17.5.07

ara és demà

Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.

I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.

Miquel Martí i Pol

14.5.07

un dia qualsevol

Un dia qualsevol,

m’aixeco, mirant per la finestra

m’adono que allà fora hi ha tot un món.

Perquè penso allò en aquell dia?

Potser perquè els fulls estan en blanc,

no puc escriure aquella història tancada en dins els meus temors.

Però, d’aquí un instant,

continua la monotonia de cada dia,

em poso a treballar

i de cop alguna cosa canvia,

potser el destí, la sort o simplement el pare que confia amb mi.

Una trucada,

no em podia imaginar que el so del telèfon

podia canviar un dia

que cada vegada era més igual a l’anterior.

Descobrir el món?

Tenia la possibilitat de relatar la vida d’unes persones

en les seves llars a punt de ser enderrocades.

No se com, ni el perquè,

els meus dubtes, pors, inseguretats van desaparèixer

i sense dubtar-ho

estava en una altra ciutat, un altre idioma,

allí sola ...

M’aixeco al matí,

no és un dia qualsevol,

miro per la finestra

i m’agrada el que hi veig

estic vivint dins aquell món.

I ara els fulls estan plens de vida

la dels altres i la meva.

12.5.07

la meva cançó

Potser era un dia clar, no un dia qualsevol
jo no en tenia prou
pujant al primer tren, vaig deixar el meu passat
i el vent que trenca el cel quan l'estiu se'n va.
Però de cop he sentit la meva sang anar de pressa,
però de cop he vist al mirall algú semblant a mi.
Miro les meves mans encara hi puc creure
Miro al meu davant encara hi puc confiar
però demà potser s'acabarà si no marxo per sempre
i demà serà el meu demà on pugui descansar.
Tornaré i sentiré el vent del nord
tornaré i aniré amb el cap ben alt.
Un dia tornaré i sentiré allò que es meu
Tornaré a pertànyer a algun lloc ben aviat
un dia tornaré
Sempre m'has vist i no et pots imaginar
com un home es pot sentir lluny de la seva llar
Però un dia tornaré, aniré amb el cap ben alt
com el sol que trenca el gel quan l'hivern se'n va.
I, de cop, vull sentir de prop la terra que és meva
I, de cop, em vull sentir de cop pertànyer a algun lloc.
Puc veure sobre el mar allà on creix el capvespre
Puc veure més enllà on dorm el dia clar;
i demà ja no serà demà si no puc dir per sempre
i demà no hi haurà demà que si pugui comparar.
SAU

La meva cançó vaig dormir molts dies pensant que jo seria aquella, que jo seria qui tornaria a començar ....

8.5.07

esperant ...

esperava una trucada,
el cor s'altera quan el telèfon sona ...
contesto, i respiro fons, no és tant greu com la meva ment havia imaginat
demà serà un altre dia

el passat sempre torna?

Penso que el passat sempre torna, ara ja ho tenia assumit, vivia amb allò,
creia que la porta estava tancada, i de repent sense saber com ha passat la porta s'ha obert ...
Així en un moment i sense buscar-ho, tot i que ja estava voltant en aquells aires, tot torna, amb més força i obrint la cicatriu que tant anys ha tardat a tancar-se, i ara què? com es continua?
què es contesta davant la pregunta, va valer la pena?
O, i tant que si!!!!!!!!!!!!!
va valer la pena lluitar, patir, no voler ser ...
sinó on seria ara! no hauria viscut tot allò, no hauria conegut la meravellosa gent, tampoc hauria plorat ... perquè la vida fa plorar, la vida és així. Ara només se que sóc més valenta, decidiré el que hagi de decidir, i em tornaré a equivocar, i d'aquí uns anys quan torni a mirar enrera i pensi si ha valgut la pena, tornaré a dir ...
O, i tant que si!!!!!

3.5.07

... avui és un dia rar, fa fred, hi ha núvol i vol ploure ...
tot això em fa pensar en la meva vida, vaig agafant encàrrecs sense donar-me comte que no podré arribar a ells, en el fons no m'importa.
En aquests moments només penso en desaparèixer, en començar de nou a algun lloc i poder ser jo, aquí puc arribar a no saber qui sóc ...