21.12.07

bonica foto pel Nadal!


amb el permís de la Maribel penjo la fotografia en senyal del Nadal ... que maca ha quedat!

feina

Per fi s'ha acabat la feina!!!!!!!
vacancessssssssss
Sempre passa el mateix, quan dius aquest cop no treballaré tant, aquell cop et surt més feina ...
la qüestió es que vaig anar agafant gent i més gent,
i ara un t'explica la seva vida,
l'altre és exigent, i a part de demanar-te la feina amb perfecció et fa un seguiment d'allò, ... fins al punt que no em connectava al msn per no tenir que donar explicacions sobre com està o com no està la cosa.
Bé, fins al pròxim quadrimestre
uns dies de vacances merescudes aquest any!!!!!!

18.12.07

un passeig

Per fi ha sigut el dia!
Vaig donar una mini volta pel carrer,
l'aire a la cara, el fred,
mirar les coses diferents de com estaven
les novetats
les llums de Nadal,
un cafè de bar,
la conversa,
la companyia,
pensar que em poso de roba i que no sigui per anar al metge,
baixar l'ascensor i pujar el cotxe, per distreure't solament
... una sèrie de coses quotidianes
que un dia normal ni te'n dones compte de l'importants que són
i ara penso?
demà més?
la resposta la sabrem demà,
en principi tot sembla que les aigües tornen a la seva calma!

12.12.07

... no cal dir res més

"Només tu"
Sé que només tu pots fer-me riure tant.
Sé que només tu em coneixes de veritat.
Sé que només tu ets capaç de compartir
les penes, la tristesa quan no me’n puc sortir.

Tens capacitat de donar tranquil·litat,
de saber-me escoltar quan ja ningú em fa cas.
Tu tens la virtut de fer-me oblidar
la por de la foscor i em dónes claredat.
Sé que només tu em pots entendre bé
i sé que només tu ets la meva raó de ser.

En silenci i sense dir ni una paraula.
Tan sols amb una mirada és suficient, no ens cal parlar.
Són vint anys de grans vivències que queden atrapades
en records que ja mai més oblidarem.

Sé que només tu saps demanar perdó.
Sé que només tu entens aquesta cançó.
Sé que només tu em dónes protecció,
m’ajudes a fugir, m’apartes del dolor.

Tens capacitat de donar tranquil·litat,
de saber-me escoltar quan ja ningú em fa cas.
Tu tens la virtut de fer-me oblidar
la por de la foscor i em dónes claredat.

Sé que només tu em pots entendre bé
i sé que només tu ets la meva raó de ser.

En silenci i sense dir ni una paraula.
Tan sols amb una mirada és suficient, no ens cal parlar.
Són vint anys de grans vivències que queden atrapades
en records que ja mai més oblidarem.

I passaran els anys i sempre estaràs
buscant un pla, perquè es facin realitat
els somnis que solíem tenir abans d’anar a dormir,
pensant en el temps que ens queda per seguir sent així.

En silenci i sense dir ni una paraula.
Tan sols amb una mirada és suficient, no ens cal parlar.
Són vint anys de grans vivències que queden atrapades
en records que ja mai més oblidarem.

Sense parlar-nos, tan sols mirant-nos,
podem arribar a entendre que mai
ni res ni ningú a la vida ens separarà.

(cançó de la Oreja de Van Gogh, pel
disc la marató de tv3)

van passant els dies ...

I ja són 3 mesos i encara no hi veig fi,
no em vull desesperar, vull ser optimista, però em costa tant, de tant
és aquella sensació que un dia em vaig posar en aquest camí sense saber com i ara no se com sortir-ne, i sobretot que algú està dirigint el meu futur, no sóc jo mateixa qui tria tot això, ni molt menys!