18.12.08

Ja s'està acabant, quines ganes que en tinc, perquè estic fins dalt de totssssssss
bé, ja em tranquil·litzo, i també ja tinc ganes d'escriure't.
Un altre cop hi tornem a ser, torna a haver-hi problemes al peu, és que sembla que mai s'acaba, tinc uns messets tranquils i ja hi som, tornem-hi un altre cop.

5.12.08

somriu

Somriu amb l'alfabet del goig,
i així, quan algú faci ombra blava
sobre els sospirs de la teva veu,
t'adonaràs que el teu delicte
és ser un bocí de cel.

uff

ufff
no tinc temps per res, i la setmana que bé ja tremolo!!!!!!!!!!!

2.12.08

les classes

M'agrada, m'ho passo bé, és interessant, en fi que si m'hi pogués dedicar sempre es genial!!!
Com en tot no es perfecte, i aquí potser fallen algunes coses d'organització, però be que hi farem ... també s'ha de dir que si hi poguessa ser més dies intentaria plantejar-me objectius amb les dos immigrants, que s'integressin i aspectes similars ...
en fi, que demà els meus alumnes m'esperen

26.11.08

feina

uff ja estic saturada, cansada, agobiada ... i tots els sinònims que es puguin acudir! Però es que me quedat en blanc en un dels treballs, no per la dificultat sinó per no saber-ho enfocar, se que no ho faig bé i vull arreglar-ho i ho esgarro més, és a dir una cadena molt difícil de trencar.
A més, la pressió que m'estan transmeten! i la mateixa tònica que abans, a més pressió més bloqueig ... i no serveix allò de respirar fons i tornem a començar, la pàgina continua estan en blanc.

13.11.08

el meu petit recordatori

A vegades la vida és injusta. Et desconsoles observant com la vida d'una família ha quedat destrossada, com no troben consol en res ni ningú. Encara que sense família és igual dur l'amic del meu pare ... han lluitat molt per a que no arribes el final, però no ho han aconseguit, sols han aconseguit esgarrapar un espai de temps d'aquesta vida, que ja és molt.
Realment el que m'indigna es que hagin de patir encara més, les persones que ja no tenen una vida ... no ho entenc, no ho entendré mai, ni vull entendre-ho, és injust, molt injust! Se que vols viure, i que estàs lluitant, i se que ho faràs, perquè sempre has estat lluitadora. També se que no t'agradaria veure'm plorar, i no m'hi veuràs, però he plorat per tu, i desitjo de tot cor no tenir-ho que tornar a fer!
La vida és així, en aquesta setmana, plena de tristor i de pensaments foscos sobre qui som, ha arribat la notícia, la Núria serà mare. Ella plena d'il·lusió i alegria comparteix aquesta notícia, transmetent-la als demés d'aquesta manera, amb esperança.
També va dur-se a terme la boda de la Sílvia, ara ja són marit i muller, i em van deixar que ho compartís amb ells.
... res més trist i real, la vida és així, damunt de tristeses fas una rialla sincera en veure la felicitat dels altres.
Se que els que ja no sou aquí, també heu tingut aquesta felicitat, per això i des de el més profund del meu cor, Dolors i Mossèn, espero que allà on sigueu hàgiu trobat la pau tant desitjada
en el vostre record

11.11.08

un altre cop formadora, (encara que molt poquet)

Que guaiii
encara que es molt poc, súper poc, torno a estar dins el món de la formació! i en tinc moltes ganes ... dos setmanes passaran volant però encara que només sigui per passar l'estona, tenir una nova experiència i guanyar quatre quartos doncs em be de gust!!!!!!!!!!!!!!!

3.11.08

"el nen amb el pijama de ralles"

Ahir vaig anar a veure aquesta pel·lícula, i m'ha vingut ganes de llegir el llibre, per tant ja deu estar bé, algo ja em deu dir que sinó no ho hagués pensat ...
És una història curta, explicada de forma intensa i amb un final dramàtic, esperat o no segons cada persona ... però bé a les històries de la Alemanya de Hitler sempre es dona un final així. Em va recordar "la lladra de llibres", jo vaig dir "que trist!", i la meva mare va dir "que no, acaba bé", per tant tot depèn de com es miri.
Tornant a la peli, la recomano molt, també fa pensar en la nostra vida diària i com a vegades no ens fixem en aquells petits detalls que ens diuen molt de les persones amb que convivim

una història qualsevol ... II

Has decidit continuar amb allò que tenies, l'estabilitat, la família, el conegut, ... però no pots deixar de pensar en aquella tarda. Tot i que t'ha succeït allò que fa 40 anys que et passa, els mateixos que tens, només era un miratge, aquell home ja no hi es o potser només va ser allò que la teva ment volia en aquell moment. Saps que vols un canvi però no estàs disposada a renunciar res i saps perfectament que no pot ser.
Però bé continuaràs somiant i desitjant que aquell home no torni a aparèixer a la teva vida ... els somnis, somnis són!

reprenc concert Manolo


Tot i que amb molt de retard reprenc el tema del concert ... doncs va ser fantàstic! realment va tocar totes les cançons del nou disc, també coincidint amb les que m'agraden més, que potser són totes! a més d'altres i algunes del último de la fila, però no gaires, realment ja es Manolo no? doncs només això.
Es sentia molt bé, la seva veu com sempre, energia total i l'escenografia diferent a l'anterior concert, ben escollida, realment la ballarina es guanya el sou durant el concert ... Potser si que com va dir la meva germana, semblava anés una mica porrat?? però tot s'ho val per passar una bona estona!!!!!!!!!!!
ja espero el pròxim disc i concert

27.10.08

una història qualsevol ...

És un dia qualsevol, com sempre t'aixeques al matí pensant en les feines que hauràs de fer aquell dia. Esmorzes mirant per la finestra i no pots deixar de pensar que la teva vida sempre és igual, tampoc fas res per canviar-la.
Van passant les hores, estàs bé, no penses que aquell serà un dia diferent ...
de cop i volta, un home toca a la teva porta, és elegant, diu paraules boniques, t'escriu un poema, i tu et deixes enamorar. No a passat gaire estona que ja et trobes als seus braços!
Durant aquella estona no estaves en aquell planeta, t'ha fet sentir la dona més desitjada i ara encara estàs èbria d'aquell perfum. Però poc a poc penses en allò que has fet, un desconegut? i els teus principis? i? i? i? ... només pots pensar que tu no ets aquella dona, que tu mai ho hauries fet, que tu mai li hauries fet ...
Encara sents la seva olor, la seva veu, com et tocava, ... només pots anar a dormir i esperar que demà tot allò hagi estat un somni.
Al pròxim dia tot ha estat real, si, has estat capaç de trair tot el que predicaves, de trair les persones que creien amb tu, l'entorn, i sobretot de trair-te a tu ... i a partir d'ara que faràs? et preguntes.
No pots explicar el que acaba de passar, saps que ell no ho entendrà, saps que tot el que has construït durant tot aquest temps es vaporitzarà i no podràs fer res per impedir-ho. Tampoc pots dir-ho al teu entorn, com entendran que has posat en perill tot el que tenies? ...
Estàs sola, completament sola, i aquell home que el dia abans et va fer sentir una princesa ara ja no hi és.
Has decebut
i el més important t'has decebut.
Torna a ser de nit, i només vols dormir, viuràs amb la consciència que un dia et vas transformar però ets massa covarda per a dir la veritat, o potser es que tard t'has adonat com desitges allò que tens ... el mires i en veu baixa li dius: perdona'm, tot i que se que no podries fer-ho, t'estimo!
El pròxim dia intentes tornar a somriure, has decidit conservar allò que tens ... el secret seguirà amb tu i només amb tu.

13.10.08

l'amor

Ets un banc d'amor.
Tant és on el donis perquè te'l tornaran arreu.
Sigui el que sigui el que inverteixis
en multiplicaràs el valor.
L'amor és una divisa que no perd
mai el valor
en la borsa de la vida.

9.10.08

...

no puc amb la meva ànima ... estic cansadiisssiiima
i se que encara te d'explicar moltes coses

8.10.08

una cançó de Lexu's

Mai es tard per descobrir cançons que parlin de la teva terra ....

No diguis res més
entre silencis ja parlem
que les ferides duren més
quan s'atura el temps.
No trenquis la pau
que ara mateix podem trobar
en el fons d'aquest oceà de mentides.

I mentre el món es mou

jo em quedo sol.

I a Tàrrega ja s'està fent fosc

no queda res d'allò que sóc,
acaba amb aquesta amargor.
La boira ja ho inunda tot
i la humitat em cala el cos,
abraça'm i abriga el dolor.

No queda més temps

per desitjar el que mai no tindré
per intentar el que mai no seré,
per no ser res.

I mentre el món es mou

jo em quedo sol.

I a Tàrrega ja s'està fent fosc

no queda res d'allò que sóc,
acaba amb aquesta amargor.
La boira ja ho inunda tot
i la humitat em cala el cos,
abraça'm i abriga el dolor.

29.9.08

diverses Saragossa

uis quans de luxes es troben a un hotel de 5 estrelles!!!!!!!!!!!!!
es pot dir que si està molt bé, molt de molt ...




ja que no puc escriure en condicions, posaré fotos
i des del meu ordenador tot i que sense accents
no em deixa posar-los sota les vocalsssssssssss
``````````````````

22.9.08

coses pendent

continuem ....
Primer l'Expo que és el que queda més lluny amb el temps, que voleu que us digui, semblava un aparador comercial per a comprar objectes del país o per a visitar determinats llocs ... a part d'això el dia va estar prou be (si no tenim en compte la primera part del matí). Ens vam poder colar a molts dels pavellons, evitant les llargues cues que es formaven, ... això si a molts menys al d'Espanya, es que com són aquesta gent!!!!!!!!!!!!!
També s'ha de destacar el viatge amb l'AVE, ... pijo, molt pijo, pero xul·lo, i ben ateses, això també s'ha de dir.
Una altra cosa a destacar, el riu Ebre, no se ben bé que ens ha donat, però semblavem com criatures mirant-lo, retratant-lo, i dient coses sobre ell ... bé hi ha moltes més coses a dir sobre l'Expo però visiteu-la vosaltres mateixos!

Després també havia de comentar sobre la pel·lícula del Che, al principi em se va fer una mica llarga, després es va animar tot i que al final vaig acabar pensant que ser molt utòpic no ajuda a ningú ni a la persona que ho és ni als seguidors, especialment no ajuda a aquests

des de la propietat dels altres

...... des del portàtil del David
ja no et dic que el cuidaré com si fos meu
sinó que el cuido una mica millor

un sopar pendent jeje

8.9.08

demà més ...

ja veus quantes coses tenia a dir-te,
bé, encara t'he d'explicar l'estada al Fòrum (certa decepció la veritat), la pel·lícula sobre el Che, i el pas de la Magda a la Glòria (t'enyoraré tant!!!!!!!!!!!!!!!!) ...
ahhh i em diuen senyora, "la seva senyora" que és això de senyora!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! és d'aquelles coses que fan indignar a qualsevol dona ...

sobre el llibre "em dic Mireia (i el meu cony Carlitos)"

Estic llegint aquest llibre, basat sobre un blog, la veritat es que també m'agradaria que tot això algun dia es publiques, tot i que en aquell blog m'imagino jo que hi ha més pensaments irreals que reals, cosa que en tu es dona bastant de tot ...
Bé, que el fet de llegir aquest llibre m'ha fet pensar en posar nom a les coses, el seu es diu Carlitos, i el meu? jo ja se que juguem amb la patatona, i que a tu t'agrada menjar-ne força, però perquè no posar-li un nom? ... suposo que pel mateix motiu que la meva mà no es diu de cap manera ...
De moment, també m'ha cridat l'atenció l'obsessió que te sobre el gust del semen, o dolç o amarg, no hi havia parat a pensar mai! serà que no n'he tastat mai cap d'amarg?
Suposo que aniré parlant més d'aquest llibre ja que només porto 60 pàgines llegides i segur que hi hauran més coses que em cridin l'atenció ... com per exemple ... les ironies que fa sobre la política i l'ensenyament als instituts.

reflexions

Ja torna a fer dies que no t'explico res, sort que no t'enfades, sort que tu em vols tal com sóc o almenys jo m'ho crec ...
Em sembla que ja passo d'explicar-te tot el desanim d'aquests dies, he donat tantes voltes a coses que potser si que em toquen de pensar-hi però no en aquest moment ni d'aquesta manera, que voleu que us diga, però algun dia ja em tocarà decidir que faig, algun dia, en algun moment, d'algun instant ... potser pensareu que tot això s'ha de tenir pensat ja en el temps ...

i sort que no en volia parlar ...

La cosa està en que aquests dies m'he sentit cuidada, per tots vosaltres, i també en tenia ganes ...

11.8.08

nostalgia

... aquelles coses que passen
em sento sola
estic sola,
tothom amb els seus plans
i jo aquí ...
me'n sortiré, em pregunto?
si, sempre m'he ne sortit

7.8.08

diari d'una festa major!

Tenia ganes que arribes aquest dia ... no us penseu que per sortir sinó perquè el "meravellós grupet" deixés d'entrenar la sardana que al dia de la veritat tampoc van saber ballar del tot bé, ... però a part d'aquest petit detall la festa major va arribar ...
El dissabte, primer dia no va ser fins la nit que vaig sortir, em vaig arreglar amb la única peça que aquest any m'he comprat de rebaixes, i ben mona que estava jeje! Primer acompanyada de la Rosa i el David vam anar a veure el meravellós espectacle de mexicanes, que en la pràctica va resultar ser una mescla de moltes coses i per dir-vos la veritat res de "meravellós", i infinitivament llarg, molt molt molt llarg, ... vam marxar a buscar una jaqueta primer, i després a l'altra banda on feien rock, que no estava tant malament, almenys les cançons dels hombres G me les se una mica ... i ben entrada la matinada ja no us ho explico, ja forma part de la meva intimitat.
El diumenge ja forma part de la quotidianitat, la Montse, Cristina i Raquel van venir com sempre amb cava, coses i la seva simpatia ... ja no us dic res més, va ser un dia perfecte, tot i que el meu mal de queixal el va espatllar una mica! i aquest any no va haver-hi baralles amb els cosinets jeje
Després d'un petit descans ... el dilluns ... va tocar sopar amb la cosineta i també si va afegir altres amics dels pares, ... la pluja ens va esgarrar el country però be també vam fer allò típic d'un beure a l'entrada de la Rosa.
I per últim, el dimecres, dia oficial de Sant Salvador, un altre dia típic, i també molt arreglada ...
Al fons, i si uns dic la veritat, no tant al fons va estar molt bé!!!!!!!!!!!

28.7.08

l'amistat

A vegades penses que t'has equivocat, o potser no diria tant, sinó que has adelantat els fets o simplement que la gent es mereix una segona oportunitat, i hi ha gent que dos i tres, i les que facin falta ...
Després de mesos difícils i haver estat sense saber de tu, ara t'has ofert, insistit, i al final he tingut els teus serveis ... dius que les amistats i són per això, jo també ho penso, l'únic es que no sabia si tu encara ho tenies clar.
Potser és aquell moment que t'hauria de dir, perdona per haver-ho dubtat

16.7.08

sense el meu pc

Estic amb el portàtil, t'escric des d'allí ...
no se si dir que el pc s'ha mort o simplement està a la uvi. La veritat es que moments després que deixes de funcionar, vaig pensar en tot el que tinc allí dins ... casi es podria dir que "hi ha la meva vida en vers", i sobretot em va saber greu poder perdre tot el que es més sentimental, les fotografies, telèfonos, direccions, etc etc
Espero que l'informàtic, estimat Jordi, tingui raó i no es perdi res de res ...
per cert, tardaràs molt a venir??????????? és la pregunta del milió de dòlars!!

8.7.08

algunes fotos de Managua




Quina enveja que no i soc jo!!!

un any més

A veure si per fi t'escric perquè si ho faig així aviat farà un mes del cumpleanys i encara no t'he explicat res ...
En general va estar força bé, especialment si tenim en compte que l'endemà del cumpleanys anava al metge d'urgència, que la mare era la primera setmana que estava a casa, que no hi havia l'Andrea, ... em vaig sentir acompanyada, molt acompanyada ...
Em van dir des de que jo sóc l'estrella de l'univers encara que a vegades no mirem al cel, fins a iaiona tot i que iaiona preferida jeje, s'ha de dir que el regal compensava que em diguessin "vella", va ho escriure amb "b" alta que queda més maco "bella" ... ja ho sé, soc especialment trapella!!
Tornant al dia, res especial però estar envoltada de la meva gent, parlar amb ella, llegir els seus missatges, allò que es tant poca cosa però a la vegada ho es tot ...
I no em descuido els regals, a veure si encara me'n recordo:
- disc de manolo garcia "saldremos a la lluvia"
- un colleret, ... no li digueu però és una mica lleig
- un jersei, que al principi vist a la foto ens vam pensar que era un llençol, però que totalment és el meu estil jeje
- una tassa del james dean ... encara no hi he begut res!
- més colonietes per la col·lecció, amb unes anells incorporades que sembla estrany que una dissenyadora faci allò, que lleig mare meva!
- un braçelet, ... bonic però ... i tampoc li digueu ja no l'haguera comprat
- una planta ... el menjador ja es com una selva!
- una setrillera ... per la futura llar
- un iPod shuffle ... i a més gravat, que em va encantar! ja sabeu que al fons, bé no tant al fons, sóc molt, però que molt pija
- ah, i una d'aquelles coses per a passar-s'ho be soleta o acompanyada, ja sabeu que vull dir, no???? jeje la pena que es que encara no ho em pogut provar

I per celebrar-ho doncs, un dia a sopar al Big Ben, super bé, caret però la cuina val la pena ... tot i que em vaig quedar sense el capritx d'algo de xocolata de postres ... però ja ho vaig compensar aquest dissabte amb pastís de xocolata!
I la nit de Sant Joan a Lleida, quan temps feia que no arribava a les tantes de la nit!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! va estar força bé, ... el sopar no, no us enganyaré, ens vam enredar totalment, però després anar de disco i ballar, fer el ruc, recordar quan tenim 20 anys, això perfecte!

16.6.08

sola

No puc més! no se quantes vegades ho he dit, però cada vegada es fa més difícil, i no se fins on aguantaré ... cada vegada que es repeteix, és un tornem a començar, i cada vegada tinc menys forces.
Em sento molt sola, i no em refereixo a amics, ni a tu, ... em refereixo a casa, a la mare no puc explicar-li ni agobiar-la amb les meves penes, i la germana que vols que et digui va a la seva, avui no tinc el dia i escriuria coses que no penso, be es mentida si que ho penso però prefereixo no escriure-ho ...

14.6.08

...
sentir-se estimat és el millor que et pot passar,
des de que neixem fins que morim,
volem sentir aquest sentiment,
provingui d'on provingui, sigui qui sigui que te l'ofereix.
Vivim per a descobrir-ho, expressar-lo i retornar-lo,
encara que al llarg de la vida podem no ser correspostos,
ens sentim defraudats,
perdem les persones estimades,
però continuem estimant,
i sempre hi ha gent a la que estimar,
perquè sense estimar no vivim
i sense viure no som nosaltres

un altre cop gràcies

Un altre cop gràcies!!!!!!
una altra vegada heu estat allí, interessant-vos per la meva mare però també per mi,
sabeu com n'és de difícil això per mi i no m'heu deixat sola.
Aquest cop éreu menys els que ho sabíeu,
però tot i així m'he sentit més acompanyada que mai,
i cuidada ... ja no us ho explico.
I especialment a remarcar, que aquest cop la meva amiga a estat allí
diuen que tothom es mereix una segona oportunitat i potser es veritat,
potser no, se la mereix!
gràcies

9.6.08

paraules boniques!

Somiquejo entre les últimes clarors del dia,
tot llegint versos d'amor.
Mentre la nit es vesteix de tu,
li prego que no em dugui la lluna,
li suplico el teu rostre,
li demano el teu cos i el teu respir.
Però és fosc i sols em queda pensar en tu
llegint versos d'amor

5.6.08

coses que no es fan!!!!!!

He fet una cosa d'aquelles que no es fan, explicar el final de la pel·lícula,
... Joel em sap greu, haver-t'ho esgarrat!!
ho havia de fer, era indispensable treure'm "el trauma" del damunt,
tot i això no em perds res anant-la a veure ...
i a més, saps? és el que te un blog personal, que es meuuuuuu, i tot i que s'accepta les opinions, i fan força gràcia,
escric amb total llibertat
ves a veure-la i em fas un comentari

1.6.08

el ZP paga!!!!!!

uiiiiiiiiiiiisssssssssss
si la llei de dependència existeix!!!!!!
si, ho heu llegit bé ... de moment encara tinc el dubtes de quina serà la pensió, només he rebut tot el que hi havia pendent, una incògnita que passarà ara!
ai ai que encara deure un sopar al Resquitx, eh que si David? jejejeje

"la niebla"

Vaig anar a veure aquesta pel·lícula, i a part de que casi no dormo, moltes coses a dir ...
també abans he de dir que no és del meu estil, i potser per això me la miro des d'un punt de vista diferent ...
Tot i això fa pensar!!!!!!!!
Primer, una de les primeres noies que decideix sortir d'allí, bé una de les primeres no, la primera noia, es salva de morir, la noia demana ajut, i que algú l'acompanyi, i a més diu que ho fa pels nens, no pot deixar-los sols, assumint que pot morir i quedaran sols per sempre, però s'arrisca i li surt bé!!
Segon, el personatge de la fanàtica, buf quina dona! resulta que tot allò passava perquè ja estava escrit en el llibre sagrat, i perquè els homes som així i pretenem fer una sèrie de coses, manipular una sèrie d'esdeveniments que no em demanat permís per a fer-ho, i com a càstig de tot això, la bèstia ve a venjar-se en nom d'algú, de ves a saber qui ...
I per últim, a destacar el protagonista, va d'heroi, arriscant la seva vida i deixant sol al seu fill, lidera un grup, on cada vegada més la senyora fanàtica està fent adeptes, i ell amb els pocs que queden pensant d'una forma diferent volen escapar ... només són 5 els que ho aconsegueixen però arriben al final i la boira encara es allí ... i que poden fer? tenen la pistola però només amb 4 bales ... el nostre heroi ho fa, executa als membres del cotxe, inclòs el seu fill ... cosa que no deu ser gens fàcil matar el propi fill ... després d'això, crida a la bèstia per a que acabi amb ell, però el destí es així de cruel, i la boira ja se'n va, l'exèrcit per fi arribar, a rescatar els supervivents d'allò que ells mateixos havien provocat
sobreviurà amb la càrrega de saber que no ha esperat el suficient temps abans de realitzar la tragèdia?
serà més dur que la boira i els monstres!!!!!!
En fi, ho sento si us he explicat el final ... crec que la pel·lícula, amb un estil peculiar ens pretén dir molt de la filosofia de la vida, ... o almenys és el que jo vaig voler entendre entre mig d'aquells monstres que em feien tancar els ulls
L'altre dia, una de les publicitats que feien sobre la setmana de la lectura de tv3,
parlaven dels blocs, de com s'escriu i del que la gent hi diu,
ets com el meu diari, on explico les meves coses, alegries, també esperances, somnis, invencions, és igual el que hi escric, i qui ho llegeix, simplement ho faig ...

29.5.08

vells retrobaments!

Per sort, la vida de tant en tant, t'ensenya que hi ha persones bones en aquest món ...
Ja fa força anys vaig conèixer la Magda, va ser en una d'aquelles circumstàncies que et fan conèixer la persona i ella també et coneix a tu ...
quin millor moment que en la intimitat de vestir-se i desvestir-se? en aquell moment que una persona dependent, doncs això depèn totalment de l'altre ...
Aquest i el moment que t'entregues a un noi, són els dos únics moments en que realment estàs obert a algú, i almenys creus conèixer a l'altra persona.
Bé, també hi ha, allò que una mare diu: et conec com si t'hagués parit! però bé això es un altre tema!
Ara, per uns altres motius al d'aquell any, l'he tornat a trucar, i sense dubtar-ho un sol moment, ni posant excuses del tipus no mi dedico, no tinc temps, etc etc a accedit a ajudar-me o buscar algú per a que ho faci.
Quin encant de noia!!!!!!!!!!
realment així dona gust viure en aquest món!
Encara que us de reconèixer que últimament, estic envoltada de gent que em demostra sense cansar-se la seva estima ...

22.5.08

Que fer? que faig?
Tinc estones d'aquelles que no se ben bé que estic fent,
fem l'amor com mai ho he fet, m'entrego a tu, però la meva ment no hi és
i no se com recuperar-la
...
no vull ...

... ara ja no és hora, ara que has perdut ... el meu cor ja no crida ...

20.5.08

castells!!!!!!!!



la festa major dels pobles veins!

El que te bonic la festa dels veïns es que no tens invitats, no et cal fer el sopar, si no surt en llocs no passa res i sempre acaba passant que t'ho passes millor que a la teva pròpia ...
va haver-hi Grease, que cutre!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
però em vaig divertir, vaig riure força!!!!!
Després castells, fer una mica de país!!!!!!!! que bonic les torres humanes, eh que si Albert (amic casteller).
Per la tarda una volta i jazz, una estona només però sempre està be. I per finalitzar veure el castell de foc des de el sofà de casa ...
ha estat bé la festa major dels veïns

16.5.08

les paraules

A vegades sense cap paraula es diu tot,
sense cap paraula es fa tot.
I és molt maco quan succeeix.
M'agradaria immortalitzar aquell moment,
i sobretot que em passes amb tu,
se que no i puc fer
passa quan passa
i amb qui passa
i disfrutar d'aquell moment és l'únic que puc fer

13.5.08

una altra vegada molts dies!

Han tornat a passar molts dies sense tu,
però ja veig que quan no escric tot va malament
ja no tardaré!!!!!!!

i van dir ...
que guapa estàs en aquesta
foto!!!!!!!!!!!!!!

reflexions

Avui dia de la festa major petita del poble, ha anat a missa i el mossèn ha fet un discurs que es podria dir dedicat a mi ...
i el pobre home no ho sabia!!!!!!!
Ha parlat de les pors, pors a tot, inclús la por al compromís i a la por a no tenir una ma forta que et consoli!!!!
He estat a punt de trencar la meva vida, i tot només per la por, i el més difícil de tot es que faig mal a qui més estimo ... i no se que fer per a que no sigui així!
Ho intento de debò, ho intento amb totes les meves forces però no n'hi deu haver prou.
Potser és veritat el que m'han dit algú de vosaltres, estic feta per estar sola i jo em resigno a pensar que no ...
tornaré a aixecar-me i tornaré a caure ... i potser algun dia no hi haurà ningú per ajudar-me a aixecar, no podré dir que no ho tingui merescut!

4.5.08

Quans dies sense tu ....

Fa molts dies que no t'escric, primer per la feina i a aquelles hores ja no tinc ganes per res ...
després per no tenir accés a tu, i aquí comença la meva "història d'amor" amb telefònica, truca que trucaràs per a demanar el servei, per a que portin el router, per a que donin d'alta i ara per a que funcioni ...
ara com escric?
doncs de moment amb adsl, això si, amb els mínims dels mínims
en fi, que aviat t'explicaré moltes coses!

10.4.08

"la nit de l'orgasma"

El programa de tv3 ...
almenys està bé per això se'n parla ... tot i que us ho confessaré, estava mirant el programa amb la meva mare i se'm va escapar alguna rialla i sobretot un "apa, jo també" ... sort que fluixet!!
en fi, que no passa res, som prou grans com per saber el que hi ha ... ara també hi va haver estones que semblava que en les històries hi havia "més pa que formatge"
a veure que explicaran els nois

7.4.08

no se que passa!

Ahir vaig quedar amb la meva amiga i la seva nova parella,
fins aquí tot normal, com tantes i tantes vegades que em sopat, fet cafès, presentat gent ....
però aquest cop no va ser com els altres
no se ben bé per que, jo era allí, però no em venia de gust ser-hi
m'importen els viatges a la Patagònia? i el feliç que és la gent?
si m'importa si no fos que és una falsa felicitat
jo també en sóc de feliç!!!!!!!!!!!!!!!
i quan no ho sóc o dic, així de senzill.
Que ens ha passat Rosa?
tu havies dit amigues per sempre, i jo m'ho havia cregut
... a vegades sóc molt ingènua
però sabeu que us dic?
vull ser ingènua,
vull creure a algú quan em digui, amics per sempre
o l'amor infinit
perquè sinó quin sentit té conviure amb la gent!

3.4.08

Montblanc i Sant Jordi

























... i demà més ...

l'últim estudi ...

A vegades tenen raó, cada vegada toca un estudi, mira els estudiosos s'aburreixen ...
aquesta setmana ha tocat la durada del coit, dient que és per desmitificar allò que tant agrada als homes de dir, que ells aguanten una hora i més (d'alguna cosa s'ha de fardar, les dones també ho fem no us penseu!) ...
Tornant al tema, la durada ...
dient que l'ideal és entre 7 i 13 minuts (que quedi de que parlem, no hi entra preliminars ni res per l'estil) ... doncs potser sóc rara o no ho sé (i que consti que no ho he cronometrat) però a mi em sembla molta estona de tant ficar i treure!!!!!!!! (si em permeteu ser vulgar) ... i crec que em quedo amb menys, ... que voleu que us digui em canso també!
Però bé el que importa no és la durada,
sinó passar-s'ho bé, no??
i això ja sabem que sí!

L'AIGUA!!!!!!!! ... (la nostra aigua)

Fa molts dies que es parla del tema, i durant molts dies més que se'n parlarà ...
sabeu que em fa més ràbia, haver d'estar d'acord amb el Zapatero, i que no ens toquin l'aigua!
Dit així podeu pensar, que poc solidaria que és la noia!
però nosaltres també la necessitem i no en sobra, a diferencia del que la majoria de gent pensa, no en sobra.
A vegades falta una mica de desconeixement, estar informat sobre quina és la realitat de cada zona, no només utilitzem l'aigua pel cultiu també la ramaderia, i d'això en mengem tot l'any!
Al programa del Cuní, vaig sentir el pagès de les meves terres que deia algo similar com "no cal que es dutxin cada dia", jo el vaig entendre perfectament. Aquell senyor només es va equivocar en la forma de dir les coses, ell volia dir que les conseqüències de no dutxar-se algun dia no són gaires en canvi no regar el camp et repercuteix a tot un any de sou.
En fi, que ho han fet el pitjor que ho podien fer, i ara sembla que hagin enfrontat a la gent de ciutat amb la gent de poble ... que vell que és això, no trobeu?

28.3.08

per fi unes vacances ...

Pel títol et pots pensar que he anat a algun lloc, no es així
però m'ho he passat bé aquests dies
una vegada més a quedat demostrat que no és necessari fer grans coses per a sentir-se bé,
perquè només he fet això cine, un sopar, un tomb, una xerrada amb una amiga, un cafè, tenir la Marina als braços, i una excursió ...
petites coses que fan gran el dia.
Suposo que tenia ganes de sentir-me bé, de no estar cansada, de no notar el mal de cama, i aquests dies han sigut així.
Espero poder-los repetir en poc temps, i gràcies a tots el que ho feu possible

11.3.08

el que m'agrada

Avui per fi m'he quedat sola i he pogut ficar la música "a tota pastilla"
... quines ganes en tenia ...


Amor mío, si estoy debajo del vaivén de tus piernas,
Si estoy hundido en un vaivén de caderas
Esto es el cielo, mi cielo
Amor fugado, me tomas,
me dejas, y me exprimes,
y me tiras a un lado

Te vas a otro cielo y regresas como un colibrí
Me tienes como un perro a tus pies.

Otra ves mi boca insensata, vuelve a caer en tu piel,
Vuelve a mi tu boca y provoca,
Vuelvo a caer en tus pechos en tu par de pies.

10.3.08

l'endemà del 9-M

Per fi s'ha acabat, ara que descansin, que ens deixin descansar i sobretot que actuïn!
Hi ha varies coses que no entenc, crec que visc en un país, que pel sol fet de viure-hi ja comporta no entendre res ...
L'elevat nombre de vots als socialistes, no ho entenc! que hem oblidat el caos de rodalies? les rebaixes a l'estatut? l'ave? l'apagada de l'estiu? ... i segur que em deixo coses.
Tot pel vot útil, per la por, ... s'ha de reconèixer que els assessors del PSC han fet una bona campanya, però els ciutadans també em sigut una mica ingenus de creure'ns que el llop es tant ferotge, si està bé que el PP no estigui al govern, a més a mes de les polítiques anticatalanes que tant li agrada fer també perquè el govern actual pugui desenvolupar diverses lleis ... personalment penso que el llop no mossegaria tant fort.
I el segon punt, ERC, jo sóc una de molts que aquest any va decidir castigar al partit i votar a un altre, motiu: haver-se ajuntat amb psc ... també sóc dels molts que el dilluns teníem remordiments d'aquest càstig, una mena de "mares protectores" ens va envair i pensàvem que no n'hi havia per tant, tot i això avui torno a estar descol·locada, continuo sense entendre els motius dels moviments interns i he tornat a pensar que no em vaig equivocar amb el canvi de vot.
I per últim, CIU, si es veritat que des de la seva gran davallada no han tornat a treure els mateixos resultats però han aguantat i bé el bipartidisme que s'està duent a terme en aquest país ... i els felicito per això, sobretot a la persona del Duran que no és gens fàcil fer el que ell ha fet.

5.3.08

les llàgrimes de Messi

Del partit d'ahir segur que se n'ha parlat, del resultat, del futbol, del Messi, també de les seves llàgrimes ...
jo n'he fet la meva interpretació ...
l'entenc al noi
eren llàgrimes de ràbia, de ja hi tornem a ser, això no s'acabarà mai, un altre cop el mateix, ara que tot m'anava bé no, i etc etc etc etc
són inevitables les llàgrimes! tant a ell perquè es jove com si fos més gran.
A mi m'ha passat i potser per això en faig aquesta interpretació, i ara m'observo amb lupa de dalt a baix i a la mínima que alguna cosa penso, i només penso que no m'agrada, ja tinc la por que tot torni a començar ...

tot costa!

Tinc la sensació que estic millor, i efectivament és així!
Però a la mínima m'esgoto, i a la mínima totes les alertes estan posades ...
aquest cap de setmana vaig sortir i apoyar la cama, m'havíeu d'haver vist a la nit, com qui hagués fet la marató, ... però em va anar super bé cansar-me, d'allò més bé!!
i per algun lloc es comença

4.3.08

fira natura

Diumenge seguint a la meva germana (ella volia anar-hi) vam anar a Fira Natura a Lleida, ... una fira com una altra amb tema de fons l'ecologia, no em va desagradar tot i que hi ha coses a parlar: primer, no mengis carn perquè els animals es sacrifiquen? i no s'han preguntat que la proteïna de la carn i també del peix es necessària? i el negoci que mou la ramaderia, pesca, les granges de tota mena?? o es que viurem de l'aire?
També es criticable, el cost que valen les coses fetes amb productes naturals, a mà o ves a saber com. Ella va veure un bolso, molt bonic, força gran, per a ficar-hi dins la carpeta i altres coses, color bonic i també els seus detalls però la gran sorpresa va ser el preu 65€, cosa que et fa pensar que per ser ecologista has de ser ric!

els primers calçots!

Sí, no havia menjat mai calçots! I amb la moda que estan ja era hora.
Com tot és difícil jutjar la primera vegada, no saps de que va la cosa, com anirà, hi ha aquell neguit, i després quan ja ha passat poder valorar també es fa difícil, no tens res a que comparar-ho, això si et queden les ganes de repetir i a partir d'allí ja et tornés molt més exigent, tot ho vols millor i esperes que el resultat sigui millor ...
Bé tornem al tema perquè m'he desviat una mica, doncs sense tenir una idea molt clara de que opinaria del calçot em va agradar força, probable que hi hagi un segona vegada, ... això si al costat d'uns caragols res a fer!

27.2.08

... ara ja no és hora ...

Un altre diumenge, camí del capvespre
tan dins del meu món, avui penso
allò que el temps amaga
Llegint cada carta i paraula a paraula
per tu va signada
Un altre diumenge, camí del capvespre

No m'esperava una trucada passada mitja vida
qui sap si després de tanta espera
entens una manera
més no puc entendre que diguis
que no et vols anar d'aquí
no sé ara, no sé ara...

Trauré de mi un somriure
i aixi no hauré de plorar
massa temps per a decidir-te
vull oblidar tot el passat

Ara ja no és hora
ara que has perdut a la persona es quan t'adones
que el teu cor no oblida però fa temps que el meu no et crida
es quan te n'adones
Ara ja no és hora
l'anima que un dia vas ferir es va fer invisible
i no canviaré, no tornaré a mostrar-me feble
ara ja no és hora...

Un altre diumenge, camí del capvespre
hi ha coses que no esborraria però
que mai més faria
encara que passin el dies
tothom trobarà una sortida
el bon mans del odi comença a podrir-se

I tu cada vegada ho fas pitjor
¿Què intentes canviar?
Massa temps per a decidir-te
Millor si et quedes on estàs
Permet que et digui avui...

Ara ja no és hora
ara que has perdut a la persona es quan t'adones
que el teu cor no oblida però fa temps que el meu no et crida
es quan te n'adones
Ara ja no és hora
l'anima que un dia vas ferir es va fer invisible
i no canviaré, no tornaré a mostrar-me feble
ara ja no és hora...

26.2.08

eterns dubtes ...

Són moltes les vegades que em qüestiono a mi mateixa,
no soc bona persona?
molt egoista? impersonal? difícil de tractar?
a vegades tinc aquesta sensació, intento no ser així, ser amiga dels meus amics, amiga dels que em necessiten ... i potser l'important no és si me'n surto sinó sinó que intento estar allí!!

I a tu, David, que més et puc dir? tinguem confiança, explica'm les coses, o explica-les a qui vulguis ... a part d'això, que estic aquí, almenys de moment!

25.2.08

va de cine!

Tenia diverses pel·lícules a comentar, quasi que no me'n recordo de quines eren ...
Comencem per la més propera en el temps:
"Juno", la veritat es que esperava molt més d'aquest film, encara que si d'una forma diferent però hi vaig seguir veient els tòpics americans, sobre la família, el sexe, les adopcions ... es troba molt adequat la forma d'expressar-se, sense embuts, sense complexes, i dins el traumatisme de donar un fill el film te un final feliç.
"en el valle de elah" més tòpics americans, més sobre més, poca crítica al sistema americà respecte les guerres, per no dir gens! Només en podem extreure el difícil que és per als nois soldats viure aquestes situacions i com això els pot portar a ver veritables barbaritats en aquella gent.
"los crímenes de Oxford", buff una altra pel·lícula amb poca cosa per contar. Es d'aquells films que als primers cinc minuts ja saps qui es l'assassí, i l'encertes!! per tant, em va decebre!
Per fi en puc comentar una que em va encantar "lejos de ella", una història d'amor, d'amistat, d'afrontar una malaltia, de com aquesta malaltia et pot fer oblidar el que fins aquell moment era allò més important i saber que no es pot tornar a enrera, que res serà com abans.

Josep Palau i Fabre

Petit homenatge a un gran pensador ...

Jo em donaria a qui em volgués
Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés
d'aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.

Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de meu no me'n quedés
en el no meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes,
per un de sol, pro que besés
i del besat em desbesés.

Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés:
com una almina que se'm fes.

El primer amor

Estic enamorat del meu amor primer.
Els ulls, fidels al cor, flors d'ella hi han brunyit.
Les pluges dels hiverns m'han dut a aquell recer
que és, en l'esclat del cel,
un bell racó de nit.

19.2.08

"la plaça del diamant"

No hi ha gaire cosa a dir de "la plaça del diamant", es sap força coses sobre aquesta obra, i també sobre la seva autora.
Divendres en vaig veure l'obra de teatre, l'adaptació que ha fet el Benet i Jornet, en un primer moment que en Benet fos l'autor de la majoria de sèries de la televisió em feia ser una mica reticent a veure en bon ull l'obra, però no va tardar ni 5 minuts a convèncer-me que acabaria disfrutant d'aquella obra. També em feia ser una mica reticent, l'adaptació del cinema que havia vist on no era del meu grat el personatge de la Colometa.
Però no va ser així, al poc temps d'estar assegut a aquelles butaques, la Colometa em tenia el cor robat.
I sobretot gràcies a l'actiu que la interpretava, la Sílvia Bel, transmetia força, coratge, i molt de pes a cada paraula.
També destacaria la Sra. Enriqueta, una dona disposada a ajudar i a saber que sempre tenia una mà per oferir, i l'actriu que l'encarnava Merçé Lleixà et feia creure el paper amb els seus monòlegs, i sobretot la duresa de la guerra.
En general, hi ha més aspectes a destacar, l'escenografia, la música en directa, altres actors, que encara que sigui de llarga durada no la sents d'aquesta manera, el respecte a l'origen i per tant a la Merçé Rodoreda ...
Només un punt va estar a punt de fer que no gaudís d'aquell espectacle, la tos!! la tos dels espectadors que s'encomana de forma "màgica i inexplicable" d'uns a altres ... però no ho van aconseguir, vaig centrar-me només en l'espectacle, en les paraules i els sentiments que m'estaven transmeten.

18.2.08

jo mateixa!



No m'he atrevit a posar mai una foto meva al bloc,
i potser ja es hora!
A vegades penso que algú en pot fer un ús no adequat i una sèrie de consideracions per l'estil, però quantes fotos no he donat per aquí i per allà?
per tant, començaré a posar les fotos que em vinguin de gust!

I quines ganes tenia de per fi, començar-me a sentir-me bé, i de dir-ho, com es diria de cridar als quatre vents que torno a viure, a ser jo ... i encara us diria més, em sento més bé que abans.

14.2.08

... tot sembla tu

T'ho dic amb els mots del silenci
que són els més cridaners.
T'ho dic amb les paraules de l'aigua
que t'han seguit callades quan passejaves
per la riba de les cançons que més t'agraden.
T'ho dic mentre una tarda sense esma
em du la teva imatge embolicada en dolçor
i tot em captiva perquè tot sembla tu.

8.2.08

mides

Et tinc força abandonat, un dia perquè m'estic hores xerrant, altres perquè no es tic massa d'humor i altres perquè tinc coses a fer sempre els l'últim ...
Si no em canso, i quan em cansa pararé d'escriure faré un max-mix de moltes coses ...

El fabulós ministre de l'estat a fet una classificació sobre el cos de les dones, i hi ha tres figures:
- diabolo ... es podria dir més ampleta de caderes i pit
- campana ... menys pit i més cadera, potser aquí mi ficaria jo
- i cilindro ... plana total
en fi, que poques coses a dir sobre aquest tema, només faltava que per a poder trobar talles a les botigues haguessis de saber de geometria, i resulta que totes les dones som iguals!! bé igual igual no, dividides en tres formes ... sembla comentari més fet per un bromista que un ministre!!
Ara, jo em pregunto, classificaran els homes amb paraules com aquestes?? temps al temps!

i no se que més t'havia de comentar, però començo a xerrar, i xerrar i més xerrar ... i ja es hora de plegar!!!!!!!!!!

6.2.08

25.1.08

desmitificacions!

L'altre dia a la tertúlia d'"el club" parlaven de si es pot viure sense sexe,
en un principi diríem que si, és clar que si, per a viure com a indispensable hi trobem l'aigua, l'aire i l'alimentació.
A més també van introduir el debat de que entenem com a sexe o més que la seva definició, si també i considerem l'auto satisfacció pròpia. I també sobre la diferenciació de gènere, als homes els hi es més difícil que a les dones (cosa que no comparteixo)
Després de tots aquests matisos, diríem que de viure es pot, és clar, però .... i molts peros ...
Com a dona diria que hi ha massa pors a dir les coses com et venen de gust dir-les,
si m'agrada,
si m'ho passo bé,
si el necessito per a viure!

8.1.08

va passar el dia de Nadal

Tot i que és amb retard, ja que ja fa dies que la Marina és al món,
moltes felicitats Rosa i Josep Anton,
la petitona va venir el dia de Nadal,
que tots puguem disfrutar de la seva rialla.

7.1.08

regals!!!

No em puc queixar, ...
com es nota que a través de les coses materials també es poden fer mimitos!!!!
Abans dels reixos ja vaig tenir
2 colonietes de col·lecció, per cert, una la nina ricci
un conjunt de cartes molt bonic, i una pluma estilogràfica
Ara per reis
3 colonietes més ... aviat no tindré lloc on col·locar-ho
un pijama ... bonic i sobretot calentó
2 mitjons ... també calentons, tot i que un d'ells és molt però que molt cutre, ja se que jo tinc coses així però tot de cors vermells!!!!!!!!
una jaqueta ... aquesta sí, xulíssima!
2 bufandes ... com casi sempre fem amb les bufandes, les dos són a compartir amb la mare, així en tenim més, una de marró i una de colorets
i crec que no em deixo res ... jo deu ni dor també el que vaig gastar amb regals!
ui siiiiiiiiiiiiii em deixava coses, i si se n'assabenten em deixen sense regals per sempre més ...
un colleret que es una fulla de plata
i l'entrada de teatre per "a la toscana"
Ara si, llista complerta!

4.1.08

sopar any nou!

La meva estimada germana em va fer un sopar de cap d'any sorpresa:
ummmmmmmmmmmm
de primer entrants dels seus:
broquetes de meló amb pernil
boles de formatge de diferents gustos amb rebosat de pipa salada o nous
torradeta amb crema de formatge i pera
bimbo amb salsa rosa i mango
i algun altre amb formatges
ou amb maionesa i gamba
sorbet de cava
de segon, vedella amb pernil salat al vi
cava
raïm ... vaig aconseguir menjar-ne 6, tot un recordddddddddd
torrons, neules de xocolata
... i a desitjar un millor 2008

Any nou!!!

Tinc la costum que quan s'acaba un any intento fer balanç,
també vaig intentar fer-ho amb el 2007,
i no me'n vaig sortir,
l'última part d'any ha sigut nefasta, dolenta, amb pors i tot el que t'he anat explicant ...
però per l'altra també hi ha hagut coses bones ...
en fi, que aquest any com a excepció no etiquetarem
i esperem que el 2008 ho pugui fer!!!!!

amistat

Una altra vegada estimada amiga tornes a ser la protagonista dels meus pensaments,
la veritat es que no entenc res, o es que sóc massa gran ja per entendre segons quines coses o es que aquestes coses coses són massa complicades per a que les entenga ...
Passen mesos sense saber de tu, anem a sopar i resulta que em dius que no et vas atrevir a venir a veure'm, que necessites que estiga bé ...
Moltes coses a dir, alguna ja te les vaig altres no cal fer-ho, perquè la qüestió està en continuar l'amistat i per tant, no calen retrets o passar full i donar-ho tot per acabat ...
Suposo que les dues em aprés alguna cosa, espero que tu si