19.2.09

"el lleig"

Va ser una obra interessant, potser una mica massa curta pel preu que costava, però va valer la pena. Tracta d'una reflexió sobre el físic, la importància que li donem i com aquesta obsessió ens pot canviar la vida de dalt a baix, i en la majoria dels casos sense tenir ni la mínima intenció que això succeís d'aquesta manera.
Però al cap i a la fi, sempre ens regim a primera vista pel físic, i després ja mirem si aquella persona te altres aspectes que ens interessen, per tant, quedaria de molta hipocresia dir que jo no ho faig, tot i que el que si intento es anar més enllà!

18.2.09

somnis

Diuen que somiar es gratis, i perquè no? ...
Em va agradar el reportatge d'entre línies sobre l'assistent personal, programa pilot que es dur a terme a Barcelona ... dona ànims pensar que algú amb més dependència que jo anava a viure sola, ànims i a la vegada desànims, m'atreviria a fer-ho si es presentes l'oportunitat?? marxaria a la gran ciutat??
No se que dir-vos, ara en aquest moment hi ha massa coses que em lliguen aquí, hi ha massa coses de les quals no sabria precedir-ne, i es força absurd pensar en que hauria fet 10 anys abans, a més això només es pensar per pensar ...
La qüestió està en que unes quantes persones s'estan veient beneficiades d'un gran projecte i que algun dia, encara que jo no ho pugui veure, hi haurà altres grans dependents que se'n gaudiran i no es plantejaran el seguit de preguntes que jo m'he fet.
Per l'altra banda, també es veritat que podia haver nascut en un altre lloc, perquè al cap i a la fi només es tracta del lloc on neixes ... moltes vegades penso en la Paquita que se'n van anar a Barcelona, l'admiro i més d'un cop penso si els meus pares no s'ho van plantejar. I que faria ara, serien diferents les coses? estaria millor o pitjor? El que està clar es que també hi hauria coses que voldria canviar i que em faria les mateixes preguntes, que en el fons són innates a l'espècie humana. Per contra, i si hagués nascut a l'Àfrica? doncs probablement només hauria viscut uns quants anys ...
Per tant, i com que la vida es per viure-la i no pas per pensar allò que podria ser i no és, estic feliç de ser d'on sóc, de que m'estimeu i estimar ... encara que algun cop faci tot el que està a les meves mans per a fer-vos enrabiar, al fons això també es amor!

17.2.09

una situació incòmoda

Estem vivint en una societat que ens fa pensar que no es solidària ...
Dissabte, estava passejant amb una amiga per Lleida, estàvem tranquil·lament gaudint de la cuitat, bé més ben dit jo feia de guia i li explicava coses de Lleida ... en un moment donat un home podríem dir que "borratxo", va començar a fixar-se amb nosaltres, primer es va dirigir cap a mi, jo procurava fer veure que no el veia, després se'n va anar cap a la meva companya ... ella es va dirigir cap a la botiga i jo havia de fer veure que seguia el meu camí, d'aquesta manera preteníem despistar-lo i seguir visitant la ciutat ...
No va ser així, aquell home va entrar a la botiga, no s'havia que fer, vaig mirar si hi havia algun mosso aprop o algun home al qual demanar ajut, ni una cosa ni l'altra, tal com diu una amiga "els homes mai i són quan els necessites" ... llavors una dona sortia de la tenda i li vaig explicar que ens passava, i si podia fer veure que anava amb nosaltres, estava convençuda que diria que no, i per sorpresa meva va ser que si. Però bé, l'home continuava allí sense moure's, va sortir la dependenta per dir-me que l'accés a la botiga era per l'altre carrer, i li vam dir el que ens succeïa i va fer marxar aquell home dient-li que érem casades i teníem fills, cosa que a mi no se m'havia acudit de dir ...
Només em queda donar les gràcies a la compradora anònima de l'Sfera i a la dependenta de la mateixa botiga ... estàvem en una situació incòmoda i sota la nostra crida d'ajut no ens vau deixar a l'estacada! gràcies

13.2.09

la modificació del conte

A vegades les coses costen d'assumir, o més ben dit, no les assumeixes potser perquè t'agradaria que la realitat fos diferent, o perquè et fan mal.
Ja fa temps que arrossego la mateixa història i només hi ha un camí, no esperar-ne res i saber que només estic jo ...
M'he fet gran, he descobert que la princesa del conte també pot ser un drac, que no només hi ha una madastra, i evidentment que el príncep no es tant bo ... tot això ho sabia, i no es que em cregués que soc el príncep perfecte, però ara duc verí a la llança, i només em fa por enverinar a vosaltres que m'envolteu, els que em m'oferiu el vostre amor incondicional, i que en la majoria de vegades podeu no rebre el mateix a canvi.
Diria que només necessito temps, plantejar les coses d'una forma diferent i saber quin és el lloc de cadascú, tot i això el príncep ja no tornarà a ser qui era, i la princesa ja no te poder sobre seu amb els seus encanteris ...

4.2.09

estats d'ànim ...

A vegades ho tens tot, i de cop i volta et desanimes, ...
Avui estava al sol, escoltant música, relaxada, bé, i de cop i volta m'he posat a plorar, em preguntaràs perquè? i no sabré que dir-te!
Perquè es plora, quan teòricament tinc tot allò a que més o menys puc accedir? ... a vegades dono massa voltes a les coses i llavors es quan res te sentit.
Sort que ve el cap de setmana, i la primavera, i ....