ... però clar, això serà d'aquí uns anys i d'aquí a llavors, qui sap que passarà o que faré!
Em van quedar coses per dir, però tampoc es tractar del primer dia trobar-ho força malament, no? bé, trobar-ho malament no serien les paraules, sinó objeccions a determinats aspectes. La qüestió està, en que algo vull fer, també es veritat que no tinc definit el que, i que no hi ha cap presa ... de moment, tindré una altra experiència nova, estar en una taula rodona, i crec que després d'haver superat parlar al meu poble, això serà bufar i fer ampolles.

I de moment, endinsar-me en el treball que sinó no sortirà com vull!!

petita reflexió

Es veritat el que diu aquella frase feta, "que no hi ha mal que 100 anys duri". Aquells dies de baixon ja han passat, tot i que, tot s'ha de dir que aquest cop m'ha durat més del meu habitual ... imagina't com soc de previsible que fins i tot els baixons tinc planificats.
Però bé, ara ja està, fins la pròxima, es clar!
Probablement que el fet de ficar-se en coses, fer activitats i plantejar-se un futur, ajuda a que el desànim desaparegui ... qui sap!

20.1.10

un dia més ...

Avui tocava anar al metge, una visita més, rutinària, i ha estat així. Però, no se perquè sempre tinc aquella sensació que mai acaba de ser normal!
No se ben bé com definir-ho, m'he donat comte que l'edat ja te un pes important en allò que pot succeir. No et pensis que ha passat res especial, però cada vegada surten nous temes que poden ser desconeguts ... i per tant, em fa plantejar que continua fent-me por allò desconegut, el futur, bé, ja no tant el futur sinó les condicions amb que puc arribar a aquest futur.
Se que tots aquests pensaments demà ja s'hauran esvaït, però avui em sento com si hagués perdut la partida i no tinc més ganes de jugar, i molt menys a aquest joc!

18.1.10

"el pacto"

Ahir llegint el diari vaig veure que deien que telecinco emetria el desenllaç de "el pacto" tot i les crítiques sorgides. Escric això sense haver vist aquesta minisèrie, només he vist els talls que ficaven a les publicitats i els últims 10 minuts d'ahir ...
Fet aquest apunt, crítiques sorgides per les associacions de mares i pares?? ja hi som, entrant en un terreny molt delicat. Però la pregunta està en, no estem protegint massa els nostres nens i adolescents?
Pel que en se, està basada en un fet real que va succeir a no se quin estat dels EE.UU., on és el problema?
Potser ens de plantejar que enlloc de prohibir tant, ensenyem a qüestionar-nos allò que la televisió ens ofereix. A aquella hora que ho emetien, els nois i noies no han d'estar sols a casa mirant la televisió, per tant, els pares poden realitzar els comentaris que creguin oportuns, i ja de pas saber l'opinió dels fills en aquests temes tant delicats ...
Com us he comentat, vaig veure els 10 minuts finals del desenllaç, les noies passejaven els seus nadons totes juntes, i cadascuna d'elles mirava com altres adolescents de les seves edats jugaven, reien, etc també s'agobiaven perquè ploraven els nens ... i així acabava ... Aquest final, crec jo, es aprofitable per a que els nostres joves vegin que tenir un fill no es cap joc ...
També em pregunto perquè els pares els fa tanta por que els fills tinguin accés a tota aquesta informació? si es donés una comunicació fluïda no creieu que milloraria aquesta por?
Jo crec que si, i com he dit al principi s'ha d'ensenyar a qüestionar les coses i no a prohibir.

11.1.10

fi del calendari ...

FI DEL CALENDARI ...

Com tota cosa que comença te el seu final, i el final del calendari es enormement satisfactori. Es va aconseguir recollir 3.119€, i per aquest motiu només puc que dir GRÀCIES!
GRÀCIES ...
Als que heu fet possible la seva realització, col•laborant-hi i dedicant una miqueta del vostre temps, tot i que la frase feta diu “el temps es or”, a vegades invertir-lo amb els altres és molt gratificant,
A totes les empreses que heu ajudat,
Als establiments de Golmés, Mollerussa, Cervera i persones de fora vila que van ajudar a distribuir-lo,
A aquells que m’han aproximat als mitjans de comunicació, no m’hagués imaginat que era tant divertit sortir al diari!
A qui ha intentat una entrevista amb TV3, ... si si TV3!!!!
A tots aquells que em feien comentaris agradables, us asseguro que en algun moment eren de molt agrair!
A tots aquells que l’heu comprat, i a més a més, ho heu dit als vostres familiars i amics perquè el compressin,
A la família i amics per la paciència que van tenir tots els mesos,
A les associacions, grups i persones diverses que surten a les diverses fotografies,
A la fotògrafa, per acceptar de fer-ho i perquè ara ja he aprés que fer una fotografia no només es posar-s’he davant una càmera,
A les membres de l’Ajuntament que van participar a elaborar la presentació, va ser un dia que sempre recordaré,
A tots vosaltres moltes gràcies!

En la majoria de casos quan es decideix fer alguna cosa ve donat per alguna implicació personal que et fa decidir a implicar-te i moure’t per aconseguir algun objectiu determinat. En aquest cas, l’objectiu principal era aconseguir recollir molts diners, objectiu que varem aconseguir. Però, no solsament es tractava de recollir diners també, i seguint la tònica de la Marató hi havia el fet d’una divulgació i cert grau de demostració que quan un pretén una cosa la pot aconseguir.
A més, us he de confessar que amb aquesta Marató he descobert que la meva malaltia és una malaltia minoritària. Tal i com vaig anomenar el dia de la presentació del calendari, totes elles tenen unes característiques comunes, una d’elles és el nombre d’afectats, i es en aquest punt on jo creia tenia més afectats que el considerat com a minoritari. Però, uns dies abans del dia de la Marató de tv3 van fer un reportatge sobre un nedador que la patia i també el mateix dia una nena, la Patrícia, en va ser la protagonista.
Realment, no se explicar-vos el perquè, però, veure aquella nena va donar més sentit a tota la feina feta i diners recollits, i vaig pensar que encara tenia més sentit haver dut a terme el calendari!