27.2.08

... ara ja no és hora ...

Un altre diumenge, camí del capvespre
tan dins del meu món, avui penso
allò que el temps amaga
Llegint cada carta i paraula a paraula
per tu va signada
Un altre diumenge, camí del capvespre

No m'esperava una trucada passada mitja vida
qui sap si després de tanta espera
entens una manera
més no puc entendre que diguis
que no et vols anar d'aquí
no sé ara, no sé ara...

Trauré de mi un somriure
i aixi no hauré de plorar
massa temps per a decidir-te
vull oblidar tot el passat

Ara ja no és hora
ara que has perdut a la persona es quan t'adones
que el teu cor no oblida però fa temps que el meu no et crida
es quan te n'adones
Ara ja no és hora
l'anima que un dia vas ferir es va fer invisible
i no canviaré, no tornaré a mostrar-me feble
ara ja no és hora...

Un altre diumenge, camí del capvespre
hi ha coses que no esborraria però
que mai més faria
encara que passin el dies
tothom trobarà una sortida
el bon mans del odi comença a podrir-se

I tu cada vegada ho fas pitjor
¿Què intentes canviar?
Massa temps per a decidir-te
Millor si et quedes on estàs
Permet que et digui avui...

Ara ja no és hora
ara que has perdut a la persona es quan t'adones
que el teu cor no oblida però fa temps que el meu no et crida
es quan te n'adones
Ara ja no és hora
l'anima que un dia vas ferir es va fer invisible
i no canviaré, no tornaré a mostrar-me feble
ara ja no és hora...

26.2.08

eterns dubtes ...

Són moltes les vegades que em qüestiono a mi mateixa,
no soc bona persona?
molt egoista? impersonal? difícil de tractar?
a vegades tinc aquesta sensació, intento no ser així, ser amiga dels meus amics, amiga dels que em necessiten ... i potser l'important no és si me'n surto sinó sinó que intento estar allí!!

I a tu, David, que més et puc dir? tinguem confiança, explica'm les coses, o explica-les a qui vulguis ... a part d'això, que estic aquí, almenys de moment!

25.2.08

va de cine!

Tenia diverses pel·lícules a comentar, quasi que no me'n recordo de quines eren ...
Comencem per la més propera en el temps:
"Juno", la veritat es que esperava molt més d'aquest film, encara que si d'una forma diferent però hi vaig seguir veient els tòpics americans, sobre la família, el sexe, les adopcions ... es troba molt adequat la forma d'expressar-se, sense embuts, sense complexes, i dins el traumatisme de donar un fill el film te un final feliç.
"en el valle de elah" més tòpics americans, més sobre més, poca crítica al sistema americà respecte les guerres, per no dir gens! Només en podem extreure el difícil que és per als nois soldats viure aquestes situacions i com això els pot portar a ver veritables barbaritats en aquella gent.
"los crímenes de Oxford", buff una altra pel·lícula amb poca cosa per contar. Es d'aquells films que als primers cinc minuts ja saps qui es l'assassí, i l'encertes!! per tant, em va decebre!
Per fi en puc comentar una que em va encantar "lejos de ella", una història d'amor, d'amistat, d'afrontar una malaltia, de com aquesta malaltia et pot fer oblidar el que fins aquell moment era allò més important i saber que no es pot tornar a enrera, que res serà com abans.

Josep Palau i Fabre

Petit homenatge a un gran pensador ...

Jo em donaria a qui em volgués
Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés
d'aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.

Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de meu no me'n quedés
en el no meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes,
per un de sol, pro que besés
i del besat em desbesés.

Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés:
com una almina que se'm fes.

El primer amor

Estic enamorat del meu amor primer.
Els ulls, fidels al cor, flors d'ella hi han brunyit.
Les pluges dels hiverns m'han dut a aquell recer
que és, en l'esclat del cel,
un bell racó de nit.

19.2.08

"la plaça del diamant"

No hi ha gaire cosa a dir de "la plaça del diamant", es sap força coses sobre aquesta obra, i també sobre la seva autora.
Divendres en vaig veure l'obra de teatre, l'adaptació que ha fet el Benet i Jornet, en un primer moment que en Benet fos l'autor de la majoria de sèries de la televisió em feia ser una mica reticent a veure en bon ull l'obra, però no va tardar ni 5 minuts a convèncer-me que acabaria disfrutant d'aquella obra. També em feia ser una mica reticent, l'adaptació del cinema que havia vist on no era del meu grat el personatge de la Colometa.
Però no va ser així, al poc temps d'estar assegut a aquelles butaques, la Colometa em tenia el cor robat.
I sobretot gràcies a l'actiu que la interpretava, la Sílvia Bel, transmetia força, coratge, i molt de pes a cada paraula.
També destacaria la Sra. Enriqueta, una dona disposada a ajudar i a saber que sempre tenia una mà per oferir, i l'actriu que l'encarnava Merçé Lleixà et feia creure el paper amb els seus monòlegs, i sobretot la duresa de la guerra.
En general, hi ha més aspectes a destacar, l'escenografia, la música en directa, altres actors, que encara que sigui de llarga durada no la sents d'aquesta manera, el respecte a l'origen i per tant a la Merçé Rodoreda ...
Només un punt va estar a punt de fer que no gaudís d'aquell espectacle, la tos!! la tos dels espectadors que s'encomana de forma "màgica i inexplicable" d'uns a altres ... però no ho van aconseguir, vaig centrar-me només en l'espectacle, en les paraules i els sentiments que m'estaven transmeten.

18.2.08

jo mateixa!



No m'he atrevit a posar mai una foto meva al bloc,
i potser ja es hora!
A vegades penso que algú en pot fer un ús no adequat i una sèrie de consideracions per l'estil, però quantes fotos no he donat per aquí i per allà?
per tant, començaré a posar les fotos que em vinguin de gust!

I quines ganes tenia de per fi, començar-me a sentir-me bé, i de dir-ho, com es diria de cridar als quatre vents que torno a viure, a ser jo ... i encara us diria més, em sento més bé que abans.

14.2.08

... tot sembla tu

T'ho dic amb els mots del silenci
que són els més cridaners.
T'ho dic amb les paraules de l'aigua
que t'han seguit callades quan passejaves
per la riba de les cançons que més t'agraden.
T'ho dic mentre una tarda sense esma
em du la teva imatge embolicada en dolçor
i tot em captiva perquè tot sembla tu.

8.2.08

mides

Et tinc força abandonat, un dia perquè m'estic hores xerrant, altres perquè no es tic massa d'humor i altres perquè tinc coses a fer sempre els l'últim ...
Si no em canso, i quan em cansa pararé d'escriure faré un max-mix de moltes coses ...

El fabulós ministre de l'estat a fet una classificació sobre el cos de les dones, i hi ha tres figures:
- diabolo ... es podria dir més ampleta de caderes i pit
- campana ... menys pit i més cadera, potser aquí mi ficaria jo
- i cilindro ... plana total
en fi, que poques coses a dir sobre aquest tema, només faltava que per a poder trobar talles a les botigues haguessis de saber de geometria, i resulta que totes les dones som iguals!! bé igual igual no, dividides en tres formes ... sembla comentari més fet per un bromista que un ministre!!
Ara, jo em pregunto, classificaran els homes amb paraules com aquestes?? temps al temps!

i no se que més t'havia de comentar, però començo a xerrar, i xerrar i més xerrar ... i ja es hora de plegar!!!!!!!!!!

6.2.08