31.10.07

la castanyada

ummmmmmmmmmmm
m'encanten els panellets,
és un dels dolços que més m'agrada!!!!!!!
sort que només és una vegada a l'any ...
... la foto no és dels panellets de la meva mama
que els fa boníííííííííííísssssiiiimmmmssss
però ja fa el fet per a que la boca es faci aigua
mirant-los!!!!!!!!!!!

Estimada amiga ...

T'ha tocat, avui vaig per tu Rosa,
com es pot imaginar el títol dient "estimada amiga", en aquest cas és en sentit irònic, encara que ja saps que també ho ets ...
L'altre dia, mirant "porca misèria" vaig pensar "això és el que li succeeix a la meva amiga", ... el personatge del Pere havia d'anar a veure el Xavier, que està en plena malaltia de càncer, sap que hi ha d'anar però no sap com i ho va allargant, avui no puc, demà tinc feina, dona-li records, ... inclús somia que el visita i llavors te una crisi de salut, al final hi va, una visita curta i sense entrar en profunditat en cap tema, se'n va ... però després torna a tocar el timbre i es sincera dient-li em sap greu no sabia que dir ni com venir, a partir d'aquí comencen a xerrar i passar tota la tarda junts ...
La meva situació no és tant dramàtica com la del personatge del Xavier, però a la meva amiga li succeeix el mateix que el Pere, o almenys és el que jo crec, no saps com tractar a algú que en aquest moment no està precisament bé, i deus pensar que si "ignores la situació" és com si no estigués passant.
Jo he intentat que tinguessis alguna mena de contacte, enviant sms parlant d'altres coses, no explicant-he la meva situació real, però tot i així tu segueixes igual ... algun dia descobriràs que la situació existeix i ... no et puc dir que no seré allí quan em necessitis perquè no se el futur i jo em regeixo per la norma que "el que a mi no m'agrada que em facin intento no fer-ho", però qui sap ..... .....

30.10.07

"héroes del silencio"

" ... y no hay oración
capaz de decidir por mí
¡oh, señor!, no queda otra opción
y jamás me vuelvo a arrepentir ... "
Una estrofa com una altra d'una cançó d'héroes ... avui estava al solà prenent el sol i escoltant "senderos de traición", me relaxat, se m'ha passat l'estona aviat i he pensat en aquella època ...
Em vaig introduir amb aquest grup de les mans del meu cosí a les estades que fèiem a Saragossa, ell és uns quants anys més gran que jo i aquest era un grup dels que escoltava, junt amb "Loquillo", " el último de la fila" i altres ... i va ser en aquells estius que vaig començar a escoltar les seves cançons.
En aquella època, més o menys els 14 o 15 anys dir que t'agradaven aquests grups no quedava massa bé entre les meves amigues, t'havia d'agradar un grup on el cantant "estigués bo", ... cosa que jo odiava, era súper fan de "Sau" i reivindicava que m'agradava les seves cançons no el Carles ...
tornant a "héroes", encara no se dir ara que és el que m'agradava de les cançons, eren diferents suposo, volien trencar un estil, unes normes, i jo escoltant-los també! Dels tres grups que he anomenat fa un parell d'anys vaig assistir al concert de Loquillo, amb un escenari petit, poc públic, un concert esplèndid, un dels que m'ha agradat més, era ell, pura essència ... no tinc menys paraules per Manolo Garcia, ja no els vaig veure com a "el último de la fila" sinó en solitari, i considero un concert per repetir ... estic segura que m'hagués agradat assistir a un dels concert "de héroes" ...
ara han tornat i no tinc la intenció de retornar a aquells temps, ni comprar la col·lecció sencera dels cd's que fa el diari el País (amb el primer aprofitant l'oferta de llançament ja en tinc prou), però si que recordaré que va ser d'un dels grups que deia que m'agradava amb la boca petita!!!!!!!!!!!!

27.10.07

un sentiment

Davant els mals moments sempre busques la gent, necessites la gent, els amics, els familiars, els coneguts, però necessites algú, ... una frase, un missatge, una trucada, un com estàs, ... tot és més important que com ho seria en un altre moment.
I com sempre mai falla, sempre hi ha qui et decepciona, aquella persona que n'esperés més i que resulta que no hi és ...
Tots els que hi sou ja ho sabeu, us hauré de donar 1000000000000000000 gràcies!!!!!!!
... la família, Andrea (ets tant jove, tens ganes de viure i ho fas, i suposo que et costa viure tot això, però n'has d'aprendre perquè jo et necessito i te n'has de donar compte) Maribel, Nuri, Rosa, Sílvia, David, Montse, Cristina, Mireia, Sussana, Anna (encara que amb la distància, des de Brasil i Canàries, el vostre interès i preocupació també ajuda), Sandra, la meva Sandreta que m'ha recordat (per si algun moment ho havia perdut de vista) que la família està allí i que em volen veure bé, Paquita (no puc dir gaire cosa de tu, ets la dona més exemplar, bondadosa i mil qualificatius més que mai podré conèixer, vosaltres i incloc la Magda meu ensenyat el que es donar sense esperar res a canvi (això ja ho sabia però a vegades s'oblida)) ... i segur que quan tancaré l'ordinador pensaré que m'he deixat algú per anomenar ...
fins i tot, aquelles persones que conec des de fa poc també són necessàries, perquè que faci menys temps no vol dir que no et comprenguin igual, i que la conversa en aquell moment determinat no t'ajudi igual (suposo que has captat que parlo de tu Francesc, la meva última adquisició com a amic (i també l'Albert).
En fi, que les converses sigui pel mitjà que sigui, els mimitos que m'envieu, la paciència que a vegades em demostreu és infinit en el meu agraïment, i si mai ho oblido (perquè l'espècie humana és així) feu-me un "toque" ...
i recordeu-me ...
que un dia vaig dir, que sempre estaré amb vosaltres

22.10.07

playmobil!


Un regal de cumpleanys ... un granger a algú que te granja, ... ens va semblar divertit!!
i després com dos cries jugant amb el playmobil,
aiiiiiiiiiiiii
aquells temps en que anava a casa del veïns a jugar amb la seva col·lecció, gran col·lecció!!!!!!!!

santa Laura

Aquest nom, per si no ho sabeu te molts dies de celebració,
jo per aquelles coses que fas quan ets nena, no volia celebrar-lo el mateix dia que alguna companya de classe ... coses de cries ...
en fi que el faig un dia poc convencional, 19 d'octubre, dia en que casi ningú el sap, i als propis familiars també he de recordar ...
però aquest any, (suposo que el fet de no estar bé hi te relació), em van fer un regal anticipat ... per cert una camisa molt xula ....
per dinar, el meu menjar preferit ... ravioli fresc relleno
els amics també se'n van recordar ...
com diu una amiga, tot són mimitos!!!!!!!!

petita anècdota

Ja se que em vas dir que no ho escrigués però va fer molta gràcia
... eh que si germaneta meva???
bé a tu potser no tant!!!!!!!!!
Perquè quedar-se tancat al lavabo, fa gràcia si estàs a fora d'aquest ...
només va ser una anècdota, al cap d'una estoneta de buscar enginys,
passar-te eines,
i al final ja anar a buscar al fuster del poble
vas aconseguir obrir el pany
ets la meva heroïna!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
(... encara seguim sense pany .....)

temps ...

Avui potser no és el millor dia per a escriure't, els nervis
un dia tonto
però ja fa tants dies que per feina o pel que sigui no t'escric que no vull passar-ne més ...

11.10.07

ja ha passat un mes!

Ja fa un mes!!!!!!!!!!!!!!!
i no veig punt i final ...
un mes que no surto al carrer,
un mes que pateixo més dolor del normal,
un mes sense poder fer el que feia,
un mes sense ....
...
paciència, és la paraula que més em diuen
i que més em repeteixo,
però crec que d'això ja no en tinc,
la vaig perdre fa molt de temps i n'havia anat aconseguint
molt a poc a poc
tant a poc a poc que amb un no res s'ha exhaurit
però no em queda res més que paciència
...
també et confessaré una cosa, abans que em passes
hagués cregut que m'enfonsaria totalment,
que els meus ànims anirien més al fons que el terra
i no ha sigut del tot així
m'he enfonsat però vaig tirant,
suposo que ho superaré, com porto fent des de que vaig néixer!

7.10.07

art amb pedra




a vegades l'art no te perquè estar en un museu ... aquestes imatges són de Balsareny, estan fetes amb pedra ...
simulen el poble de la Blancaneus, m'hi faltarien els set nans, que també hi eren però no van voler sortir a la foto ...
La fotografia de la vora vol simular les muntanyes de Montserrat ...
i la del costat de la caseta de la Blancaneus no se que és, però em va agradar ...

5.10.07

més ...


Una altra de les coses que em fa gràcia que sàpigues és l'origen d'aquest ram ...
ja farà un any, encara no t'explicava les coses quan va haver-hi una boda, com es podria dir: la meva millor amiga de la universitat ... han passat els anys i encara ens tenim, l'una a l'altra ...
me'l va regalar a mi, com a signe d'amistat, o també pel fet de ser allí ...
suposo que ja saps el que costa mantenir les amistats, que passin els anys, les circumstàncies i que encara puguis contar amb aquella gent que vas conèixer ...
ja saps la il·lusió que em va fer, i a més ja se sap que diuen!!!! jeje
Moltes felicitats!!!!!!!
ja fa un any que vius amb el teu príncep!

4.10.07

... durant l'absència ... començem amb alguna crítica

Durant aquests dies havia pensat que volia parlar de diverses coses,
l'11 de setembre ...
també la crema de les fotografies del rei ...
però ja han passat massa dies i han sorgit tema nous ...
El que si es interesant, almenys per mi, són les noves normes que afecten al meu carrer,
introduint direccions úniques, ficant ressalts ... i clar jo em pregunto?
per un costat està prohibit i per l'altre hi ha els ressalts ...
i quan vindré pel que anomenem la via, ho tinc tot en direcció prohibida ...
farem la volta al poble!!!!!!!!!!! i amb una riatlla!!!!!!!!
...
però de moment no cal preocupar-se per això,
tinc "caseta" per temps

3.10.07

... nous paisatges






la meva última sortida,
la boda amb records d'universitat
i un bon paisatge
... sort que vaig agafar aire d'aquelles terres ...

som aixís ... sempre em de fotografiar alguna cosa de menjar,
en aquest cas el sorbet .....
.............. i de l'endemà, una magnífica calzone!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

... uns quants dies de baixa ...

com ja saps, t'ho he anat explicant
no és el meu millor moment
i d'aquí el meu abandó
... tot i que he tornat
i de moment sense desànims
...