7.9.07

recordar vells temps

... diumenge recordarem vells temps, aquells temps universitaris,
encara que el motiu principal serà la unió de dos persones ...
i per la meva part descobrir més Bages ...

un dia més ...

Avui torna ser un d'aquells dies que costa tirar endavant,
un dia que el dolor ho fa tot més difícil,
i els calmans i pastilles preses per descomtat que també,
un dia al qual et descobreixes una cosa nova, i penses que solsament tinc 31 anys, que encara sóc jove però que el dolor em fa difícil els dies.
...
Suposo que demà m'aixecaré amb més humor,
m'arreglaré per la boda de diumenge
i també veure les meves amigues ...
els dos dies fora ajudaran a animar-me una mica,
...
a vegades l'estar a casa i sola només ajuda a pensar més en les coses,
a notar més el dolor ...
però com vaig sentir dir en un avi que l'havien separat de la seva muller per qüestions burocràtiques "qui em vegi no vull que estigui trist, jo sóc feliç" ...
suposo que jo puc dir el mateix, encara que avui plori sóc feliç

4.9.07

Descansa en pau, Candi.

No et coneixeia gaire, quan vaig entrar a treballar a Aspid tu ja estaves amb les teves aventures polítiques ...
Et vaig conèixer per l'adaptació del cotxe, jo feia poc que l'havia realitzat i et van donar el meu telèfon per poder donar una ullada a la furgoneta, i en aquestes trobades com sol passar es fa un repàs a la vida, especialment la que te relació amb la discapacitat ...
M'agradava que l'ajuntament de Lleida hagués incorporat en els seus regidors una persona amb discapacitat, a vegades quan es parla de les "quotes" de dones dins la política també penso que seria necessari ja que igual que en la resta de població hi podem trobar gent molt preparada, i aquest era el teu cas.
Només volia dedicar-te quatre paraules, i tots els de casa ja tem dedicat un record

2.9.07

petites delícies ....

ummmmmm
normalment, bé casi mai menjo postres, ni dolç, ni fruita ....
però ahir ...
la xocolata cruixent i a dins xocolata calenta
.... que per un dia de tant en tant, tot un capritx
...
també s'ha de dir que tot el sopar te el seu encant .... i les navalles
aisss que ja es passat!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

"el club de los suicidas"

Ahir vaig anar a veure aquesta pel·lícula, havia sentit alguna crítica que em va agradar i allí estava entrant al cine ... i em va agradar!
Parlar d'aquest tema sempre costa, i no és que la pel·lícula aprofundeixi molt en el tema, però si que et fa donar comte que tothom pot entrar en aquest cercle que costa de sortir, però que una petita cosa ajuda a seguir endavant, tant l'amor, un fill, ... com una sortida de sol que et fa pensar en voler seguir-les veure ...
També amb el film et fa pensar amb "la societat cruel", un dels nois del club està obés i la forma de reconeixer-la en la seva feina es dient-li "el gordo", ... amb això no pretenc dir que totes les persones amb alguna diferència física hagin de caure en una depressió i fer intents suicides, però si que afecta com som tractats per l'entorn.
... hi ha un moment de la pel·lícula on fiquen una cançó del Sabina, mentre els components del club van morint (no us dic com perquè està bé veure-ho), doncs aquell moment fa pensar!!
Bé, potser la veieu i em dieu que no n'hi ha per tant, a vegades el moment en que la mires o determinades experiències viscudes et fan més sensible ....