27.10.08

una història qualsevol ...

És un dia qualsevol, com sempre t'aixeques al matí pensant en les feines que hauràs de fer aquell dia. Esmorzes mirant per la finestra i no pots deixar de pensar que la teva vida sempre és igual, tampoc fas res per canviar-la.
Van passant les hores, estàs bé, no penses que aquell serà un dia diferent ...
de cop i volta, un home toca a la teva porta, és elegant, diu paraules boniques, t'escriu un poema, i tu et deixes enamorar. No a passat gaire estona que ja et trobes als seus braços!
Durant aquella estona no estaves en aquell planeta, t'ha fet sentir la dona més desitjada i ara encara estàs èbria d'aquell perfum. Però poc a poc penses en allò que has fet, un desconegut? i els teus principis? i? i? i? ... només pots pensar que tu no ets aquella dona, que tu mai ho hauries fet, que tu mai li hauries fet ...
Encara sents la seva olor, la seva veu, com et tocava, ... només pots anar a dormir i esperar que demà tot allò hagi estat un somni.
Al pròxim dia tot ha estat real, si, has estat capaç de trair tot el que predicaves, de trair les persones que creien amb tu, l'entorn, i sobretot de trair-te a tu ... i a partir d'ara que faràs? et preguntes.
No pots explicar el que acaba de passar, saps que ell no ho entendrà, saps que tot el que has construït durant tot aquest temps es vaporitzarà i no podràs fer res per impedir-ho. Tampoc pots dir-ho al teu entorn, com entendran que has posat en perill tot el que tenies? ...
Estàs sola, completament sola, i aquell home que el dia abans et va fer sentir una princesa ara ja no hi és.
Has decebut
i el més important t'has decebut.
Torna a ser de nit, i només vols dormir, viuràs amb la consciència que un dia et vas transformar però ets massa covarda per a dir la veritat, o potser es que tard t'has adonat com desitges allò que tens ... el mires i en veu baixa li dius: perdona'm, tot i que se que no podries fer-ho, t'estimo!
El pròxim dia intentes tornar a somriure, has decidit conservar allò que tens ... el secret seguirà amb tu i només amb tu.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

És real?
espero que no ...

silenci dijo...

qui ets? clar que no
inspiració divina jjeje