27.10.07

un sentiment

Davant els mals moments sempre busques la gent, necessites la gent, els amics, els familiars, els coneguts, però necessites algú, ... una frase, un missatge, una trucada, un com estàs, ... tot és més important que com ho seria en un altre moment.
I com sempre mai falla, sempre hi ha qui et decepciona, aquella persona que n'esperés més i que resulta que no hi és ...
Tots els que hi sou ja ho sabeu, us hauré de donar 1000000000000000000 gràcies!!!!!!!
... la família, Andrea (ets tant jove, tens ganes de viure i ho fas, i suposo que et costa viure tot això, però n'has d'aprendre perquè jo et necessito i te n'has de donar compte) Maribel, Nuri, Rosa, Sílvia, David, Montse, Cristina, Mireia, Sussana, Anna (encara que amb la distància, des de Brasil i Canàries, el vostre interès i preocupació també ajuda), Sandra, la meva Sandreta que m'ha recordat (per si algun moment ho havia perdut de vista) que la família està allí i que em volen veure bé, Paquita (no puc dir gaire cosa de tu, ets la dona més exemplar, bondadosa i mil qualificatius més que mai podré conèixer, vosaltres i incloc la Magda meu ensenyat el que es donar sense esperar res a canvi (això ja ho sabia però a vegades s'oblida)) ... i segur que quan tancaré l'ordinador pensaré que m'he deixat algú per anomenar ...
fins i tot, aquelles persones que conec des de fa poc també són necessàries, perquè que faci menys temps no vol dir que no et comprenguin igual, i que la conversa en aquell moment determinat no t'ajudi igual (suposo que has captat que parlo de tu Francesc, la meva última adquisició com a amic (i també l'Albert).
En fi, que les converses sigui pel mitjà que sigui, els mimitos que m'envieu, la paciència que a vegades em demostreu és infinit en el meu agraïment, i si mai ho oblido (perquè l'espècie humana és així) feu-me un "toque" ...
i recordeu-me ...
que un dia vaig dir, que sempre estaré amb vosaltres

No hay comentarios: