27.4.09

apadrinament!

Ja feia dies que volia fer alguna cosa, alguna ong de les moltes que n'hi ha ... i al final m'he decidit per l'apadrinament, sembla una cosa més personal, no tant com donar uns diners i fan uns projectes, sinó que radera allò hi ha un nom al qual li fas la vida una miqueta més agradable ...
he escollit la fundació del vicenç ferrer, potser per la seva solvència, i confiança que em transmet, per tant, és un nen de l'india ...
m'agrada

m'he fet gran!

No m'agrada gens estar tants dies sense escriure't però tantes coses costen de fer ...
Tinc la sensació que m'he fet gran! t'explico, no es perquè sigui així, que també ho es, sinó per una cosa que va passar ...
L'altre dia vaig tenir la visita ginecològica, ja se que no s'ha de fer però feia molts anys que no hi anava, i bé, per un seguit de coses vaig anar-hi. Al dia de recollida de les proves, vaig entrar-hi amb la mare (si ho se, havia d'entrar-hi sola, però amb la discreció del metge del primer dia, doncs vaig pensar que no hi havia perill de cap comentari incòmode), ... no va ser així, ...
al final, i tot s'ha de dir, fins i tot els professionals han de caure als perjudicis i idees preconcebudes pel fet de tenir una discapacitat??? no poden dissimular i tractar-te com a qualsevol altra dona???? ...
La qüestió es que sento la pregunta "no deus tenir relacions sexuals?", i jo avergonyida i havent sentit aquell no ... davant la pregunta, vaig moure dissimuladament el meu cap. No es va quedar aquí la cosa, la següent pregunta va ser sobre el mètode anticonceptiu ... i aquí si vaig articular paraules, tot i que vaig tenir la temptació de fer un dibuixet ... per sort, l'interrogatori davant tercers es va quedar aquí, jo ja temia la següent pregunta ...
Ho sé, soc gran, puc fer el que vulga, però bé ja saps que parlar d'aquestes coses amb els teus progenitors mai es còmode ...

2.4.09

moments tontos

Quins dies més difícils ...
aquesta setmana ha sigut igual que la passada d'allò més complicada. Sempre ens la compliquem i d'allò més, no se ben bé perquè em vaig posar en un problema, d'aquells que podia haver acabat molt malament ... per sort, i més aviat gràcies al meu àngel de la guarda que a les meves pròpies accions tot ha acabat bé.
Però han sigut dies de pensar en moltes coses, casi existencials, filosòfiques, intangibles, fins a tal punt que el neguit anava augmentant. I tot per no ser prou madura, responsable ... fins i tot m'atreviria a dir que prou gran!