13.11.08

el meu petit recordatori

A vegades la vida és injusta. Et desconsoles observant com la vida d'una família ha quedat destrossada, com no troben consol en res ni ningú. Encara que sense família és igual dur l'amic del meu pare ... han lluitat molt per a que no arribes el final, però no ho han aconseguit, sols han aconseguit esgarrapar un espai de temps d'aquesta vida, que ja és molt.
Realment el que m'indigna es que hagin de patir encara més, les persones que ja no tenen una vida ... no ho entenc, no ho entendré mai, ni vull entendre-ho, és injust, molt injust! Se que vols viure, i que estàs lluitant, i se que ho faràs, perquè sempre has estat lluitadora. També se que no t'agradaria veure'm plorar, i no m'hi veuràs, però he plorat per tu, i desitjo de tot cor no tenir-ho que tornar a fer!
La vida és així, en aquesta setmana, plena de tristor i de pensaments foscos sobre qui som, ha arribat la notícia, la Núria serà mare. Ella plena d'il·lusió i alegria comparteix aquesta notícia, transmetent-la als demés d'aquesta manera, amb esperança.
També va dur-se a terme la boda de la Sílvia, ara ja són marit i muller, i em van deixar que ho compartís amb ells.
... res més trist i real, la vida és així, damunt de tristeses fas una rialla sincera en veure la felicitat dels altres.
Se que els que ja no sou aquí, també heu tingut aquesta felicitat, per això i des de el més profund del meu cor, Dolors i Mossèn, espero que allà on sigueu hàgiu trobat la pau tant desitjada
en el vostre record

No hay comentarios: