18.2.09

somnis

Diuen que somiar es gratis, i perquè no? ...
Em va agradar el reportatge d'entre línies sobre l'assistent personal, programa pilot que es dur a terme a Barcelona ... dona ànims pensar que algú amb més dependència que jo anava a viure sola, ànims i a la vegada desànims, m'atreviria a fer-ho si es presentes l'oportunitat?? marxaria a la gran ciutat??
No se que dir-vos, ara en aquest moment hi ha massa coses que em lliguen aquí, hi ha massa coses de les quals no sabria precedir-ne, i es força absurd pensar en que hauria fet 10 anys abans, a més això només es pensar per pensar ...
La qüestió està en que unes quantes persones s'estan veient beneficiades d'un gran projecte i que algun dia, encara que jo no ho pugui veure, hi haurà altres grans dependents que se'n gaudiran i no es plantejaran el seguit de preguntes que jo m'he fet.
Per l'altra banda, també es veritat que podia haver nascut en un altre lloc, perquè al cap i a la fi només es tracta del lloc on neixes ... moltes vegades penso en la Paquita que se'n van anar a Barcelona, l'admiro i més d'un cop penso si els meus pares no s'ho van plantejar. I que faria ara, serien diferents les coses? estaria millor o pitjor? El que està clar es que també hi hauria coses que voldria canviar i que em faria les mateixes preguntes, que en el fons són innates a l'espècie humana. Per contra, i si hagués nascut a l'Àfrica? doncs probablement només hauria viscut uns quants anys ...
Per tant, i com que la vida es per viure-la i no pas per pensar allò que podria ser i no és, estic feliç de ser d'on sóc, de que m'estimeu i estimar ... encara que algun cop faci tot el que està a les meves mans per a fer-vos enrabiar, al fons això també es amor!

No hay comentarios: