16.6.08

sola

No puc més! no se quantes vegades ho he dit, però cada vegada es fa més difícil, i no se fins on aguantaré ... cada vegada que es repeteix, és un tornem a començar, i cada vegada tinc menys forces.
Em sento molt sola, i no em refereixo a amics, ni a tu, ... em refereixo a casa, a la mare no puc explicar-li ni agobiar-la amb les meves penes, i la germana que vols que et digui va a la seva, avui no tinc el dia i escriuria coses que no penso, be es mentida si que ho penso però prefereixo no escriure-ho ...

14.6.08

...
sentir-se estimat és el millor que et pot passar,
des de que neixem fins que morim,
volem sentir aquest sentiment,
provingui d'on provingui, sigui qui sigui que te l'ofereix.
Vivim per a descobrir-ho, expressar-lo i retornar-lo,
encara que al llarg de la vida podem no ser correspostos,
ens sentim defraudats,
perdem les persones estimades,
però continuem estimant,
i sempre hi ha gent a la que estimar,
perquè sense estimar no vivim
i sense viure no som nosaltres

un altre cop gràcies

Un altre cop gràcies!!!!!!
una altra vegada heu estat allí, interessant-vos per la meva mare però també per mi,
sabeu com n'és de difícil això per mi i no m'heu deixat sola.
Aquest cop éreu menys els que ho sabíeu,
però tot i així m'he sentit més acompanyada que mai,
i cuidada ... ja no us ho explico.
I especialment a remarcar, que aquest cop la meva amiga a estat allí
diuen que tothom es mereix una segona oportunitat i potser es veritat,
potser no, se la mereix!
gràcies

9.6.08

paraules boniques!

Somiquejo entre les últimes clarors del dia,
tot llegint versos d'amor.
Mentre la nit es vesteix de tu,
li prego que no em dugui la lluna,
li suplico el teu rostre,
li demano el teu cos i el teu respir.
Però és fosc i sols em queda pensar en tu
llegint versos d'amor

5.6.08

coses que no es fan!!!!!!

He fet una cosa d'aquelles que no es fan, explicar el final de la pel·lícula,
... Joel em sap greu, haver-t'ho esgarrat!!
ho havia de fer, era indispensable treure'm "el trauma" del damunt,
tot i això no em perds res anant-la a veure ...
i a més, saps? és el que te un blog personal, que es meuuuuuu, i tot i que s'accepta les opinions, i fan força gràcia,
escric amb total llibertat
ves a veure-la i em fas un comentari

1.6.08

el ZP paga!!!!!!

uiiiiiiiiiiiisssssssssss
si la llei de dependència existeix!!!!!!
si, ho heu llegit bé ... de moment encara tinc el dubtes de quina serà la pensió, només he rebut tot el que hi havia pendent, una incògnita que passarà ara!
ai ai que encara deure un sopar al Resquitx, eh que si David? jejejeje

"la niebla"

Vaig anar a veure aquesta pel·lícula, i a part de que casi no dormo, moltes coses a dir ...
també abans he de dir que no és del meu estil, i potser per això me la miro des d'un punt de vista diferent ...
Tot i això fa pensar!!!!!!!!
Primer, una de les primeres noies que decideix sortir d'allí, bé una de les primeres no, la primera noia, es salva de morir, la noia demana ajut, i que algú l'acompanyi, i a més diu que ho fa pels nens, no pot deixar-los sols, assumint que pot morir i quedaran sols per sempre, però s'arrisca i li surt bé!!
Segon, el personatge de la fanàtica, buf quina dona! resulta que tot allò passava perquè ja estava escrit en el llibre sagrat, i perquè els homes som així i pretenem fer una sèrie de coses, manipular una sèrie d'esdeveniments que no em demanat permís per a fer-ho, i com a càstig de tot això, la bèstia ve a venjar-se en nom d'algú, de ves a saber qui ...
I per últim, a destacar el protagonista, va d'heroi, arriscant la seva vida i deixant sol al seu fill, lidera un grup, on cada vegada més la senyora fanàtica està fent adeptes, i ell amb els pocs que queden pensant d'una forma diferent volen escapar ... només són 5 els que ho aconsegueixen però arriben al final i la boira encara es allí ... i que poden fer? tenen la pistola però només amb 4 bales ... el nostre heroi ho fa, executa als membres del cotxe, inclòs el seu fill ... cosa que no deu ser gens fàcil matar el propi fill ... després d'això, crida a la bèstia per a que acabi amb ell, però el destí es així de cruel, i la boira ja se'n va, l'exèrcit per fi arribar, a rescatar els supervivents d'allò que ells mateixos havien provocat
sobreviurà amb la càrrega de saber que no ha esperat el suficient temps abans de realitzar la tragèdia?
serà més dur que la boira i els monstres!!!!!!
En fi, ho sento si us he explicat el final ... crec que la pel·lícula, amb un estil peculiar ens pretén dir molt de la filosofia de la vida, ... o almenys és el que jo vaig voler entendre entre mig d'aquells monstres que em feien tancar els ulls
L'altre dia, una de les publicitats que feien sobre la setmana de la lectura de tv3,
parlaven dels blocs, de com s'escriu i del que la gent hi diu,
ets com el meu diari, on explico les meves coses, alegries, també esperances, somnis, invencions, és igual el que hi escric, i qui ho llegeix, simplement ho faig ...