1.12.09

Dia internacional contra el SIDA!

No sóc partidària dels dies internacionals de les diferents coses, penso que les persones, les problemàtiques, les diferències són molt més que un dia determinat. Tot i això, aquest és diferent, i no se explicar-te ben bé perquè ... en si es el mateix que sempre, el tracte diferenciat cap a les persones que ho sofreixen, i si parlem de la resta del món, també pels nens ... els grans indefensos!
Però a part d'això, i tu ho saps, sempre m'hi ha vinculat l'angoixa que vam passar i tots els perquès, coms, que farem, i no se quantes coses més que vam pensar aquells dies ... fa tants anys d'això, i era tant innocent!!! bé, érem tant innocents ... La veritat es que crec que després d'aquell període em vaig fer gran ... per sort, va ser una falsa alarma, sobretot per la part que era qui estava en suspens ... tot i això, tenia clar que si ell pringava, jo també.
Quan ets tant jove no te'n dones comte de tot el que fas, del perill a que t'exposes, de tot el que implica aquell acte que en aquell moment només es irracional ... no es fins que han passat els anys que no has pogut oblidar els moments abans de recollir els resultats, totes aquelles promeses que fas amb tu mateix i amb l'altre, i que no se perquè el vent se les emporta.

23.11.09

història d'un calendari

Escric ... perquè ja estic cansada de fer el que feia!
No t'he explicat res més del calendari i hi hauria moltes coses a explicar, tot i que algunes d'elles no serien aptes per a menors!!
Ara es pot dir que estem a la part final, ja queden molts poquets calendaris per vendre, tot i que crec que seran els més difícils, ... ja no em queden més amics per a encolomar-li???? be si, algun encara queda!
En global puc dir que ha sigut una experiència única, positiva, cansada també i amb molta energia invertida ... Només hi ha una cosa que em deixa un regust amarg i es que esperava una mica més de resposta positiva del poble, potser em direu que exagero, no es així! els números canten ... Però tot i això, també el mateix poble m'ha deixat moltes coses positives, sobretot comentaris positius i sincers de molta gent, i de gent que no m'ho esperava, i el dia de la presentació.
Que dir d'aquell dia? va ser molt maco ... era l'amfitriona amb el meu calendari ... bé "meu" amb el permís de la Vanesa, Andrea, etc etc ... tot va sortir bé, el discurs també, i no em vaig atrabancar, cosa molt important! Veure tota la gent que m'envolta allí, i la cara d'orgull dels més propers ... es impagable! ... I va haver un moment, quan estava parlant l'alcalde que vaig pensar amb tu Jose, se que estaries orgullós de mi, i també se que m'haguessis que ja era hora que hagués fet alguna cosa ... potser us semblarà una tonteria però en aquell moment vaig sentir que m'acompanyava ...
A part d'això, moltes altres coses boniques ... sortir al diari, el reportatge que sortirà ... conèixer gent, i xerrar amb altra que només ens saludàvem ...
demà potser més ...

15.9.09

un calendari solidari

Un dia vaig pensar que podia fer per a recollir diners per a la Marató de TV3 d’aquest any. Es important recollir diners per a cada tema que van realitzant els diversos anys que ja duen, però sempre hi ha d’haver un motiu o un petit element que et faci decidir, per una marató o ONG determinada. I el tema d’aquest any, és l’element que necessitava per a moure’m i fer alguna cosa.
Aquest any la Marató de TV3 tracta de les malalties minoritàries, la meva discapacitat no es considerada com una malaltia minoritària, però tampoc són molt abundants els afectats que la patim. A més a més, les característiques físiques que em defineixen tampoc es poden considerar com a corrents. Per tant, aquests motius em fan identificar amb les diferents malalties minoritàries que existeixen a l’univers. Perquè patir una malaltia minoritària entre altres coses significa esser més observat, incomprès, sentir-se sol, ... i amb la Marató d’aquest any aconseguirem consciència que no existeixen les minories i per l’altra banda, que tots i cadascun de nosaltres és una minoria pels diversos aspectes que ens diferencien dels altres.
Tenia moltes idees que em bullien a la ment i que compartia amb els amics, sense saber ben bé quina d’elles portar a terme. A mesura que n’anava parlant la que agradava més era la de realitzar un calendari amb les associacions del poble, i fet i dit, vaig començar a parlar amb la gent.
Primer, va ser parlar amb la Vanessa Barambio, per saber si li interessava el projecte i volia ser la fotògrafa. Sense pensar-s’ho gaire va dir que si, i a partir d’aquest moment ja vam començar a pensar en com podria ser aquest calendari. També, buscar la impremta, començar a parlar amb les empreses i ajuntament per a patrocinar el cost de la impressió, explicar a les associacions la idea, ...
Tot i que els agraïments, els realitzaré al pròxim número de l’Esclat, quan el calendari ja sigui a les nostres mans i tots els temes es puguin donar per acabats, m’agradaria donar el meu sincer agraïment a la Vanessa, per acceptar realitzar les fotografies d’una forma altruista (ni ella ni jo teníem ben clar, on ens estàvem ficant!), per la seva professionalització, voluntat, paciència, bon humor i segur que podria enumerar diversos motius. També vull agrair al meu entorn, (família, Sílvia, Andrea, Rosa, David, Maribel, i altra gent que m’han donat petits suggeriments), per les estones perdudes acompanyant-me a parlar amb les empreses i associacions, per escoltar-me i animar-me en moments que els números no sortien, que es feina difícil planificar adequadament les dates ...
En el moment d’escriure aquesta carta de presentació del calendari, ens trobem en la realització de les fotografies. Per tant, cada vegada queda menys per a poder veure el resultat davant nostre. Només, em resta dir que gràcies a tots vosaltres per a la vostra col•laboració, espero que el calendari sigui del vostre grat i que el puguem gaudir durant tot el 2010 ...
Ah, me n’oblidava, compreu-lo!!!!!!!!!!! Tot i que ja ho sabeu, es per una bona causa.

4.8.09

la meva "desintoxicació" ...

A l'estiu es podria dir que faig una mena de desintoxicació de l'ordinador, tant a nivell de feina com personal, no treballo, xerro poc per messenger, miro poc el facebook, etc etc
Em sembla que avui és el primer dia en tot el juliol i primers dies d'agost que he estat 2 hores seguides davant l'ordinador i per tant, he pogut fer més coses, i la veritat es que fins al setembre no es repetiran molt més aquestes tardes davant la pantalla.
M'agrada dir que no faig res, o més ben dit, faig el que vull fer, llegeixo el diari, llibres, passejo, quedo amb la gent, preparo unes mini vacances, miro molta televisió, ... i això si, començo a preparar el calendari en benefici de la Marató (que em sembla que encara no us n'he parlat) ...
I m'agrada, o més ben dit m'encanta!!!! Només, com aspecte negatiu es que tampoc escric al blog, com sempre em passa m'hagués agradat de parlar de temes que segur algun moment o altre faré, com el meu calendari, també les agressions a adolescents, i altres ... però be, per avui ja n'hi ha prou, que després de tanta desintoxicació ja estic cansada.

dies tontos ...

A LLeida portem uns dies que com es diria col·loquialment sembla que "haguem xafat merda". Primer va ser la mort dels bombers amb l'incendi, i aquest cap de setmana la gran pedregada, també amb una mort i moltes collites destrossades.
La notícia de l'incendi va ser com una pel·lícula de terror molt dolenta, on hi havia personatges que explicaven la seva versió, potser moguts per la ràbia i por del moment, o potser simplement perquè expressen amb molta facilitat, diria que massa. Hi van haver moments, que pensava que allò no es podia dir quan hi havia persones que hi han deixat la vida.
Tal i com vaig llegir, en una columna d'un diari eren "bombers herois", tot i que els meus herois de la infància no morien en les seves heroïcitats.
El d'aquest cap de setmana fa sorgir sentiments d'impotència i ràbia, davant no poder fer res per evitar la pèrdua de tot el treball d'un any. Tot i que, sense tanta violència com la de dissabte, n'he viscut alguna i he vist les llàgrimes corrent per les galtes pensant en aquest tros ple de poma que demà havies de començar a collir.

que és la sensibilitat?

L'altre dia a la revista del poble, vaig llegir un retall del diari la Manyana que parlava de la sensibilitat dels golmesencs. La notícia parlava de l'elecció de les pubilles, on una d'elles pateix síndrome de down, i ho relacionava amb la sensibilitat dels habitants del poble per a la seva elecció.
No se definir la paraula exacte que expressi que vaig sentir al llegir-ho. Indignació, ràbia, sentir-se diferent, ... el que queda clar que com a persona discapacitada no em va agradar llegir aquest titular.
Sensibilitat? que vol dir sensibilitat? Estarem d'acord que totes les persones que patim alguna cosa estem molt millor que 30 anys enrera, més llibertat, més accessibilitat, més bon tracte ... però tot i que ja es molt queda molta feina a fer.
Per mi, es donarà sensibilitat, quan l'elecció d'aquesta pubilla no serà notícia, quan l'alcalde no expressarà la seva opinió, i el titular serà "Golmés continua amb la seva tradició d'elecció de pubilles" ... fins llavors res de res!

10.7.09

un dia de turista!

Dimecres vaig estar de turista (entre altres coses) a la ciutat comtal!
M'agrada fer de turista i visitar les ciutats, realment Barcelona m'és força desconeguda en aquest sentit. I aquelles hores que vam tenir, vaig estar a la catedral, els carrers que la rodegen, la muralla romana, portal de l'Àngel, plaça sant Jaume, plaça del Rei, i no se si em deixo alguna altra cosa ... vam descobrir alguna cosa que no sabíem i ens vam camuflar enmig dels turistes majoritàriament rossos.
Una cosa positiva que te la ciutat es que no et cal preocupar per l'adaptabilitat de les coses, o almenys en la seva gran majoria ... tot i que, per exemple, a la catedral es fa necessari avisar que vols entrar, i una de les rampes es podria considerar una mica "xunga".
Una altra cosa, i ho escric des dels ulls de la turista que aquell dia era, són "les performance" que es poden trobar, en aquest cas em refereixo a les manifestacions. Estavem en una cefeteria del carrer Pelai abans de dirigir-nos cap a la Plaça Catalunya, i vam començar a veure mossos d'esquadra, banderes, sentir molt sorroll ... es tractava d'una manifestació dels expedients de regulació de la Nissan i altres empreses ... cridaven lemes difícils d'entendre i quan aconseguies entendre'l amb una mica de mal gust, per exemple, un d'ells era " Montilla cabrón, vete a Polonia", així la llengua dels manifestants era el castellà, vaig pensar que el lema en català potser no quedaria tant bonic ...
Be, retornant al tema, jo vaig fer el mateix que va fer molts turistes que em rodejaven, fer fotografies i gravar-ho! Penso, que la majoria dels turistes ho veia com una cosa diferent, i que al seu país pot ser més difícil de poder trobar.
Ens vam acabar el nostre refresc, i ja estàvem disposades a donar per acabat aquell dia de turisme i entreteniment.

"els anys en que va morir Jesucrist" III part

Es pot dir que casi no recordo que t'havia d'explicar, començarem fent la llista de regals, que no van ser pocs i a més tots van estar molt bé.
Tinc dos rellotges, i no en tenia cap! una televisió, una polsera, marc de fotos, peluix del Puyol, una camiseta i collaret, i no se si em deixo alguna cosa, crec que si!
I molt de menjar va haver-hi ...
Sopar amb una amiga, coincidint que era amb divendres i que es el nostre dia, vam sortir a celebrar-ho. El dia següent tocava, "el coscollar", no sabria que dir-te, potser hi havia posat tantes ganes que després d'haver sopat el vaig trobar fluixet, tot i que no diré que no hagués estat bé ... i encara en queda un per a fer!!!
En fi, que són d'aquelles efemèrides que un mateix se les crea i en disfruta amb el resultat i que duri per molt de temps!

2.7.09

"els anys en que va morir Jesucrist" II part

He tardat molt a explicar-ho, ja ho sé, però ja saps com va, feina, feina i feina, i clar em poso a explicar-ho amb molts dies de retard.
Va ser un dia genial, envoltada dels meus, amb pastís, cava ... indispensable per a dir un dia genial!
Realment, quan un te la predisposició a que allò anirà be, a menys que es doni un esdeveniment que ho capgiri de dalt a baix, sempre va bé, i aquest era el meu cas!
Només em va saber greu que aquell dia es morís el Vicenç Ferrer ...
continuarà, que t'he d'explicar més coses ...

16.6.09

"els anys en que Jesucrist va morir" I part

A més a més del títol, he ficat primera part, ja que com tot serial, no es pot explicar només en un capítol, sinó a mesura que la història es va desenvolupant ...
Com en totes les coses de la vida, i sobretot els petits detalls que fan la vida interessant, "els pre" són importants!
En aquest cas, parlo del meu aniversari, un pot pensar que només és un any més, igual d'important els 32 que els 34, i li donaré la raó. Però sempre hi ha aquella simbologia que nosaltres mateixos ens fem, i que per algun motiu que a vegades desconeixem ho fem especial.
Els que em coneixeu sabeu el feliç que em fa els "pre" anteriors al dia, aquells missatges dient "et fas vella", o "ho celebrarem??", "on anirem a sopar", etc etc i per això, ho feu!
No analitzaré perquè aquesta simbologia esdevé important en la meva forma de ser, potser hi ha molts motius o simplement una costum, perquè això no es fa en un dia sinó amb el pas dels anys.
Aquest any després d'una temporada difícil, tots sabeu que ho ha estat, i esteu fent aquests "pres" molt especials ... ja us explicaré el dia en qüestió!!!

exàmens

Estudiant, fent exercicis, entenent les coses ...
feia temps que no em dedicava a preparar un examen, i de moment crec que ho porto bé, encara no he pensat en que passa si no aprovo i totes aquestes coses.
De moment, anar fent-me amiga de l'estadística.

28.5.09

el triplet

Va ser una passada el partit d'ahir, en general tot l'any amb el Barça ... sobretot amb en Pep, un noi que aparentment ho te tot! dic aparentment perquè a vegades un vol allò que no te i altres no pensen que sigui important.
La filosofia del Pep es esforç, constància, rigidesa, respecte ... tots aquells conceptes que ajuden a aconseguir el que un persegueix.
Ahir va fer feliç a molta gent, i amb això ja es suficient per a bribar amb aquest club!

15.5.09

no passa res ...

Ja està!!!! batxe superat ... no se perquè vaig escriure allò, potser necessitava expressar que sentia.
Però no passa res ...

13.5.09

tornem-hi

Torno a estar encallada ... no ha passat tant temps abans que tornés a sorgir, i em fa por tornar a caure al cercle ... ho vaig passar massa malament per a què torni a fer tonteries i algo torni a passar ...
Amb tant de menjar i mirar de recuperar els nivells, he posat pes i no m'agrada, no m'agrada gens!
El problema es el conflicte mental que estic creant, agrado (m'ho diuen, es nota, sobretot en alguna part del cos (que no us diré quina :) )) però jo no m'agrado ... i no paro de repetir-me que no puc caure-hi.
No se que passarà, no se de que serè capaç, o fins quan podré aguantar ... a més, ningú sap com em sento, com em torna a costar menjar, i sola es tot tant difícil!!!
Almenys aquest cop en sóc conscient ...

4.5.09

la memòria

Estava sentint el debat sobre la pastilla de la memòria, i be des de la vessant professional no tinc una posició feta ... Estic d'acord que en casos davant fets traumàtics podria ajudar a la persona a continuar amb una vida que li ha sigut arravatada, però on posem la barrera de fets traumàtics? una violació, mort d'un fill, quedar paraplègic en accident de trànsit, un divorci ... Probablement, no em seria difícil escollir en quina d'aquestes coses utilitzaria la pastilla, però com en tot si es comercialitza se'n pot donar un mal ús.
La memòria es essencial per a la nostra personalitat, i per a viure el present i plantejar un futur, ... com intentaré no cometre els mateixos errors amb la parella si no recordo com em va anar amb les anteriors? com sabre reconduir una discussió amb els germans si no recordo que va passar? ... dels records n'aprenem, i en fent vivències per al futur. I no solament dels records positius ...

27.4.09

apadrinament!

Ja feia dies que volia fer alguna cosa, alguna ong de les moltes que n'hi ha ... i al final m'he decidit per l'apadrinament, sembla una cosa més personal, no tant com donar uns diners i fan uns projectes, sinó que radera allò hi ha un nom al qual li fas la vida una miqueta més agradable ...
he escollit la fundació del vicenç ferrer, potser per la seva solvència, i confiança que em transmet, per tant, és un nen de l'india ...
m'agrada

m'he fet gran!

No m'agrada gens estar tants dies sense escriure't però tantes coses costen de fer ...
Tinc la sensació que m'he fet gran! t'explico, no es perquè sigui així, que també ho es, sinó per una cosa que va passar ...
L'altre dia vaig tenir la visita ginecològica, ja se que no s'ha de fer però feia molts anys que no hi anava, i bé, per un seguit de coses vaig anar-hi. Al dia de recollida de les proves, vaig entrar-hi amb la mare (si ho se, havia d'entrar-hi sola, però amb la discreció del metge del primer dia, doncs vaig pensar que no hi havia perill de cap comentari incòmode), ... no va ser així, ...
al final, i tot s'ha de dir, fins i tot els professionals han de caure als perjudicis i idees preconcebudes pel fet de tenir una discapacitat??? no poden dissimular i tractar-te com a qualsevol altra dona???? ...
La qüestió es que sento la pregunta "no deus tenir relacions sexuals?", i jo avergonyida i havent sentit aquell no ... davant la pregunta, vaig moure dissimuladament el meu cap. No es va quedar aquí la cosa, la següent pregunta va ser sobre el mètode anticonceptiu ... i aquí si vaig articular paraules, tot i que vaig tenir la temptació de fer un dibuixet ... per sort, l'interrogatori davant tercers es va quedar aquí, jo ja temia la següent pregunta ...
Ho sé, soc gran, puc fer el que vulga, però bé ja saps que parlar d'aquestes coses amb els teus progenitors mai es còmode ...

2.4.09

moments tontos

Quins dies més difícils ...
aquesta setmana ha sigut igual que la passada d'allò més complicada. Sempre ens la compliquem i d'allò més, no se ben bé perquè em vaig posar en un problema, d'aquells que podia haver acabat molt malament ... per sort, i més aviat gràcies al meu àngel de la guarda que a les meves pròpies accions tot ha acabat bé.
Però han sigut dies de pensar en moltes coses, casi existencials, filosòfiques, intangibles, fins a tal punt que el neguit anava augmentant. I tot per no ser prou madura, responsable ... fins i tot m'atreviria a dir que prou gran!

20.3.09

un petit apunt

Et tinc abandonat, ho sé!
i tinc moltes coses a explicar-te, espero que no se m'oblidin ...
Em sento bé i es bo, tot i que no se si podré amb tot, m'he anat involucrant en històries i a vegades em costa dur-ho tot, ... se que sóc intel·ligent i que tinc la capacitat per a fer-ho, només m'ho he de creure!

5.3.09

Rubianes

Vaig tornar a veure Rubianes, solamente!, l'emissió que van donar per tv3, i vaig tornar a riure com en cada cop que l'havia vist, la única diferència es que aquesta vegada no vaig pensar tornaré sinó que va ser "un sempre més", hi hauran reedicions, repeticions però no humor nou ...

2.3.09

Rubianes, solamente!

No em bé de gust escriure aquest post, encara no!
Sóc una fan del Pepe, i em sap molt de greu que no pugui anar a veure res més d'ell ...
tampoc se que dir en aquest petit homenatge. L'havia vist diverses vegades en "Rubianes, solamente" simplement m'encantava, i quan acabava l'espectacle deia "tornaré quan vingui a algun lloc aprop del meu poble". També el seguia per la televisió, deixant el que en aquell moment estes fent per a escoltar-lo.
I per últim, "Lorca, eramos todos", boníssima, en aquest cas vaig arrossegar la meva germana que també va caure a ser fan d'ell, si es que ja no ho era. Realment, no vaig entendre on era la polèmica. Estava ben feta, documentada, artística i relatant uns fets ... només que en aquest país no es pot parlar, i en Pepe va ser un botxí!
En fi, que descansis a la teva estimada Cuba i Àfrica,
et trobaré a faltar

19.2.09

"el lleig"

Va ser una obra interessant, potser una mica massa curta pel preu que costava, però va valer la pena. Tracta d'una reflexió sobre el físic, la importància que li donem i com aquesta obsessió ens pot canviar la vida de dalt a baix, i en la majoria dels casos sense tenir ni la mínima intenció que això succeís d'aquesta manera.
Però al cap i a la fi, sempre ens regim a primera vista pel físic, i després ja mirem si aquella persona te altres aspectes que ens interessen, per tant, quedaria de molta hipocresia dir que jo no ho faig, tot i que el que si intento es anar més enllà!

18.2.09

somnis

Diuen que somiar es gratis, i perquè no? ...
Em va agradar el reportatge d'entre línies sobre l'assistent personal, programa pilot que es dur a terme a Barcelona ... dona ànims pensar que algú amb més dependència que jo anava a viure sola, ànims i a la vegada desànims, m'atreviria a fer-ho si es presentes l'oportunitat?? marxaria a la gran ciutat??
No se que dir-vos, ara en aquest moment hi ha massa coses que em lliguen aquí, hi ha massa coses de les quals no sabria precedir-ne, i es força absurd pensar en que hauria fet 10 anys abans, a més això només es pensar per pensar ...
La qüestió està en que unes quantes persones s'estan veient beneficiades d'un gran projecte i que algun dia, encara que jo no ho pugui veure, hi haurà altres grans dependents que se'n gaudiran i no es plantejaran el seguit de preguntes que jo m'he fet.
Per l'altra banda, també es veritat que podia haver nascut en un altre lloc, perquè al cap i a la fi només es tracta del lloc on neixes ... moltes vegades penso en la Paquita que se'n van anar a Barcelona, l'admiro i més d'un cop penso si els meus pares no s'ho van plantejar. I que faria ara, serien diferents les coses? estaria millor o pitjor? El que està clar es que també hi hauria coses que voldria canviar i que em faria les mateixes preguntes, que en el fons són innates a l'espècie humana. Per contra, i si hagués nascut a l'Àfrica? doncs probablement només hauria viscut uns quants anys ...
Per tant, i com que la vida es per viure-la i no pas per pensar allò que podria ser i no és, estic feliç de ser d'on sóc, de que m'estimeu i estimar ... encara que algun cop faci tot el que està a les meves mans per a fer-vos enrabiar, al fons això també es amor!

17.2.09

una situació incòmoda

Estem vivint en una societat que ens fa pensar que no es solidària ...
Dissabte, estava passejant amb una amiga per Lleida, estàvem tranquil·lament gaudint de la cuitat, bé més ben dit jo feia de guia i li explicava coses de Lleida ... en un moment donat un home podríem dir que "borratxo", va començar a fixar-se amb nosaltres, primer es va dirigir cap a mi, jo procurava fer veure que no el veia, després se'n va anar cap a la meva companya ... ella es va dirigir cap a la botiga i jo havia de fer veure que seguia el meu camí, d'aquesta manera preteníem despistar-lo i seguir visitant la ciutat ...
No va ser així, aquell home va entrar a la botiga, no s'havia que fer, vaig mirar si hi havia algun mosso aprop o algun home al qual demanar ajut, ni una cosa ni l'altra, tal com diu una amiga "els homes mai i són quan els necessites" ... llavors una dona sortia de la tenda i li vaig explicar que ens passava, i si podia fer veure que anava amb nosaltres, estava convençuda que diria que no, i per sorpresa meva va ser que si. Però bé, l'home continuava allí sense moure's, va sortir la dependenta per dir-me que l'accés a la botiga era per l'altre carrer, i li vam dir el que ens succeïa i va fer marxar aquell home dient-li que érem casades i teníem fills, cosa que a mi no se m'havia acudit de dir ...
Només em queda donar les gràcies a la compradora anònima de l'Sfera i a la dependenta de la mateixa botiga ... estàvem en una situació incòmoda i sota la nostra crida d'ajut no ens vau deixar a l'estacada! gràcies

13.2.09

la modificació del conte

A vegades les coses costen d'assumir, o més ben dit, no les assumeixes potser perquè t'agradaria que la realitat fos diferent, o perquè et fan mal.
Ja fa temps que arrossego la mateixa història i només hi ha un camí, no esperar-ne res i saber que només estic jo ...
M'he fet gran, he descobert que la princesa del conte també pot ser un drac, que no només hi ha una madastra, i evidentment que el príncep no es tant bo ... tot això ho sabia, i no es que em cregués que soc el príncep perfecte, però ara duc verí a la llança, i només em fa por enverinar a vosaltres que m'envolteu, els que em m'oferiu el vostre amor incondicional, i que en la majoria de vegades podeu no rebre el mateix a canvi.
Diria que només necessito temps, plantejar les coses d'una forma diferent i saber quin és el lloc de cadascú, tot i això el príncep ja no tornarà a ser qui era, i la princesa ja no te poder sobre seu amb els seus encanteris ...

4.2.09

estats d'ànim ...

A vegades ho tens tot, i de cop i volta et desanimes, ...
Avui estava al sol, escoltant música, relaxada, bé, i de cop i volta m'he posat a plorar, em preguntaràs perquè? i no sabré que dir-te!
Perquè es plora, quan teòricament tinc tot allò a que més o menys puc accedir? ... a vegades dono massa voltes a les coses i llavors es quan res te sentit.
Sort que ve el cap de setmana, i la primavera, i ....

14.1.09

un dia més

Que voleu que us digui a vegades tens ganes de cridar com et sents als quatre vents, i ho he fet ... sóc feliççç i en part és gràcies a tu!!!!!!

llibres

Per fi he acabat el llibre "Em dic Mireia, i el meu cony es diu Carlitos" ... al principi em feia riure, després ja era més del més i més, i per tant cansat. Això si, també em posat noms, tot i que no es diu "Carlitos" ...
Per exemple, podem dir que una de les paraules recorrens és "el donut" ja casi no em recordo com va comença ... estàvem a l'expo amb la Rosa i l'Andrea, i jo vaig fer algun comentari que van interpretar amb tercer sentit, i a partir de llavors ja no ha estat el mateix. També succeeix amb els polvorons, tot i que amb aquesta paraula, és fàcil establir el joc corresponent. I per últim, ajuntant tot això, el berenar ... ais que bé senta un bon berenar!!!!!!!!!
I canviant de registre, ara estic amb "Serrallonga" que bé, no seria difícil establir una relació amb tot l'anterior. Però no ho faré! Si, ho sé, un llibre rar i podeu pensar molt "freaky" però que vols que et digui, em va enlluernar ...

9.1.09

l'últim adéu

sempre ens quedarà l'últim adéu ... avui si que te sentit la frase, però jo no et diré adéu, sinó arreveure ... sempre recordaré les tardes que jugaves amb mi ...
Així et faig el meu petit recordatori amb els amics de la xarxa!
Un cop més la vida m'ha demostrat que és injusta, tenies molt a dir, a fer, molt a ensenyar, molt a disfrutar ... però ja no hi ets, i he plorat de ràbia, d'impotència, de tristor ...
Ja saps que em vas ensenyar a jugar al parxís, i també em feies caminar quan no en tenia ganes, em deies "ho has de fer perquè et posis bona, perquè ets molt maca" ...
Et dic l'últim adéu, ...
sempre estaràs amb mi

1.1.09

un altre any

Comença un altre any ...
quan va acabar l'any anterior tenia moltes esperances en aquest any que ja em acabat. Realment no ha estat fàcil, s'han donat ferides que ja t'he explicat, pors, angoixes, no estar bé, emocionalment poc estable ...
però be la vida segueix, els dies continuen i mirar enrera no serveix de res ... intentaré que sigui millor