9.6.08

paraules boniques!

Somiquejo entre les últimes clarors del dia,
tot llegint versos d'amor.
Mentre la nit es vesteix de tu,
li prego que no em dugui la lluna,
li suplico el teu rostre,
li demano el teu cos i el teu respir.
Però és fosc i sols em queda pensar en tu
llegint versos d'amor

No hay comentarios: